Tu a Israel, jo a Filipines

M’informen que el Comitè Català d’Ajut Humanitari d’Emergències no fa ni dues setmanes que es va reunir, forçat a fer-ho, per coordinar la resposta catalana davant Síria. En tot aquest temps, sembla que només s’ha pogut coordinar el lliurament de dues ambulàncies, de les quals una ha estat, diguem-ho de manera suau, expropiada per alguna de les parts en conflicte.

Per afegir estrés al Comitè, arriba un tifó a Filipines i deixa a deu milions de persones damnificades i més de deu mil víctimes. Inexplicablement i tot i la rapidesa de reflexes catalana, en Margallo ens agafa la davantera i envia dos avions de la cooperació espanyola, rotllo darrera ronda, vinga que tanquem la paradeta. Les ONG, molt amables, tenen temps per rebre l’avió de l’ou ferrat, ja portaven una bona estona enfarinades.

 

– Pili, vols dir que m’havia de posar el barret aquest també?

– Fes-me cas, aquest són socis preferencials.

Nosaltres a la nostra. Total, d’aquí quatre dies vindrà un altre tifó i ho engegarà tot a fer punyetes, no val la pena reconstruir res. Com a Gaza, tornen a emprenyar-se i bombardegen la plaça que s’havia construït l’Ajuntament de Barcelona. Això de la cooperació és una encaparrada sense sentit, al final sempre acaben guanyant les forces de la natura.

Jo a Israel, tu a Filipines. Els països trien el seu lloc al món i aquests dies hem vist a la Catalunya institucional estrenyent unes mans i no d’altres. Una altra Catalunya mirava la tele, sentia el recompte de víctimes, feia algun donatiu o fins i tot  pujava a algun avió rumb a Àsia, però ja sabia que l’altra no faria res per tot allò que estava passant davant els seus ulls.

Potser l’any vinent el nostre intrèpid Comitè tindrà temps per tornar a reunir-se, mai perdeu l’esperança.

 

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús