#Bolívia i la fi de l’edat d’or

Bolívia ha extret els darrers 10 anys més or i plata que durant la resta de la seva història, incloent-hi el període colonial i la república. Una època daurada, mai millor dit, pel govern de l’Evo Morales, com indicava ahir en Marco Gandarillas, director del CEDIB. Les coses han canviat molt des que el mandatari cocalero arribés al poder deu anys enrere, a lloms dels conflictes al voltant de la nacionalització dels recursos naturals, en especial del gas que REPSOL i altres multinacionals estrangeres volien exportar. Una dècada després tot ha canviat radicalment i l’empresa espanyola subvenciona l’exèrcit bolivià per a que rebi formacions en drets humans. Sí, heu sentit bé, aquelles empreses van accedir a quedar-s’hi i pagar més impostos per a que, a la fi, fossin invertits en infraestructures per exportar millor. Una jugada mestra.

La baixada internacional brutal de preus de les matèries primeres ens aboca a una crisi, en la que estem perden drets bàsics i sobre tot la llibertat d’expressió‘, diu en Marco davant el seu auditori. El CEDIB és una de les organitzacions que critica el model de creixement actual al país andí, raó per la qual vol ser il·legalitzada pel govern del MAS, ‘quelcom que no va gosar fer en Banzer, hem tornat a la dictadura dels 70′, on si més no teníem unes xarxes per escapar d’ella que ara no tenim’. L’esquerra progressista llatinoamericana necessita dels ingressos de l’exportació per mantenir una despesa pública excepcional, 8.000 milions d’euros enguany invertits des de La Paz. Tanmateix, el paradigma de justícia social universal ha canviat, i les polítiques s’orienten ara cap a grups demogràfics molt determinats i es concreten en bonos social, ‘una pràctica que recorda molt el que feien els governs neoliberals dels noranta i que té una lectura clientelista evident‘, en paraules d’en Marco. ‘No existeix l’escola pública per a tothom, els pobres tenen la seva’. ‘I la molt neoliberal Xile inverteix més en el seu sistema de salut que Bolívia, on és la tan promesa revolució social?’, apunten des del públic.

Els governs de Bolívia, Perú o Equador estan reprimint moviments i organitzacions indígenes com a resposta a la conflictivitat socioambiental que els seus plans econòmics estan provocant. ‘I això és pitjor que matar algú: estan acabant amb la capacitat d’aquests pobles per oposar-se a les polítiques estatals, que no fan més que augmentar la frontera extractivista per exportar i connectar-nos a la globalització econòmica cada dia més per contrarestar la baixada d’ingressos. Avui en dia, l’or surt principalment dels rius amazònics’.

La maledicció dels recursos naturals, de nou. Els plans d’industrialització pel salar d’Uyuni, amb les famoses bateries de liti que havien de moure el món, són paper mullat. Com la Cuba de 1970 i la zafra de los diez millones, Bolívia no es desempallega de les estructures econòmiques colonials que li van donar la forma que té. Al contrari, trepitja a fons l’accelerador i confia en les seves habilitats per conduir la situació, sense veure que el problema és el vehicle i la ruta que ha agafat.

Quan el sucre i l’or s’acaben, només queda el bagàs i la ganga. I en això sembla que quedarà la revolució andina. De nou, era l’economia, estimats i estimades insurgents.

 

2 comentaris

  • #Bolívia i la fi de l’edat d’or – catnews

    05/10/2015 14:02

    […] Bolívia ha extret els darrers 10 anys més or i plata que durant la resta de la seva història, incloent-hi el període colonial i la república. Una època daurada, mai millor dit, pel govern de l’Evo Morales, com indicava ahir en Marco Gandarillas, director del CEDIB. Les coses han canviat molt des que el mandatari cocalero […] Ara.cat […]

  • Toe Pain

    28/10/2015 11:19

    Toe Pain

    #Bolívia i la fi de l’edat d’or – Ara.cat

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús