La ciutat en construcció

Un company, en Clàudio Pulgar, retransmet cada dia des de Paris el que pot ser l’enèsima insurrecció ciutadana:

Diumenge 34 de març (3 abril), Plaça de la République, París, França. 4ta nit de la # NuitDebout.
Ja són 4 nits d’ocupació de la plaça i el moviment creix i creix. Ahir dissabte tot el dia i la nit sota la pluja i el fred intensos vam aconseguir mantenir l’ocupació, l’assemblea general, el treball de les comissions, el menjador, la infermeria, l’escenari hiphop, l’orquestra, la bicicleta estàtica que dóna energia elèctrica, etc. Hem aconseguit pas a pas construir una mini altra ciutat al centre de la vella ciutat. A la nova ciutat les desicions es prenen en assemblea, no hi ha relacions de diners, tot és gratis o preu lliure, tothom conversa d’igual a igual, es comparteix el que es té i sobretot hi ha una enorme alegria d’estar construint juntxs una mica nou. Milers i milers se sumen.
Hi ha altres 22 places ocupades per tot França. La crida és a quedar-se cada dia a la plaça i fer assemblees generals a les 18hrs. Dimarts 5 i el dissabte hi ha grans mobilitzacions, la idea és que acabin en l’ocupació de la plaça. 3 nits la policia mira de desallotjar-nos, ahir a la nit ja no van poder, fins i tot de bon humor es van sumar alguns a les converses. Si, increïble. Se sumen els artistes i els intel·lectuals. Tenim converses entre centenars, ahir jo personalment amb obrers de la construcció immigrants, hiohoperos i sense cases, a més dels amics i amigues. La convergència de lluites es construeix a poc a poc, ahir amb la marxa contra la expulsions, un primer exemple. Avui diumenge va sortir el sol i milers i milers es van deixar caure novament en la plaça. Una cosa gran està naixent. Fa anys que somiàvem amb que això passés a França, la França de la Comuna, de les revolucions, de les ZAD, de maig i ara de la #NuitDebout i de la commune de la Place de la République.

Aquests dies també es conversa a Barcelona sobre com fer altres ciutats, que escapin de la lògica competitiva, del parany de les smart cities, que sembla ser la idea estrella del discurs hegemònic del poder econòmic. Qui pot enfrontar-se a una ciutat intel·ligent a l’imperi del coneixement? De nou la tecnologia com a eina i lloc comú per justificar la construcció de les nostres vides, sense haver-nos convocat en cap plaça, com ara la de la República. Els companys i companyes amb més quilòmetres a sobre  ja avisen, no hi haurà cap problema en què al document final de la sessió preparatòria en el procés d’Hàbitat III que entre avui i demà té lloc a la nostra ciutat, la Conferència de les Nacions Unides sobre Habitatge i Desenvolupament Urbà Sostenible que se celebra a Quito l’octubre,  aparegui el reconeixement del dret a la ciutat. Un altra cosa serà com s’implementa i com s’intentarà, com sempre, buidar de contingut aquesta idea i totes aquestes converses. En sortiran gran documents que defensaran el blanc i el negre, la incoherència no ha estat cap escull per a les polítiques públiques del nostre temps. Hi ha qui fins i tot anuncia que no hi haurà un Habitat IV, perquè el número tres es dissenyarà per a ser un procés permanent que marqui tot el procés fins el final de la història de les nostres ciutats i territoris, ves a saber què tenen al cap o a la CPU.

Com sempre, a la sala planeja la idea de si no hauríem de ser amb en Clàudio i milers de persones que com ell construeixen altres ciutats ara mateix a França, conversant amb aquells que havien arribat a desalllotjar-los amb una porra. Als carrers com a mínim el nostre discurs ens pertany, dins aquelles quatre paret es cova la insoportable sospita de que les nostres paraules han estat processades per un nou app infalible al cervell central de la smart city.

Claudio, què diuen avui a la plaça?

 

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús