Jo per ser feliç no vull #PobresaEnergètica.

Puges a un tren i veus un cartell on La Caixa, a través de la seva Fundació, ens demana ajuda per eradicar la pobresa infantil. Ja ni necessita aquelles ONG que deia eren imprescindibles, se les ha cruspides i no li cal tenir intermediaris per rentar la seva imatge. Obres la tele i una vella música de joventut s’ha transformat en un jingle publicitari, per col·locar-te quilovats al millor preu a casa.

Un s’imagina l’avi Fainé acaronant-nos amb una mà mentre abracem el nostre osset de pelutx, i amb l’altre tancant les claus d’aquells que no paguen les seves factures, aquí i a Colòmbia, d’un servei que sovint presta en règim de monopoli, faci fred o foscor. Isidre, tu sí que saps fer negocis i que sembli un accident.

Aquest sistema bipolar es queda els pòsters de la nostra habitació i en fa tanques publicitàries, deconstrueix les nostres idees i els hi afegeix el seu copyright, ens ven samarretes del Che i la revolució en una llauna. Ho devora i perverteix tot sense que ens adonem, fins i tot donant-nos el placebo de poder-los contractar un grapat de quilovats sostenibles i un Fairphone, si ja no creieu en les ONG.

Loco, l’has tornat a cagar, ja no ens creiem que estiguis punxant la canonada de gas des de dins per lluitar contra la pobresa energètica, com feies amb el Banc de Sabadell. Sabem on eres el 77′ , i és evident on has acabat el 2016. Tot plegat em recorda aquells punkis de Londres se n’enfotien d’un Rod Stewart que havia abandonat The Faces i el R’n’R, i es va llançar a les discoteques per guanyar pasta. Da ya think I’m sexy? Gens sexy i molt feixuc estar reconstruint-ho tot sempre, el llautó no es veu de manera tan evident.

Algú sap on són les claus del camió? Hem de continuar conduint cap a un altre lloc, aquí i així és impossible ser feliços. No us deixeu enganyar pels anuncis de la carretera, mireu el parabrisa, cap endavant, que vénen corbes.

 

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús