Obert per dignitat.

Un centenar de persones s’ha concentrat davant les portes de l’Ajuntament de Badalona.

Aquest és un país que encara prefereix retratar-se a retractar-se. Ho fa cada dia que nega la història més recent, amb milers de víctimes esperant el seu torn als vorals de tants revolts i a innumerables fosses comunes. Un cop a l’any, però, el retrat és majestuós, imperial, diria jo. No en va ens costa 800.000 euros als contribuents, però tot i així, treiem els tancs i la cabra i desfilem per sobre de les nostres possibilitats i de la vergonya de tothom. El Dia de la Raça se celebra contra vent i marea, l’Estat s’exhibeix ensenyant el seu múscul militar, la seva capacitat de disuasió, com diuen els que encara hi creuen en les bondats militar.Veieu? Tenim armes ergo som una nació. Unes gotetes de feminitat marcant el pas i un toc de missions humanitàries (molt oportú això de l’huracà d’Haití per la foto, ein?), aconsegueixen modernitzat per a molts una fotografia en sípia que sembla no recordar allò que els seus avantpassats (els dels vorals, no, uns altres) i d’altres armes van fer a tot un continent, a centenars de cultures.

Esclar, ens donen el festiu per a que obrim la tele i veiem les columenes avançar sobre l’asfalt madrileny i sobrevolar el seu cel. Els primers plànols no ensenyaran que l’alcaldesa de la ciutat ha col·locat el wiphala andí multicolor al balcó. Treieu aquest maleït drap dels gais-destructors-de-famílies, arrrrg! Al costat de les notícies dedicades al terrorisme (la publicitat subliminal assoleix cotes insospitades des de fa un temps a les televisions públiques), apareixeran els perro-flautes de torn, ara okupant les sagrades institucions, obrint els ajuntaments i obligant anar els funcionaris a treballar, quan haurien d’estar asseguts al sofà fent de claca de Sa Majestat i els seus exèrcits. Els símbols són els símbols, celebrem la Hispanitat, l’imperi militar convertit en comunitat lingüística amb moltes possibilitats comercials, i no celebrem de la mateixa manera el Dia de la Constitució. Ja està tot dit.

Potser és absurd treure l’estàtua de Colom del final de la Rambla però tan difícil és retractar-se i que el retrat superi les limitacions del retoc del photoshop? Ens han de portar als tribunals d’un país que diu defensar els Drets Humans per obrir els ulls a la gent i dir que és indigne celebrar el sotmetiment de tants pobles? Per què és tan díficil dir perdó com conjugar el verb dimitir a casa nostra?

Obriu les finestres, aixequeu les persianes, les portes de bat a bat. Que entri l’aire, una ventada que s’endugui l’olor a pòlvora i les mentides sobre les que vivim, i pengeu un cartell que digui, ‘Avui, Obert per Dignitat’, la nostra i la de tothom.

 

—¡Tun, tun!
—¿Quién es?
—La paloma y el laurel…
—¡Abre la muralla!

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús