Relaxing #COP21 of cafè

IMG_5628 baixa resolucio

Una vall agrícola a Tamanique, a la serralada del Bálsamo (El Salvador). Foto Miquel Carrillo.

Enguany, l’hivern no volia sortir del Salvador. La darrera setmana de novembre, contra qualsevol estadística coneguda a la petita república centreamericana, continuava plovent. Som a un fòrum per parlar dels desafiaments de la gestió de l’aigua al país i el viceministre del ram dedica uns minuts a comentar l’amenaça d’un front fred que s’està formant a les costes del Carib nicaragüenc, i que podria arribar a donar pluges el cap de setmana, un 22 de novembre!

Nota aclaratòria: a latitud 15º nord, quan plou es diu hivern, malgrat faci el mateix calor i el dia duri el mateix que quan no ho fa, és a dir, a l’estiu. Això que hauria de ser una benedició per a un país on l’agricultura té un pes gran encara, especialment perquè suposa el substent de gran part d’una població que viu ancorada a les seves milpes impossibles a les faldilles de volcans i serralades, no ho és pas. Potser ho és per la canya de sucre dels grans propietaris, a les poques planes al país, però per aquelles famílies que viuen del frijol o del blat de moro, l’aigua fora de temps està fent malbé unes collites imprescindibles per assegurar el seu substent. Tampoc és cap benedicció per aquelles que viuen del cafè, l’altre gran conreu del país: hom calcula que la producció ja està pràcticament perduda, els grans o bé estan pel terra pel culpa del darrer mes d’aiguats, o s’han podrit per la humitat.

Un any més de penúries a un camp sense gaire mitjans i amb l’amenaça inèdita de la deliqüència organitzada de les mares, les pandilles que s’han dut l’extorsió i el control territorial des de les grans ciutats al darrer llogaret, en part per causa de la pressió policial, és un any de més migracions cap el Nord. Més viatges infernals a través de Mèxic, creuant tanques i deserts per arribar als Estats Units a fer del que calgui per guanyar-se les tortilles que s’han florit als cantons d’on surt tota aquesta gent. Sí, aquest any els pocs incréduls del canvi climàtic encara poden donar-li les culpes al fenòmen del Niño, que igual que porta aigua a una banda del país, provoca sequeres a l’altra.

El cert és que països com el Salvador són cada cop més vulnerables. Que plogui un mes amunt o avall implica menjar o no, tenir alguns ingressos monetaris o no, i si això segueix així, caldrà canviar un sistema productiu poc flexible, una estructura colonial d’exportació que encara funciona, per entendre’ns, on ni tan sols s’ha establert un sistema de governança de l’aigua mínimament racional i democràtic. No penseu només en atolons i illes paradisíaques que s’enfosen, com un Titànic de color turquesa, milions de persones s’uniran als milions de migrants i refugiats per altres raons diferents al clima.

Aquest no serà cap tassa de cafè relaxant, mentre veieu ploure darrere els vidre de qualsevol bistro de Paris. Aquest #COP21 cal canviar moltes coses.

 

 

1 comentari

  • Relaxing #COP21 of caf | CATnews

    30/11/2015 15:02

    […] Enguany, l?hivern no volia sortir del Salvador. La darrera setmana de?novembre, contra qualsevol est… […]

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús