Benvinguts a la república dependent de casa vostra

Comprar una cadira a IKEA pot sortir molt bé de preu, però que IKEA o el seu govern (ja no se sap on comencen i on acaben l’empresa i el govern suecs) en vulgui fer-se amb una, pot arribar a sortir molt car. Demaneu-li als saharauis: el govern de centre-esquerra ha retirat el suport que el parlament nòrdic havia donat al dret a la independència de la darrera colònia a terres africanes. La cadira en qüestió és la del Consell de Seguretat de Nacions Unides, sí, exacte, aquella per la que en Margallo va arribar defensar la cooperació espanyola (imagineu-vos com serà la cosa d’important) i es va marcar un tour de force, recopilant vots per mig món.

Doncs ara els suecs no volen ser menys que els espanyols i volen redecorar la seva vida també. És el que succeix a les comunitats de veïns, que passes a fer el cafè al cinquè primera i t’enamores del sofà klapada, tan modern, guaita, just el que necessitàvem per rellançar la nostra projecció internacional, i si la Paquita i l’Antonio el tenen, nosaltres també, no veig per què no. Així que han presentat la seva candidatura pels propers dos anys, però han fet càlculs i sense els països àrabs no treuen prou vots. La geopolítica en versió Eurovisió s’imposa (els suecs, uns mestres, recordeu ABBA i el seu Waterloo, els que teniu una edat), així que posats a fer-se els simpàtics, comencen pel Marroc i així de retruc desbloquegen el centre comercial que IKEA tenia vetat per una sèrie de permisos urbanístics a Casablanca que ara, miraculosament, es resoldran en un tres i no res.

Fa un dies ens havíem fet il·lusions amb el suport als palestins davant Israel, la ministra sueca d’exteriors no hi pot entrar a l’única ‘democràcia’ del Pròxim Orient per les seves exigències en investigar els seus crims de guerra als territoris ocupats. Però potser tot plegat té veure més amb les cadires, les que compren i les que venen a Suècia, i el món àrab és prioritari. La república que defenia els drets de tothom i mirava de fer una política exterior valenta però sense fer servir la força, és cada cop més depenent del seus interesos comercials, pel que sembla, i tria en conseqüència, encara que sigui negar les bases del Dret Internacional. Res nou sota el sol, Escandinàvia cada vegada s’assembla més a la resta del món, requisant bens als inmigrants i reorientant els fons de la seva venerada cooperació per pagar les despeses que genera la seva atenció.

Mentrestant, a les haimes de Tinduf ningú deu pensar ja en canviar la decoració d’un paisatge cada cop més miserable. Sort de la seva dignitat, sort.

 

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús