Flatulències

No, no és Catalunya que se separa d’Espanya com ha dit el simpàtic de torn.

És un senyor dipòsit de 1.900 milions de m3, que aprofita un antic pou petrolier, a 1.750 metres de profunditat, i pot emmagatzemar un terç de la demanda de gas en 50 dies de tot l’Estat. El senyor dipòsit resulta que està sobre una falla i ja és evident, sense haver estudiat cap màster de geologia marina, que és el responsable de fer ballar les Terres de l’Ebre i el nord de Castelló.

Què volíeu? És el sistema energètic que tenim, ja us ho explicava en un article fa uns dies, que es dedica a passejar el cru amunt i avall, el treu de sota terra i el torna a ficar. Evidentment les estimacions i els càlculs han fet figa, però no pengeu del màstil al senyor o senyora enginyera, siusplau. Ja sabeu que en Florentino, amb el 66% de les accions de l’empresa que construeix i gestiona el dipòsit, té un poder de persuasió sobrehumà, i que a més l’assisteixen les raons d’Estat, que sempre estan per sobre de tot, i més de qualsevol cofraria dedicada a pescar sardines.

El territori? Au, va. El territori s’acaba al terme municipal de Madrid o de Barcelona (l’Àrea Metropolitana, perdoneu). Més enllà és terra conquerida, una mena de colònia que proveu de matèria prima, aliments i energia a les urbes. No posarem ara en perill el desenvolupament de la majoria, sempre silenciosa, per quatre gambes i una mica d’arròs, ni per uns quants que criden i que quan parlen no se’ls entén massa bé.

En fi, un episodi més d’aquest sistema tan racional on vivim. Canvieu Alcanar per Orellana o Cajamarca, la història és la mateixa i no canviarà fins el dia en què en Florentino i en Roca no puguin celebrar els Consells d’Administració amb una paella del Delta. Penseu-hi, cap cop que obriu el gas.

 

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús