Europa és Acció Exterior

‘Sembla que quan parlen d’Europa es posen ràpidament d’acord entre ells, no?’, comentava una de les assistents ahir al debat sobre l’acció exterior europea celebrat a la Federació Catalana d’ONG, de cara les eleccions europees del proper 25 de maig. Sí i no, ahir vam poder veure que hi ha moltes ganes de reconstruir Europa entre els partits polítics catalans, però tambè quedaren paleses algunes diferències de fons, cosa que s’agraeix per a un debat. També vàrem veure que a certs partits, tot i que es presentin a aquestes eleccions, o no els interessa debatre, o calculen que la plaça està massa enfora de les seves aspiracions electorals o potser no tenen res a dir. En prenem nota dels silencis tant com dels discursos, de vegades diuen més.

Sobre tot si és per parlar d’una de les grans competències que la UE hauria d’entomar, si mai vol exportar al món els valors que, suposadament, li van donar raó de ser en el moment de la seva fundació. ‘ Qui ha de tenir un seient al Consell de Seguretat de la ONU és la UE, no Espanya, si creiem realment en un projecte comu’ , apuntava en Marc Guerrero. Però encara avui la UE funciona com un club d’Estats, on els seus interessos estan per davant del comú. Aquests dies ens hem fet un fart de sentir d’ofertes de candidats que asseguraven que la seva era la millor per defensar els interessos del nostre Estat a Brusel·les.

I la UE té missions clares, com ara regular la migració i desenvolupar una política coherent i comuna d’asil, respectuosa amb els drets humans: ‘tanquem els CIE i obrim una agencia europea per gestionar la migracio, estem veiem com els propis ciutadans europeus són expulsats d’alguns països de la UE’, denuncia en Josep Maria Terricabras. Esclar que les té, com ara controlar la venda d’armes a l’exterior dels seus propis països, un punt cabdal pel que fa a la tan reclamada coherència de polítiques públiques exteriors, que haurien de situar la promoció  dels Drets Humans com a primer objectiu, com apuntava el propi Terricabras. I interiors, com assenyalava Urtasun: ‘Les vendes d’armes franceses i alemanyes a Grècia fou de les poques coses que la Troika no tocà, vergonyós!’

La postura envers Israel segurament és un dels grans punts de divergència, on l’esquerra exigeix més contundència davant la violació sistemàtica d’aquests drets humans i del dret d’autodeterminació del poble palestí, i la dreta demana contemporitzar més. Algunes espurnes per recordar-nos que no tot és igual, evidentment. També la posició davant el Tractat de Comerç entre la UE i els EEUU va donar per parlar:  ‘La informacio que ens arriba des de la UE sobre el TTIP es molt insuficient, cal debatre i aprovar punt per punt. No estem d’acord amb el mecanisme de resolucio de conflictes empresa-Estat que s’hi proposa, sense sentit a dos blocs amb sistemes judicials consolidats com UE i EEUU’, denunciava l’Eduard Rivas. Ucraïna fou present, com no podia ser d’altra manera: ‘És inacceptble que la politica de veïnatge amb l’Est se supediti a l’expansió de l’OTAN, factor que està a l’arrel del problema amb Ucraïna’, reblava l’Ernest Urtasun. ‘El que és antidemocràtic és que siguem a l’OTAN, perquè Catalunya  ja va dir que no al referèndum del 86‘, recordava el Robert Morral.

Si Europa és alguna cosa és acció exterior, i quan més se’n parli i interessi a la ciutadania, millor. Ahir vam fer un bon intent.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús