Quan el Dret a la Ciutat s’enfronta a la violència

Un article de l’Ana Carolina Cortés, Enginyeria Sense Fronteres

Comprendre el dret a la ciutat és entendre que a la ciutat es conviu amb diferents realitats i necessitats, amb diferents maneres de ser i estar, independentment d’això el respecte i la tolerància han de prevaler per sobre de la diversitat d’opinions, cultures, religions o ideologies.

Tristament en els últims dies la ciutat de Barcelona amb el seu “Model Barcelona” s’ha vist enfrontada a la violència, s’ha fragilitzat convertint un lloc per viure en un camp de batalla. S’estan vulnerant drets fonamentals, s’han atacat cooperatives, mitjans de comunicació, centres socials, s’ha atacat a les persones. Cal aquesta violència? Cal la inversió desestimada de força policial d’aquesta manera?
Des de quan el fer divulgació d’informació, construir una cooperativa, proporcionar serveis socials i voler dinamitzar un barri s’ha convertit en un perill per a la ciutat? Amb qui competeixen aquestes activitats? Realment sorgeixen preguntes que no podem respondre.

Voldria recordar un paràgraf de la declaració conjunta de diferents organitzacions de la societat civil sobre el dret a la ciutat a l’últim fòrum urbà mundial, que avui sonen amb més força: ” (…) defensem el dret a la ciutat que entenem com l’usdefruit equitatiu dels beneficis i oportunitats que ha d’oferir l’àmbit urbà (treball , salut , educació , habitatge , recursos simbòlics , participació política , etc . ) i com a eina per imaginar i construir una altra ciutat possible : democràtica , sostenible, equitativa, solidària i respectuosa amb les realitats rurals. Reclamem, en definitiva, la necessitat de revertir les dinàmiques urbanes, posant a les persones i no al mercat en el centre de l’agenda política urbana.
Can Vies i tantes altres iniciatives feien part d’aquesta ciutat amb recursos simbòlics, part d’aquesta ciutat més democràtica, sostenible, equitativa i solidària, part de la ciutat que posa primer a les persones i no al mercat i fa un parell de dies Can Vies ha estat destruïda. Ha estat destruït el treball de persones que durant anys es van comprometre amb el barri per dinamitzar-lo, fer-ho viu i participatiu.
És aquesta ciutat de ruïnes, focs i violència la que volem construir entre totes les persones? El camí segueix, cal buscar la consolidació de la participació i la conciliació, no la de la destrucció.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús