El #21D i la cooperació internacional

Debat sobre polítiques de cooperació a l’ajuntament de Barcelona al Museu Martím, a la campanya de les eleccions municipals de 2015. Font: LaFede.cat.

Quan érem més joves i ingenus, hi havia debats sobre cooperació internacional a les campanyes electorals, encara que no us creieu. De fet, es parlava de moltes més coses que de bufandes i llaços, i el 0,7 era un guarisme força respectable, que cap partit amb ínfules de governar o influir podia menystenir. Avui en dia qualsevol trucada a l’opinió pública comença pel codi 155, si no ningú sembla aixecar el telèfon. Arribats a aquest punt, millor recórrer al google, capbussar-se als programes i fer-vos la crònica d’un duel dialèctic que mai existirà, si més no d’aquí el 21 de desembre.

Ja sabem que no decidireu el vostre vot pel que diguin i prometin sobre l’acció exterior des de les seus dels partits els seus experts i expertes en confeccionar programes, però us deixem anar alguns apunts. En primer lloc, és evident que la cooperació continua essent quelcom d’esquerres, per desgràcia de la pròpia cooperació i de la societat en general. Ens equivoquem si volem fer-la patrimoni d’aquesta part dels escons, mentre no sigui assumida com una política pública més sempre podrà ésser assenyalada com un caprici, un do pels acòlits o una excentricitat per justificar a casa viatges inconfessables al Carib. El Partit Popular (PP) ni l’esmenta, Ciutadans (Cs) tampoc. L’equip taronja, val a dir, diu que cooperarà amb el Govern d’Espanya per acomplir els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). Bé, alguna cosa ja és, a cooperar es comença per alguna banda.

Segon apunt o pregunta del milió d’euros: què serà el que tenen les ‘ambaixades’ catalanes? A una banda i d’altra del dial propugnen la seva dissolució ipso facto o la seva restauració innegociable. Si cal, bastint una xarxa internacional ad honorem, que defengui la república catalana a l’exterior, com proposa la CUP. Els Populars els hi posen un cadenat i l’estalvi (xifrat en 10 milions d’euros recentment pel seu candidat) el dedicarien a penjar cartells de ‘Visit Catalonia’ a tot i dret, per estimular el turisme i l’economia. I amb això també tanquen el capítol exterior, dues línies. Per la resta de formacions és també, un punt clau, que cal reivindicar, reformar o reorientar per a que Catalunya es projecti. Mai deu milions havien aixecat tanta expectació, mai, quantitat amb la que us donarà per construir, aproximadament, un kilòmetre d’autopista. Un.

Tercera idea: les ONG no existeixen, o gairebé. Només ERC i PSC les esmenten als seus programes, tot sembla ser institucional pel que fa a l’acció exterior. Bé, no, les empreses en són una part important, sense ella no seríem un país. Al programa del PDCAT crida l’atenció com s’entra al detall del que cal fer per exportat més i millor, en comparació amb les afirmacions vagues i generals per desplegar la cooperació. I, aquí ve la quarta idea, l’absència al seu programa (i al de la resta, llevat del dels Comuns i ERC) d’un dels compromisos que el Parlament va adquirir en aquesta legislatura: el desplegament d’un observatori que vigili l’activitat econòmica catalana a l’exterior i el seu respecte als Drets Humans. Val a dir, en descàrrega de la CUP, que si més no la seva proposta recull posicionaments prou clars sobre el paper dels acords econòmics internacionals i el seu impacte als drets humans i el territori. Ho donem per bo, va.

Els ODS, com anticipava la gent d’Arrimadas, entren a l’agenda: cinquena idea. Cap objecció, simplement demanar que no esdevingui un lloc comú i que algú se’ls miri bé i els paeixi a cada partit, sobre tot als que governaran. No són (només) acció exterior, més aviat coherència de polítiques, què fem a casa nostra per lluitar contra l’exclusió o la pobresa energètica. Si suspens la Llei catalana de Canvi Climàtic o mires cap a un altre costat quan ho fan, no estàs entenent un borrall dels ODS, capito?

En fi, no tot és dolent ni res està perdut, afortunadament. Ens deleix que la pau, la mediterrània, la frontera sud, els BDS, la participació, l’emancipació dels pobles, el gènere i tantes paraules màgiques per a nosaltres i per a les idees i el món que defensem, encara sigui escrites i fins i tot defensades per molta gent als partits polítics catalans. Que continuï així per molt de temps, ja trobarem el moment de tornar a seure i parlar de tot el que ens importa. De tot.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús