‘Són els ajuntament qui estan sostenint l’acció exterior catalana, qui es creuen la cooperació sense embuts.’

Bon article avui de la Cristina Mas sobre el Pla Director de Cooperació de la Generalitat de Catalunya. Com sempre passa, no hi cap tot, us deixo l’entrevista que em va fer, de la que surten les línies que ha aprofitat per elaborar-lo:

1. Com valores el plantejament del nou pla director?

Em preocupa un enfocament centrat estratègicament en una qüestió que, en realitat, hauria de ser present a un seguit d’objetius més amplis. Sempre s’ha treballat amb un enfocament de drets, i especialment de defensa dels drets de les dones, això ja és un consens i pràcticament una òbvietat en una cooperació internacional moderna, com és la hom fa a Catalunya en termes generals. Per contribuir a eradicar la discriminació de les dones i els pobles arreu del món, has de treballar en aspectes concrets, on materialitzar la conquesta d’espais de llibertat i de consolidació de drets. Si no, pot ser quelcom molt abstracte, amb impactes difícilment mesurables. No oblidem que l’ajut públic reclama constantment una rendició de comptes, sempre vinculada als avanços aconseguits. I no estem parlant només de tenir més infrastructures d’aigua, per exemple, pot ser aconseguir una llei general d’aigua amb un enfocament més just en matèria d’aigua i gènere, parlant d’un sector en concret. 

Tal i com s’ha enfocat, les entitats tindrem moltíssimes dificultats a readaptar, formalment, les nostres propostes, quan en el fons ja estem treballant en aquesta direcció. I si es pretenia reforçar les entitats amb un segell ‘feminista’ potser entrarem en una dinàmica d’exclusió que no l’interessa a ningú, no ja pel repartiment de recursos, crític en aquest moment per altra banda, sinó per l’empobriment de l’acció global que en cooperació es fa des de Catalunya. Algú comentava, i potser és exagerat, que semblava més el Pla Director d’una ONG que de l’ACCD, per la possible pèrdua d’aquesta visió de conjunt del que fa el teixit associatiu en realitat, hores d’ara el veritable braç executor de la cooperació catalana.

2. Com valores el procés per dissenyar-lo?

Això sempre és matèria de debat i mai de consens, sempre hi ha algú que ho troba malament. Que d’entrada hi hagi un estudi sobre “Cooperació feminista” ja marca el tauler de joc i no deixa gaire espai. Després, crec que els i les ‘expertes’ han tingut un pes potser excessiu, crec que una ACCD amb tant de personal i experiència acumulada podria haver fet el mateix paper. I finalment, hi ha hagut molt de cansament entre les entitats, que potser podrien haver participat més, però que arrosseguen un historial de molta implicació, de barallar-se fins la darrera coma, per després veure com una política així és totalment infradotada i no s’acompleixen els acords pressupostaris.

3. I sobre la dotació econòmica, la Generalitat està mobilitzant prou recursos?
És una broma de mal gust. Ara mateix, són els ajuntament qui estan sostenint l’acció exterior catalana, qui es creuen la cooperació sense embuts, de manera més o menys transversal políticament parlant, el que és una bona notícia, perquè hi ha una massa crítica de polítics a tots els partits que encara hi aposten per aquesta política pública. És ridícula l’aportació de la Generalitat, no té cap altre adjectiu, i explicar-ho amb la crisi és ofensiu, com si els municipis no la coneguessin tant o més. Si Catalunya vol ser al món necessita la cooperació, i no cal esperar a tenir el seu propi Estat, trobo que està perdent una gran oportunitat d’ensenyar com seria l’acció exterior d’un nou país.

1 comentari

  • yettagibala.bravesites.com

    17/09/2015 4:38

    yettagibala.bravesites.com

    ‘Són els ajuntament qui estan sostenint l’acció exterior catalana, qui es creuen la cooperació sense embuts.’ – Ara.cat

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús