Paelles diplomàtiques

Fer una paella en terra estranya sempre és un reclam segur per a la legió d’expatriats escampats pel món. Ni tan sols els diplomàtics, acostumats ells al jabugo i d’altres delicatessen via valisa diplomàtica, o diligentment administrats el Dia de la Raça a l’ambaixada. Davant la flaire del safrà, no es resisteix ningú, hauria de considerar-se com el sèrum de la veritat o simplement un mètode més de tortura, digne del manual que manegava l’exèrcit nordamericà a l’Escola de les Amèriques.

O potser ho va dir de bon grat, com qui comença a parlar del temps a l’ascensor:

– Des de fa dos anys tenim instruccions precises i explícites per ajudar els empresaris que venen a fer negocis per aquí. La nostra prioritat com acció exterior és orientar-los, donar-los contactes i introduir-los al país. Però la veritat és que el problema principal aquí, al cap i a la fi, és el mateix que a Espanya: el crèdit. I no és gens fàcil trobar-ne, així que també els ajudem, per exemple amb les línies que té obertes la UE.

– I quin són els camps amb més potencial? De quin sector són els empresaris majoritàriament?

– Sobre tot la construcció i el turisme. L’explotació de matèries primeres està aguditzant el dèficit d’habitatge, per exemple. Està venint molta gent de fora a treballar amb un gran poder adquisitiu.

Algú el va reclamar a l’altra banda de l’apartament de l’Avinguda Vladimir Lenine i va desaparèixer de la cuina. Com que ja havia arribat tothom, hi vaig afegir l’arròs i la conversa va derivar per altres camins.

Ja sabeu, si mai voleu saber què es cou, treieu el receptari de la mama i poseu-vos el davantal.

 

 

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús