Fa 25 anys que tenim 25 anys

Aquest 2017 celebrem 25 anys d’Enginyeria Sense Fronteres.

 

Fa vint-i-cinc anys érem Olímpics i els xiringuitos de la Barceloneta desapareixien de les nostres opcions de lleure, entre moltes d’altres coses, perquè havíem decidit ésser moderns d’una vegada per totes, un tros llampant del primer món. Una nova ciutat apareixia davant nostre i res tornaria a ser igual. Fa vint-i-cinc anys començava el setge de Sarajevo, encara s’hi veuen els estralls d’una altra piqueta, les que queien com obusos i metralla des dels turons que envolten una plaça impossible de defendre. Fa vint-i-cinc anys probablement s’esta covant davant nostre la crisi dels Grans Llacs i la guerra d’Argèria i la radicalitzacio islàmica del Magrib esclatava.

També en fa vint-i-cinc que se signaven els Acords de Pau de Chapultepec i acabava una altra guerra a Centreamèrica que ja durava més d’una dècada, i ens hi podíem posar mans a l’obra a fer el més difícil, reconstuir un país i la confiança de la gent en el seu futur i la seva dignitat. Fa un quart de segle ja alguns s’ajuntaren en un aula de la Universitat Politècnica de Catalunya (abans les universitats no hi anaves només per treure’t un títol) esperonats per les mobilitzacions per demanar el 0,7% i que la cooperació esdevingués quelcom semblant a una política pública. Van decidir formar una petita entitat que poc a poc ha anat fent camí, que ha estat escola i referent per a molts, on hem après a parlar en públic, a escriure, a discutir i a tenir paciència amb les nostres limitacions, contradiccions i derrotes. Tant gent que veus il·luminar els seus ulls, tanta, que entren per la porta, seuen, pregunten, escolten, s’arremanguen i fan.

Més que una ONG, d’aquelles que tothom feia quan tornava indignat de vacances o de viatge de noces pels Tròpics, o de les que t’assalta a Plaça Catalunya demanant-te el compte corrent, ha estat un intent permanent de redempció. Un enginyer no és un ciborg que ni tan sols somia amb ovelles elèctriques. Què en fem de tots aquests manuals de càlcul integral i mecànica de fluïds? Serveixen per d’alguna cosa a Barcelona, Sarajevo, Arger, Kigali o San Salvador? Esclar que serveixen. ‘Vosaltres sí que li doneu prestigi a l’enginyeria’, em va dir algú fa temps. Bé, no es tractava d’això exactament, més aviat de demostrar la responsabilitat que tenim tots i totes en acabar amb tots els setges i les masacres, i que encara avui continuen, pesi a la determinació de tanta gent, que encara no és prou.

És l’únic que podem prometre, determinació, som gent caparruda. Ahir mateix no vam deixar la seu d’Endesa a Barcelona fins que algú no ens va jurar que acceptaria negociar una sortida a la pobresa energètica, per complir la llei. Els antisistema sempre han estat ells, o potser no veiem que el sistema era això, i ara ja no cal agafar un avió per veure els seus estralls. En això sí que han canviat les coses, teniu raó.

Dissabte 22 d’abril fem una festa, parlem-ne, de tot això i dels propers vint-i-cinc anys, que tot just comencen.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús