La sobirania en joc: els grans projectes energètics.

La MAT al seu pas per Girona. Foto Alfons Pérez.

Un article de na Mónica Guiteras i n’Alfons Pérez, de l’Observatori del Deute en la Globalització i la Xarxa per la Sobirania Energètica de Catalunya

Els nombrosos i intensos debats sobre la sobirania nacional, econòmica, cultural o energètica sovint topen amb la pregunta: coneixem quins són els punts de fuga de sobirania? Sabem per on s’escapa aquesta capacitat de poder decidir i tenir el dret a fer-ho? Anem a pams i fem-ho dins el món de l’energia, ja que té multitud de vincles amb altres àmbits de la nostra vida, i des del context europeu, perquè en aquest es polaritzen les opinions.
En els últims anys el conflicte Rússia-Ucraïna ha reforçat l’argumentari europeu que l’alta dependència energètica que tenim de Rússia ens fa vulnerables a l’humor de Vladimir Putin. Aleshores, hem d’esmerçar esforços polítics i econòmics per trobar nous subministradors. La Unió Energètica recull aquest ideari i l’intenta impulsar a través d’un hardware, les infraestructures energètiques, i un software, el marc legal per aconseguir un mercat únic de l’energia a la UE.
Ara bé, la seva implementació grinyola. Les infraestructures energètiques estratègiques s’inclouen en un llistat de projectes d’interès comú (PIC). Entre ells, el gasoducte Corredor de Gas del Sud (CGS) que durà gas des de l’Azerbaidjan fins a Itàlia amb un cost de 45.000 milions €, i el gasoducte GALSI que va des d’Algèria fins Itàlia; establint així la UE relacions comercials amb règims corruptes i repressors com els d’Ilham Aliyev i Abdelaziz Bouteflika.

En el territori català, hi ha 3 PIC. El primer ja està construït: la polèmica línia de molt alta tensió que creua terres gironines. Els altres dos: el gasoducte MIDCAT d’Enagas, que connectarà la xarxa gasística espanyola amb la francesa, i del qual en sabem ben poc, i el magatzem geològic de gas a Balsareny amb Gas Natural com a promotora. Aquest últim va ésser recentment eliminat com a PIC però els ajuntaments afectats de Navàs i Balsareny no han estat informats ni de la seva inclusió ni de la seva eliminació. I aquest és un fet rellevant perquè els PIC poden rebre ajuts de diner públic des del fons Connecting Europe Facility, dotat amb 5.800 milions €, a més de facilitats i acceleració en els tràmits administratius. Motius suficients com per a que n’estiguem ben informats/des.
També l’European Fund for Strategic Invesments (ESFI), conegut com a Pla Juncker, pretèn mobilitzar 315mil millions € principalment en infraestructures. Possiblement contribuirà a la Unió Energètica finançant les 3 línies de molt alta tensió per interconnectar Espanya i França: una per Sabiñánigo, una altra per Navarra i l’última que també és PIC, submergida pel Golf de Biscaia. Altra vegada, diner públic finançant els projectes. El Banc Europeu d’Inversions (BEI) també pot apadrinar projectes a través de la Project Bond Initiative, és a dir, finançant les infraestructures amb la venda de bons als mercats financers. El primer projecte finançat amb aquesta iniciativa va ser el fallit projecte Castor, que costarà finalment més de 4.700 milions €, i que pagarem a través de les nostres factures de gas durant 30 anys.
Hi ha molts dubtes de que aquestes estratègies realment cerquin satisfer les necessitats de les persones. En un període d’escassetat de recursos, invertir milers de milions € de diner públic en megainfraestructures pot ser agosarat. Però si a més la presa de decisions és delegada a espais geogràficament llunyans i altament influenciats pels lobbies empresarials, com és Brusel·les, i alhora l’eligibilitat dels projectes es determina per la rendibilitat de la inversió en els mercats finançers, tenim un punt de fuga de sobirania en totes les seves dimensions.
Per aquest motiu, la Xarxa per la Sobirania Energètica ha confeccionat un ambiciós programa de 4 dies que posa sobre la taula el debat de com donar resposta als grans projectes energètics. Una visió crítica de les infraestructures, però sobretot d’una lògica què consolida un model que acumula actius i distribueix passius: afecta a poblacions de tercers països, empobreix a través de les factures energètiques, emet gasos amb efecte hivernacle i accentúa el canvi climàtic, generant impactes en el propi territori.

Aquí trobareu tota la informació sobre el VOLT II, un repte a les grans infraestructures energètiques.

1 comentari

  • Toe Pain

    17/09/2015 4:07

    Toe Pain

    La sobirania en joc: els grans projectes energètics. – Ara.cat

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús