El discurs del Rei

Discurs de S.M. El Rei en la LXXI Assemblea General de les Nacions Unides. Font: Ministeri Exteriors.

Avui celebrem el Dia Internacional de la Pau. Ho notareu perquè els vostres fills faran murals i altres intervencions artístiques amb els dachs, i haureu de posar doble ració de detergent a la rentadora per treure les emprentes del colom de Picasso. D’altres faran il·lustrades redaccions on explicaram el que faran quan siguin grans per evitar la guerra, sortiran a la pissarra davant de tota la classe i ho llegiran en veu alta. Probablement haureu participat en la redacció d’aquests discursos durant aquests dies o bé estareu ajudant en la preparació de la seva posada en escena mentre s’acaben el pa amb xocolata a la cuina. Lamentablement, em temo que quan siguem avis tampoc entendrem com, amb una generació així, totalment abocada amb la noble causa de la Pau abans no sabés ni tan sols llegir o agafar un retulador, encara encendrem el televisor (o el que existeixi llavors) i veurem imatges com les que alimenten la nostra frustració aquests dies.

Com que tenim un govern en funcions, algú s’ha posat a la cuina de palau amb el nostre Cap d’Estat i li ha ajudat a fer la seva redacció. Recordeu, Altesa, estem molt compromesos amb els refugiats, però hi ha uns senyors dolents que guanyen molts calés portant-los a casa nostra i això no es fa, caca. I a més, ens han de respectar, i si tots no ajudem, no començarem nosaltres a donar exemple. El monarca consumeix els seus minuts de glòria internacional, igual que la resta de companys de classe a Nova York, hores després de que un esquadrilla de caça-bombarders llenci la seva càrrega contra un convoi d’ajuda humanitària del Creixent Vermell i doni per acabada la treva a Síria. No coneixem la seva agenda aquests dies a la Big Apple ni podem suposar que aquelles bombes siguin made in Spain, però la nostra projecció internacional també ens col·loca, any rera any, al top ten dels països exportadors d’armes. Això sí compromesos amb els refugiats, la Pau i el que sigui, i aquí es llegeixen discursos, es fan relacions comercials, es fregeixen ous i es planxen corbates.

Ens costa o simplement no volem relacionar el més elemental, lligar caps i veure que no són els nostres discursos, sinó les nostres converses als còctels de després, les nostres reunions informals, les nostres agendes i les nostres polítiques les que ens han instal·lat en aquesta dinàmica, on la guerra és una mena de peatge inevitable, llunyà i que no va amb nosaltres. No atenem ni tan sols a les seves conseqüències quan truquen a la nostra porta, que ja seria del tot insuficient, i a cops d’horror mediàtic, ens hem construït una cuirassa per no ferir-nos la pell.

Repetiu, estem molt compromesos amb la pau, estem molt compromesos amb la pau. Rei meu, que vols que el papa i la mama t’ajudin amb la redacció per demà?

 

1 comentari

  • JordiP

    21/09/2016 13:08

    Aquest senyor no té vergonya, no sap de què va la torrada, es pensa que tots som tontets o tot a la vegada. N’estic bén tip, de bajanades i tonteries. Per mi, podria plegar ara mateix. Amb qualsevol estariem millor.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús