Ni sed, ni fred, ni foscor!

Dimecres vam anar pujant un per un a la cinquena planta amb vistes a la Plaça Catalunya de Barcelona, i van passar llista abans de començar. Els de ‘primers els de casa’ no hi eren, incomprensiblement, i sí un grapat de gent que venim de l’internacionalisme i que entenem que la mateixa batalla contra els abusos de poder de certes empreses que mantenim a l’altra banda del mar, ara toca a la cantonada.

– ¿Vale de slogan ‘Endesa me la pone tiesa’?

– Aquí vale todo.

– Será ‘Endesa nos deja tiesas’, ¿no, nen?

Benvinguts als barris en lluita, als megàfons en mà, als himnes de la Polla Rècords, a les consignes que apunten entre cella i cella, que han vingut a guanyar i no entenen les mitges tintes. Adrenalina! Anem a per totes! Avui toca la pobresa energètica i demà serà contra la mercantilització de qualsevol altre bé comú, perquè no volem que ningú passi ni sed, ni fred, ni foscor, com defensen les samarretes.

– Que ningú es posi les samarretes fins que jo no doni l’ordre!

– Les samarretes les ven la Toñi, a set euros. ¡Venga que me las quitan de las manos!

Quan l’endemà et presentes a una assemblea d’entitats que continuen formulant jeroglífics per sortir del seu autisme social i unir-se a la revolta, mentre juren que a partir d’ara tindran un enfocament més polític a la recerca d’aliances d’àmplia mirada, se’t queda mig sonriure a la cara i recordes que tampoc hi eren quan es va passar llista. Ara que ens deixa Suàrez, val recuperar una d’aquelles frases mítiques de la Transició, ‘ni están ni se les espera’. I és una llàstima que no sàpiguen trobar la porta per pujar fins la cinquena planta.

Al final Endesa accedeix a les demandes, ho veiem a la televisió, amb un plànol subliminal final a la notícia que ens ensenya que la protesta és desagradable i té un punt marrano i antiesteta, amb tantes factures esmicolades per terra, tant maca que havia quedat la sucursal d’atenció al públic després de la darrera reforma.

Què voleu? Suàrez a la vostra pantalla, hem tornat als 80′ i no eren tan macos com diuen els anuncis i la nostra memòria.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús