La cooperació internacional en vaga

Treballadors de l’Oficina Tècnica de Cooperació de Quito cridant a la vaga. Font: Facebook AECID en Huelga #8deSeptiembre

El dia 8 de setembre és el dia dels cooperants internacionals, una efemèride que se celebra des de fa ja uns quants anys, per reconèixer la seva feina i el seu compromís. Acostumem a pensar en el veí o la veïna, bona gent, que se’n va anar amb aquella ONG, de la que no recordem el nom, a no sabem exactament què fer. Jove i desorientat, volia canviar el món i va tornar molt més prim, oi? Parlava molt estrany i tenia el cap encara allà, amb la mirada perduda. Ves a saber per a què li va servir tot allò.

Donem per fet que qui es fica en un sarau d’aquests, obre una etapa a la seva vida i la tanca, com qui fa un tastet o una entremaliadura. A la majoria del personal li costa pensar que pot ser una carrera professional més i que, fins i tot, hauria de comptar amb certes garanties per ésser desenvolupada. Sí, home, a sobre que estan tot el dia viatjant, voldran cobrar! Suposo que tampoc coneixen que el propi Ministeri d’Afers Exteriors té una Agència de Cooperació i el seu propi cos de cooperants i cooperantes, per dir-ho d’alguna manera. Com si fos una ONG però en pla seriós, per a que ens entenem. O no tan seriós, pel que sembla.

La manera com l’AECID tracta al seu personal és directament proporcional a l’interès que l’Estat demostra per la pròpia cooperació. Cap cooperació nacional de cap altre país o organisme internacional menysté així a qui, a la pràctica, és la responsable d’executar una política pública i ser-ne la cara visible a l’exterior, si més no no se’n tenen notícies. Marca Espanya en estat pur.

Si no, com s’explica que el 40% del personal laboral hagi abandonat l’AECID durant els deu darrers anys, o vulgui fer-ho per anar-se’n a una altra agència o ONG? L’Agència espanyola no actualitza sous des que va començar la crisi, el que significa que a països amb dues xifres d’inflació anual, el poder adquisitiu s’hagi vist considerablement reduït per als seus empleats, en alguns casos fins a un 60%. No hi ha cap exempció fiscal (de les que sí en gaudeixen els expatriats/des de les ONG espanyoles) a canvi de no tenir accés a cap servei (el que és especialment greu amb la sanitat), i se’ls apliquen rotacions periòdiques entre els països on és present la cooperació espanyola, que els tribunals ja han declarat com abusives. Tampoc es mantenen ‘privilegis’ com els viatges periòdics a Espanya, a professionals que en molts casos porten distanciats de les seves famílies i el seu entorn social bastants anys. I les mesures de conciliació familiar pel que fa a cònjuges no nacionals ni hi són ni se les espera.

Conec personalment persones que s’han passat una dècada treballant d’amagat per l’AECID, contractats directament pel ministeri del país amb la que Espanya cooperava, per a que aquesta s’estalviés un contracte laboral fixe. L’Estat fent trampes i després donant lliçons per modernitzar l’administració a mig món ‘subdesenvolupat’, a costa dels seus treballadors i treballadores. És lògic que no entengui de cap manera el concepte de coherència de polítiques.

Farts de tanta deixadesa i poca consideració, la gent que treballa per aquesta agència a l’exterior ha decidit posar-se de vaga en aquest dia del cooperant del 2017. Segurament res canviï, però ja és una qüestió de dignitat plantar cara a una administració que veu en ells bé uns privilegiats, bé elements subversius amb una visió molt diferent a la internacionalització que impulsa Espanya durant els darrers anys, i que de cap manera necessita per dur a terme els seus plans.

L’AECID i el seu personal han estat una víctima més d’una guerra per modernitzar la política pública a l’Estat, una batalla guanyada aviat pel cos diplomàtic, ja en temps socialistes, que no ha permès crear un cos professional dedicat a la cooperació o que encara no entén què tenen a veure els drets humans arreu del món amb el que ens passa a casa. Com tantes coses en aquest país, que semblen atrapades al 1978.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús