Despullant els Drets Humans

Hauria la policia de fer treure’s les corbates de seda i els botons de puny a tota la població que encara fa servir aquestes peces de vestir? No en va, la major part dels individus que han expoliat les nostres pensions, estalvis i patrimoni públic en general, les feien servir i en feien ostentació. És lògic que tremolem, doncs, posem la mà a la cartera  i cridem la força pública cada cop que ens creuem amb uns peus calçats amb Gucci o un usuari de Paul Smith? No ho trobeu totalment justificat per a mantenir la pau social i la tranquilitat del 99,9% dels contribuents que van pel carrer?

Fa l’hàbit el monjo? Les velles preguntes mai marxen o sempre tornen, com les polèmiques sobre Gibraltar a l’estiu. El clàssic de la prohibició del vel i del burkini, en la seva versió vacacional, es barreja ara amb la paranoia (lògica) que atia l’onada d’atemptats islamistes al cor d’Europa. Els mil vegades esmentats valors del vell continent s’havien de defensar precissament ara, i la nostra resposta s’assembla massa a la dels nostres enemics: sacrificar la llibertat personal per tenir un bri més de seguretat a travès d’un càstig col·lectiu a tot una cultura i una religió que, ja em perdonareu, a aquestes alçades de la Història és tan europea com la cristiana o l’atea, per molt que li pesi a l’amic Aznar.

Un altre dia parlem de si al darrera hi ha una construcció patriarcal que discrimina a les dones o no, que segur surt que sí, però la qüestió ara és el preu i el ridícul que fem, i el mal que fa veure quatre policies obligant una senyora a treure’s el burkini a una platja de Niça. Ens posem a les sabates dels veïns i tot i així fa vergonya la postal que ens arriba des de la Costa Blava. Game over Estat de Dret, com si ens semblés bé utilitzar la policia o els jutges contra qualsevol partit o individu que qüestionés de manera democràtica la unitat de la pàtria, per entendre’ns i transportar-nos a la nostra realitat i actualitat.

Els valors es demostren en aquests moments, és cert, quan tot va bé és molt fàcil defensar-los. I no sé per què tinc la sensació de que no estem a l’alçada dels que vam triar per conduir-nos, construir-nos i enmirallar-nos, o que simplement mai ens els vam creure de debó, si és que els coneixem realment.

A veure: qui signés això del Drets Humans, que passi per comandància.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús