El Doctor Franz de Copenhague amb salacot

L’altre dia, ho confeso, vaig anar a veure l’exposició ‘Invents: idees que canvien vides’ al CaixaForum. Una mica de retruc, però hi vaig entrar, i fins i tot vaig aconseguir no pagar, gràcies a un termini fixe dels estalvis de la canalla, que algun dia s’acabarà i ens permetrà deixar de ser clients de La Caixa, i tornar a pagar per veure aquestes coses. O no.

Sempre m’ha divertit la fascinació que sent la gent pels invents. Jo mateix me’n declaro un enamorat, la secció que dirigia el Doctor Franz de Copenhague al TBO era de les meves preferides. Tothom hi pensa quan té un problema, no? ‘A veure què inventem ara per ensurtir-nos’. Fins i tot, estudiar enginyeria, té alguna cosa d’això, d’aprendre per bruixot, de voler saber els trucs i encanteris que la ciència i la tecnologia proporcionen.

L’exposició és una desfilada de pissarres que expliquen coses realment curioses. Hi ha una bombeta que funciona sense electricitat, maravellosa, tu, que el que fa és captar la llum de l’ambient exterior de les cases des de la teulada i expandir-la i multiplicar-la per tota l’habitació on s’instal·la. Res, una ampolla de Coca-Cola familiar plena d’aigua, encadellada a la uralitat. Esclar, funciona només de dia i està especialment recomanda per aquelles llars a barris tan densificats que no tenen ni per obrir una finestra. Segurament a la propera edició ja hauran trobat com fer que funcioni de nit, tant de bo.

El problema amb els invents i la tecnologia és que sovint amaguen problemes estructurals, i ens poden despistar sobre la naturalesa de les situacions que volen redreçar. Evidentment, és més simpàtic, barat i cool inventar el el ‘bidó-roda’, amb el que les dones africanes poden recórrer centenars de quilòmetres l’any traginant l’aigua que fan servir a les seves llars, que no pas escometre les polítiques necessàries per acabar amb el problema de l’aigua rural a l’Àfrica. I atès el gran valor que té la innovació a la nostra societat, ens pot semblar que atacar els problemes de les inequitats inventant bombes d’aigua amb pedals de bicicletes reciclades, és el paroxisme de les bones intencions i del bon rotllo enginyeril. Ja sabem què fer amb la nostra carrera!

Les aventures del Doctor Franz de Copenhague amb salacot només poden tenir una lectura possitiva en el mestrestant. Mentre generem ciutats i habitatges dignes, podem posar una d’aquestes bombetes miraculoses. Mentre generem infrastructures i sistemes que gestionin l’aigua a tot arreu, podem alleugerir el pes dels càntirs. Mentre arriba l’energia a tot arreu, podem reutilitzar bicicletes. Si no hi ha el mentre davant, li esteu fent el joc a allò o a qui genera l’exclusió, no us enganyeu pas.

La tecnologia és realment útil i potent no quan genera invents que alleugereixen les desigualtats, sinó quan es democratitza i es posa al servei de la generació de canvis profunds, que acostumen a ser polítics.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús