On éreu vosaltres l’any 14?

Nosaltres estàvem discutint si el formulari A-325/B del ministeri havia de tenir 1000 o 1100 caracters, per poder explicar millor les nostres propostes de transformació mundial a través de la cooperació al desenvolupament. Un aspecte trascendental per fer d’aquest un món més just, amb la col·laboració de tothom i sense estridències, qui es mou a la foto no hi surt. D’altres eren escrivint i pensant noves i imaginatives propostes per fer la revolució des dels nostres escriptoris o buscant la segona còpia compulsada d’aquella factura que ens van fer a una papereria de Kinshasa per una goma d’esborrar.

Mentrestant, al Congrés es ventilaven la dació en pagament, la justícia universal i el dret a l’avortament, en una jornada gloriosa que els anals de la història i els nostres nets recordaran. Les direccions i juntes, periodistes becaris i tèorics universitaris del bon rotllo, tornaran a demanar-se per què les ONG no mobilitzen el personal. Però si ja el mobilitzen! Jugant el joc de les cadires, a veure qui pot seure quan Margallo deixa de tocar la pandereta pàtria i s’acaba la música.

‘On éreu vosaltres l’any 14?’ es demanarà algú lustres després. No érem als carrers ni a les places, ni fent domassos ni pancartes, això toca fer-ho un dia, l’octubre, com si fos un pas més de la Setmana Santa, amb un ordre. Us canvio tota la cooperació al desenvolupament per tornar a poder exercir la justícia a tot arreu, de debó, i no endeutar més països per tal de buscar on vendre neveres, que això ve la setmana vinent. L’any 14 estàvem realment perduts en un món de paper, mentre el de veritat, segons ens arribava per un plasma, s’anava desfent com un castell de sorra.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús