El noi de les americanes

Una vegada vaig veure per la tele un noi amb una jaqueta de color verd pontificant sobre la pobresa i la riquesa davant els seus alumnes. Devia ser la televisió pública d’algun país de l’Àfrica per l’ínfima qualitat periodística del reportatge, ja sabeu, aquests països, i ara no us donaré detalls ni més explicacions, no sigui que contrasteu fonts i testimonis, i trobeu les trampes d’allò que tot plegat dic. En fi, el chaman en qüestió ens deia que ell coneixia els secrets per canviar la miserable vida de la gent africana (Àfrica és un país molt gran, tot ple de gent molt pobre, que viuen en cabanes plenes de fum, recordeu), i que en resum tot passava per creure en les seves capacitats i recolzar el seu talent, sense interferir des de fora. I que, per art de màgia, de la seva màgia, poc a poc, com a aquell altre compte de la lletera, tot es resoldria.

En realitat, petits, el gran bruixot, diplomàtic públic de la seva tribu entre d’altres ocupacions, ens estava exorcitzant contra les ONG, i venia a advertir-nos de que no fossin benevolents, voluntaris en català (o estúpids, quan no hi ha càmeres davant), del costat fosc de la força. A travès de dibuixos a l’aire, gràcies a la seva gran màgia, ens explicava com no hi havia manera de controlar aquestes lògies, que per cert, mai demanaven la pobra gent africana què volien fer amb les seves vides. Que en realitat no en sabíem res i que el calia era invertir en recerca mèdica per eradicar malalties. ‘Però no com la Sharon Stone, que volia acabar amb la malària amb mosquiteres. Què són un milió de nens morts l’any davant els tres milions que provoca la diarrea?‘ La solució és comprar càmeres de fotos per a fer fitxar els professors suplents i augmentar-ne el rendiment educatiu o fer que tothom accedeixi als travellers checks i al crèdit a travès dels seus mòbils, ‘perquè ja sabeu que en aquests països la gent acaba robant els cables’. Màgia de la bona, feu-li cas.

Qui té prou temps per quedar-s’hi un temps al sud del Sahel i no ha de córrer per tornar a Colúmbia a continuar predicant contra les bones intencions, sap que la màgia existeix i és capaç d’esborrar la realitat de davant els vostres ulls. És així que diumenge van desaparéixer segles d’esclavisme i colonització, milers de milions anuals d’elusió i evasió fiscal (molt per sobre de les engrunes de l’ajut al desenvolupament), empreses multinacionals sense escrúpols, tones de violacions als drets humans i exèrcits de dictadors, practicant el terror com a esport nacional, sí, de la nació Àfrica de la que tan irresponsablement parlen a l’Upper West Side novaiorquès. De sobte el seu, i el nostre desenvolupament també, no tenien res a veure amb els sistemes de salut, educació o de provisió de serveis bàsics. Un, dos, tres, esteu adormits i no despertareu fins no acabi la hipnosi.

Però el problema és l’ajut, la solidaritat, especialment les engrunes de les engrunes, la que fem les entitats, que repartint txiclets generalitzem la corrupció, la violència i la desestructuració del continent. Que ho hem fet malament, molt malament durant molt de temps, i algunes ho continuen fent, és evident, hi ha gent per a tot i el món és molt gran, escolteu. Però donar en prime time la idea de que la cooperació que fem les ONG per la Pau, els Drets Humans i el Desenvolupament (sí, estimat bruixot, tot això ha d’anar junt, forma part del beuratge) és contraproduent, més que màgia és vudú amb molta mala llet. Tens raó, quan dius que el camí a l’infern n’està empedrat de bones intencions: el problema és que nosaltres ho hem aprés i vosaltres, els telepredicadors neolliberals i a qui representeu, continueu eixamplant i aplanant aquest camí, amb levita de prestidigitador o sense.

NB. Per cert, demà cinc de desembre, és el Dia Internacional del Voluntariat, o de les benevolents maques i rosses, com millor ho entenguis. 

2 comentaris

  • Josep

    06/12/2015 17:14

    Aquest article no s’aguanta per enlloc.

  • Plujademais

    07/12/2015 12:04

    I el pitjor del cas és que molts dels qui veuen aquest gran bruixot per la televisió es creuen el que diu. I que la televisió pública en qüestió no dóna dret a rèplica a qui no pensa com aquest Bruixot Oficial del Règim Neoliberal (que per cert, també en sap més que tots els científics i nega la responsabilitat humana sobre el canvi climàtic). Deu ser cosa de les jaquetes, que el fan semblar un savi.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús