Sipopo, un allotjament de 580 milions

 

 

 

 

 

 

 

 

Una entrada del Manel Rebordosa, d’Enginyeria Sense Fronteres

La selecció espanyola acabava la setmana passada el seu passeig africà. Dues polèmiques han acompanyat l’actual campeona del món durant aquest viatge: Les suspicacies derivades de la visita de “La Roja” a una de les pitjors dictadures africanes (Guinea Ecuatorial) i una gran polèmica entorn al baix nivell esportiu de l’equip espanyol, que s’ha saldat amb una victòria pírrica a Guinea i una derrota merescuda a Sud Àfrica. Pel que fa al baix nivell deportiu el tema donarà, segurament, per omplir de continguts unes quantes setmanes els marcas, carrousels, punto-pelotas, i altres espais comunicatius per l’estil, en un debat inversament crucial per a l’avenir del pais a l’entusiasme dels qui el practiquen. En canvi pel que fa a les suspicacies per la visita a Guinea, aquestes s’apagaren rapidament gràcies a l’aclaració de que el viatje era “benèfic” i que Guinea Ecuatorial només es faria càrrec de l’allotjament.

Però a la Federació Espanyola de Futbol li va faltar aclarir que l’allotjament de la sel·lecció costava als guineans al voltant de 580 milions d’euros. Aquest es el preu que l’estat guineà ha hagut de suportar per a construir del no res una ciutat de luxe, Sipopo, en la qual allotjar els convidats de tota mena del règim. Antonio Limones, la persona que la federació envià a Guinea per a verificar que l’allotjament posat a disposició de la selecció era adecuat, segurament s’entusiasmà al trobar-se amb un complexe de més de 3 milions de mètres quadrats albergant 21 infraestructures que inclouen, entre d’altres, l’únic camp de golf de 18 forats del pais, àrea residencial amb 52 mansions de superluxe per a hostes VIP, hotel – ressort de 5 estrelles (L’únic de Guinea) amb més d’un kilometre i mig de platja privada i autopistes exclusives d’accés des de l’aeroport internacional de Malabo. El complex fou inaugurat el 2011 després d’una construcció accelerada amb l’incentiu de que pogués allotjar la 17ª trobada dels caps d’estat de l’Unió Africana.

La inversió gubernamental en aquesta infraestructura en un país que mostra alguns dels indicadors de qüalitat de vida més baixos de la regió (i cal tenir en compte que Africa Central es troba a la cua del món pel que fa a aquests indicadors) es il·lustrativa del tipus de prioritats que mouen al règim ecuato-guineà. La capacitat d’inversió per part del govern podria fàcilment acabar amb la pobresa i el barraquisme en un país que té una renta per càpita superior a la d’alguns paisos europeus (Polonia, Croàcia) gràcies al petroli però on un 60% de la població viu en l’extrema pobresa. La situació econòmica de la majoria de guineans, pitjor que la de molts paísos veins amb economies molt menys afortunades, s’agreuja per la encara més precaria situació en materia de drets humans.

Mentrestant els mitjans espanyols han valorat com una mena d’heroisme el fet de que cap jugador es fotografiés amb Teodoro Obiang sense tenir en compte que la selecció al complet s’allotjava, per a dir-ho clar i català, a casa seva, en un dels seus projectes estrella.

Esperem que el temps ens respongui a les preguntes a les quals es va negar a fer-ho la Federació Espanyola de Fútbol. Alguns sospitem que la pregunta clau (Perquè Guinea?) podria tenir relació amb la bombolla constructiva que s’està visquent a Guinea Ecuatorial del qual la pròpia Sipopo es un exemple. Els pocs diners del petroli que escapen a la fuga de capitals i es queden al país s’inverteixen en infraestructures de dubtosa utilitat real però que generen una veritable “guerra”entre empreses vinculades al camp de la construcció, moltes d’elles estrangeres. Caldrà estar atent a aquelles que eventualment puguin treure rèdits del partit de la selecció.

 

1 comentari

  • Sipopo, un allotjament de 580 milions | Artículo 22

    29/11/2015 22:10

    […] Continuar llegint.. […]

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús