Camarada Rivera

El president de C’s, Albert Rivera, és rebut pel president de l’Assemblea Nacional de Veneçuela. / MIGUEL GUTIÉRREZ / EFE

 

Benvingut a casa, camarada. Benvingut a la república dels desvetllaments pels amics i els pobles que són lluny, pels problemes que no semblen nostres, pels conflictes i les misèries dels altres, per l’avui per tu i demà per mi. Benvingut a la lluita internacionalista, als carrers i a les avingudes de ciutats estranyes, a muntanyes i rius que aviat estimaràs més que els teus. S’ha acabat mirar-se el melic, la política ja no s’acabarà mai per a tu ni l’onze de setembre ni el dotze d’octubre, ni al Bernabeu ple d’estelades ni a Colom amb els 300m2 de rojiagualda onejant al vent.

Que algú com tu accepti que sense drets humans no hi ha democràcia, per moltes urnes i eleccions que un estat s’encaparri a posar, és una molt bona notícia. Per on comenci la teva agenda és un detall sense massa importància, cadascú tria les seves causes i no podem ser a totes, no és cert? Passarem per alt els rèdits polítics que treguis de fer aquest viatge ara i de colonitzar tertúlies i telenotícies amb aquest allau de notícies caribenyes. Hem de celebrar que hagis vist presos de consciència, si és que creus que els has vist, supermercats sense paper de vàter, mitjans no adictes amenaçats pel ‘règim’, o gent que no pot votar qualsevol cosa en democràcia. No et retreurem que no calgués anar massa lluny per veure tot això o que hi havia millors destinacions, o que no vau fer res en el passat al respecte. A cadascú li arriba el seu moment o es treu la bena quan ho considera oportú.

Ja no tornareu a criticar que Barcelona fes cooperació amb Gaza, per exemple, ridiculitzant la cooperació al desenvolupament i fent-nos triar entre pobres. S’ha acabat allò de ‘primer els de casa’, primer tothom i qui més ho necessiti, esclar que sí. Anem bé per aquí, camarada. Quan siguis ministre d’alguna cosa o simplement negociïs el teu suport a algú per fer govern, recorda compa, ara que et preocupen tant els drets humans a tot arreu, ara que el món és casa nostra, recorda demanar que augmentin la contribució espanyola a la Cort Interamericana de Drets Humans perquè està a punt de tancar. És on tothom recorre quan sent amenaçats els seus drets a aquell continent, per les màfies, els estats o els sicaris de les grans empreses, que de vegades nosaltres mateixos enviem a augmentar la nostra glòria pàtria. Els darrers anys ens hem encarregat de soscavar-la de tal manera que està a punt de fer fallida econòmica. Només et dic que el 2011 la recolzàvem amb més d’un milió de dólars i el 2016 no té ni 50.000 $ de la nostra butxaca. El 2011 un cas podia necessitar 5 anys per ésser considerat a la Cort, imagina’t ara. Un cop net per protegir  hidroelèctriques a Guatemala,  parcs eòlics a Mèxic o ports a Colòmbia, ningú sospitarà que sense Cort tothom que es preocupa, com tu, pels drets humans, ja pràcticament no té on anar. Pot semblar poqueta cosa, tu que venies a canviar la nostra política, però també aprendràs aviat que des de l’internacionalisme mai esperem molt, malgrat vulguem canviar-ho tot.

Benvingut, camarada, ja no hi ha tornada enrera, el món no ha fet res més que començar.

 

 

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús