Prisa mata, amigo.

Les bones idees no són sempre les millors ni les més adients, ni tan sols aquelles que semblen massa evidents. Recollir roba o arreplegar el que calgui per casa, fer-ne un paquet i portar-ho a un camió a punt per partir a les fronteres plenes de refugiats de l’Est d’Europa, em sembla d’una evidència palmària. Per sort, o per desgràcia més aviat, hem aprés molt en aquests anys d’intervenció en desastres com per saber que el que es mou millor i més eficientment són els calés no les muntanyes de roba del Zara que ja no volem. Esclar, ves ara i li ho dius a la gent que està veient com els seus governs no fan més que cimeres estèrils, retreure’s mútuament la seva inacció i fer-se fotos ridícules i de dubtós sentit ètic amb el primer grapat de refugiats reubicats. El poble al·lucina en colors quan ‘l’establisment’ ONGaire li ho diu, mireu els comentaris del personal a les notícies a diferents mitjans arran la polèmica sorgida.

Però és així, disculpeu per una vegada que no som uns hippies. Seria absurd i contraproduent no aprendre de les lliçons del passat, això sense entrar en les poc dissimulades acusacions de que, evidentment, tothom ho sap, el que ens interessa a les entitats és manegar la pasta. No entrarem tampoc en la responsabilitat de qui es dedica a tirar endavant aquestes propostes a la ciutadania, sorprèn veure gent amb trajectòria embolicada en tot això, ni en les sospites de que les fotos amb refugiats tenen puntuació prèmium als mass media, hores d’ara. De vegades sembla que això de la cooperació i l’ajuda d’emergència és com el futbol, que tothom en sap i és un Guardiola en potència. 

El que sí que és evident és que està faltant molta coordinació i, sobre tot, comunicació envers la ciutadania. Falta un relat, el més entenedor possible, de per on va tot això. Què s’està fent i què no, en quin punt i com pot col·laborar el televident, que assisteix a una telesèrie de terror del que ni s’intueix el final. Li ho hem de demanar a les administracions en conjunt, especialment a aquelles que es van arrogar un paper de liderança que, també em disculpareu, comença a esvair-se o ho sembla. O no es veu, que al cap i a la fi és el mateix. 

Prisa mata, amigo, sí, però la lentitud de tot plegat ens portarà a fer el que sabem que no condueix enlloc, com quan tirem per una altra carretera pitjor només per sortir de l’embús i caminar, o tenir la sensació de que anem a algun lloc. Expliqueu-nos què està passant, si no us sap greu, si-us-plau.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús