Candidats

Probablement no ho sapigueu, però Espanya treballa infatigablement per ser present al Consell de Seguretat de Nacions Unides des de 2005. Aquesta setmana és important per a la candidatura, a l’Assemblea de les Nacions Unides a Nova York , haurà de competir amb Turquia (de nou) i Nova Zelanda, per una poltrona entre els que remenen les cireres. Dos anys al top ten per impulsar el diàleg i la pau al món, com al darrer cop quan l’Estat es va aliniar a la foto de les Açores per sortir del racó de la història. Però la Marca Espanya necessita catifes vermelles i titulars per lluir, que no ho veieu?

En Rajoy, com ho feia la seva camarada alcaldessa, ven al món un país de fantasia, que respecta els drets humans i es trenca la cara per mantenir la cooperació internacional. Potser és cert que algun dia vam ser els primers donants del PNUD, però fer servir ara una política pública en procés irreversible de desballestament per tornar a jugar a ser aprenents de potència mundial, sobrepassa el llindar del cinisme humanament suportable.

Quan no ens donin la cadira, tornarem a dir que no entenem què ha passat, i a sospitar de conspiracions alienes que nosaltres no sabem fer. Quan ens recordin en públic que potser és millor resoldre alguns problemes interns i de coherència abans de vendre motos, puros i olimpíades, tornarem a dir que sempre hem fet els deures i que som capaços de sorprendre el món. Que ens tenen mania, que la culpa és dels altres i que ens ho mereixem tot.

El llautó reflecteix molt i es veu massa davant els focus internacionals. Una llàstima, perquè gairebé ens ho havíem cregut tots.

 

PD. Encara ens queda una oportunitat amb Barcelona, capital dels Pirineus i de l’esquí nòrdic.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús