Causa general

Roda de premsa de l’APE a les oficines d’AGBAR. Foto: Dani López / ESF.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

El mateix dia que els bombers de Sevilla són jutjats a Lesbos per tràfic de persones, ens presentem a les oficines d’atenció al públic d’Àigües de Barcelona. No, no venim a posar una reclamació per una factura excessiva, o a demanar que ens reparin una fuita. Des de l’APE, venim a estendre un justificant de recepció, davant tots els mitjans que allà han estat convocats. Ocupem la vorera durant uns minuts, ho sento senyora, protestar i exigir els drets de tothom té aquestes coses, vostè comprendrà.

Som aquí per denunciar la vostra campanya de criminalització. Sabeu que, com diu la companya de la PAH, molt probablement cap denúncia prosperarà contra qui denuncia les pràctiques abusives de les empreses privades, que monopolitzen els serveis públics o trafiquen amb drets bàsics com l’habitatge. Tampoc aquesta, per haver ocupat pacíficament la vostra seu dies enrere, per tal d’exigir la condonació del deute de les famílies que no han pogut pagar les seves factures durant aquesta insuportable crisi.

‘Però el gabinet de premsa d’AGBAR diu que no sap res de cap denúncia contra vosaltres’, etziba una periodista amb el seu quadern de notes a la mà. A l’era de les fake news, és millor mirar cap a una altra banda i explicar qualsevol trola de responsabilitat social, millor que els de premsa no ho sàpiguen, que continuïn amb la notícia del conveni per donar suport a les festes patronals de Montcada o pagar la factura als refugiats allotjats a Sant Boi. Potser així se n’obliden de portar al ple la ximpleria aquesta de la remunicipalització de l’aigua.

Pels agosarats, por. Per les que no volen miralls ni collarets, por. Per qui es mulla, dorm a terra, es passa la vida fent pancartes o simplement no calla, por. Quan s’acaba el poder de les campanyes publicitàries, surt el llautó, que no accepta cap comparació amb el compromís, amb les coses que són veritables i de llei. Llavors cal canviar d’estratègia.

La por comença per una citació del jutge i acaba a la presó a ritme de piulada o rap, s’administra amb la coartada de tenir un Estat de Dret al darrera, que a voltes només deixa drets els privilegis d’alguns i dóna patent de cors als abusos contra els més febles. És la mateixa estratègia a tot arreu, contra Helena Maleno o Cédric Herrou per ajudar a la gent a arribar a Europa, contra el mateix ajuntament de Barcelona per atrevir-se a plantejar una consulta a la ciutadania sobre quelcom rellevant, no per quina vorera ha d’anar el tramvia. La llibertat per blasfemar o per denunciar, tot allò que faci nosa té el seu espai a la banqueta dels i de les acusades.

‘Deixeu-me passar, que jo sí que estic treballant!’. El grup de periodistes i activistes fem espai a l’operari aïrat, que surt de l’oficina amb el casc sobre el cap, per diferenciar-se d’aquella perillosa turba. Ens el quedem mirant, tant de bo no comprem la seva publicitat ni els seus falsos dilemes. Això no va de triar entre drets o llocs de feina, va de defensar-ho tot. I per això treballem, esclar que treballem. Ara i sempre, i no ens aturaran amb cap causa general.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús