Hi ha alternatives!

dimecres, 8/05/2013

Aquesta entrada ha estat escrita per la @martapulgar, coordinadora de la Festa del Comerç Just i la Banca Ètica

Crisi. Corrupció. Atur. Pobresa. Desnonaments. Rescat bancari.…Portem 5 anys llegint notícies sobre el fracàs de les mesures aplicades per remuntar aquesta interminable crisis. S’encadenen els escàndols polítics, els diners públics es posen al servei dels interessos privats i no de les necessitats socials, comerços que tanquen… la crisi inunda tots els racons.

 El panorama sembla desolador, però no tota la realitat està tenyida d’aquesta tristesa. Existeixen multitud d’alternatives, propostes positives que ens demostren que les persones tenim la capacitat de crear iniciatives i models que posen a l’ésser humà, l’entorn ambiental, el respecte i la democràcia en el centre de l’activitat econòmica. Existeix el Comerç Just, un moviment que proposa una relació comercial diferent, justa per a totes les parts  que entren en joc quan es produeix un intercanvi i que lluita contra la desigualtat.  També existeix la Banca Ètica, una alternativa als bancs convencionals, una altra forma d’estalviar i invertir que prioritza l’obtenció d’un triple benefici social, ambiental i econòmic.

Parlem d’alternatives que es promouen des de la Festa del Comerç Just i la Banca Ètica des de fa molts anys. Alternatives fins ara “ben vistes” per empreses, mitjans i institucions, perquè quedaven reduïdes a l’anècdota. Però el moviment del Comerç Just es troba cada dia més proper a les xarxes d’economia social i solidària, a una altra manera de fer economia sota lògiques més democràtiques, equitatives, solidàries i respectuoses.

I és a la XIV edició de la Festa i en un context en el que es necessita més que mai treballar plegats per construir alternatives, quan ens trobem amb dificultats com, per exemple, la denegació per part de TV3 d’emetre l’espot de la Festa, al considerar-lo “publicitat amb finalitat política”, basant-se en els criteris del Consell de l’Audiovisual de Catalunya.

Potser Tv3 no emetrà l’espot. Però ja no hi ha marxa enrere. La ciutadania ens qüestionem un sistema comercial i un model de banca dominant injustos i generadors de desigualtats. Sabem que les finances ètiques creixen de forma exponencial i que a dia d’avui més de 100.000 persones en són usuàries. Cada nova cooperativa, empresa de propietat col·lectiva, xarxa d’intercanvi, cada hort comunitari…és un granet més de sorra amb el que a poc a poc, i entre totes,  anem construint una altra manera de fer economia. Motius pel qual seguirem de Festa!

 

El comerç just és política

dilluns, 6/05/2013

Potser no ho sabíeu, però és així. Ho diu tot un Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC). Després de molts anys de col·laboració, enguany TV3 ha denegat l’emissió de l’espot de la Festa del Comerç Just i la Banca Ètica, al considerar-lo “publicitat amb finalitat política”, basant-se en els criteris d’aquest il·lustre Consell. Per tant, no cedeixen l’espai de publicitat gratuïta i, la veritat, les entitats no estem en condicions de sanejar els balanços de la televisió pública catalana. Si ens paguessin els deutes, potser ens ho pensaríem i tot, mira. Però no és el cas, ja sabeu la història.

Una de dues: o els altres anys no s’ho miraven i aquest sí, o bé a força de mirar els espots han acabant entenent el missatge i ara reaccionen. El comerç just és política, de la bona, de la que pot transformar alguna cosa. De la que podem fer tots a casa, com el Quimicefa; una mica més perillós pel sistema, diria jo. I és clar, al final no ha colat, la policia no és tonta. Per sort (comentari pels avis i els aficionats a les històries de postguerra, ho reconec) tenim aquesta mena de Ràdio Pirenaica que és la xarxa per escampar aquests missatges subversius contra el règim; sí, el que abusa de la força laboral arreu del món, el que dicta jornades decimonòniques i conspira contra els sindicats. Això ja és tan gros que fins i tot surt per la tele, sense codificar. El que no deixen sortir i us oferim aquí és una de les moltes maneres que teniu al vostre abast per canviar tot això.

Obriu bé els ulls, amagueu les criatures, si mireu aquest anunci el comerç just pot canviar les vostres vides. I la de molta gent.


La Festa del Comerç Just i la Banca Ètica està organitzada per SETEM, Alternativa 3, FETS, Intermón Oxfam, Fiare, la Xarxa de Consum Solidari i la Xarxa d’Economia Solidària (XES).http://www.festacj.org

Setmana Negra per a la Responsabilitat Social Empresarial

dimarts , 30/04/2013

Aquesta entrada l’ha fet l’Albert Sales de SETEM. Seguiu el seu blog. 

Algú ha fallat en la seva estratègia de gestió del risc. No ho dic per les 300 morts que ja es comptabilitzen en l’ensorrament de l’edifici “Rana Plaza” de Bangla Desh on diverses fàbriques confeccionaven roba per firmes internacionals de la moda. Tampoc perquè aquestes setmanes tinguem entre nosaltres a un refugiat guatemaltec amenaçat de mort per defensar els drets dels pobles afectats per les activitats d’empreses extractives. Aquestes desgràcies no són els riscs que gestionen els departaments de Responsabilitat Social Empresarial. El risc que realment els preocupa és el que afecta a la reputació de l’empresa; la possibilitat de que apareguin noves màcules als seus lluents logotips.

La contenció de la informació en els mitjans de desinformació massiva funcionen.  Els equips de comunicació corporativa ni tan sols s’han de preocupar de silenciar a les cadenes de televisió privades i públiques o als grans diaris, perquè ells solets ja s’autocensuren per no perdre ni un cèntim d’ingressos publicitaris. Qui s’ha atrevit a dir que a les fàbriques sinistrades de Bangla Desh s’han trobat etiquetes i documents de Mango? El tractament informatiu de la notícia ha estat asèptic amb els interessos econòmics presentant la tragèdia com una catàstrofe humanitària i fent referència a la inseguretat que es viu a les fàbriques de Bangla Desh com si l’únic culpable fos el govern d’un país “subdesenvolupat” que pretén “industrialitzar-se”.

Qui ha explicat que a la junta d’accionistes de la Caixa es van denunciar públicament davant d’accionistes, consellers i conselleres, i del senyor Isidre Fainé, alguns dels impactes de l’activitat econòmica de l’entitat? Els mitjans catalans porten anys ignorant les investigacions i denúncies d’organitzacions i moviments socials sobre l’activitat de Gas Natural-Fenosa, de Repsol o d’Agbar a Amèrica Llatina. Han ignorat les recerques sobre inversions en la detestable indústria de l’armament. I no han donat cap rellevància a l’assetjament judicial excercit per Caixa Bank sobre els activistes d’Ecologistas en Acción que fa uns mesos van penjar tres pancartes a la façana de la seu de l’entitat i que s’enfronten a una pena de 8 mesos de presó. S’haurien d’interessar ara per què tres activistes es presentin a la junta d’accionistes i alcin la veu contra aquests abusos? Clar que no.

Però la responsabilitat social ha fallat igualment. No ha aconseguit, ni aconseguirà, canalitzar les protestes perquè es perdin en un laberint de reunions estèrils. La invitació dels senyors Fainé i Nin per parlar d’alguns dels temes exposats a la junta de Caixa Bank i el seu oferiment per facilitar el contacte directe amb altres empreses són d’agrair, però han de saber que departaments de comunicació i RSC coneixen de sobres els informes, les denuncies i els col·lectius implicats i que ja han fet les gestions pertinents perquè la veu de les afectades i els afectats es perdi abans de tacar la imatge de tant respectables corporacions. Han fallat, no han pogut evitar el tràngol d’haver de sentir a la seva pròpia junta d’accionistes algunes de les conseqüències de les seves activitats.

De ben segur que Mango també hauria volgut frenar l’aparició del seu nom a les notícies vinculades al desastre del “Rana Plaza”. Tant si és cert com si no ho és que la documentació trobada entre les runes es correspon només a una prova de producció, l’objectiu de la RSC és evitar associacions d’idees negatives dels possibles consumidors i consumidores. Però les xarxes socials són ràpides i els activistes de Bangla Desh, davant la mort de centenars de persones, no han esperat a fer reunions, debats i converses per publicar els noms de les etiquetes.

Sempre trobarem noves vies de denúncia, nous camins per arribar a la ciutadania, i noves maneres de fer-nos escoltar. Seran nimietats per als seus negocis però no deixarem de ser un “risc” per la seva “versió oficial dels fets”.

 

Senyor Fainé, tot val per a guanyar diners?

dilluns, 29/04/2013

Aquesta entrada l’ha escrita na Marta Solano, Responsable de Comunicació SETEM Catalunya

“Ser fidel a un mateix és el que et fa gran”. Són paraules de l’actual campanya publicitària de Caixabank que està omplint tot d’espais publicitaris a mitjans de comunicació massius. Mentrestant, Caixabank té participacions accionarials de 14 empreses militars, és accionista de referència en diverses companyies catalanes, espanyoles i estrangeres que vulneren els drets humans de forma sistemàtica, com diferents Relators de Nacions Unides han informat; i ha tingut i té un paper molt rellevant en el deute de l’Estat Espanyol, els desnonaments i altres negocis amb greus impactes socials i ambientals a tot el món. Ofensiva i cínica, serien alguns dels adjectius que podríem llançar a aquesta campanya publicitària que apel·la a ser coherent amb els nostres valors.

Per denunciar aquest despropòsit i l’ús indegut dels nostres diners, SETEM, el Centre d’Estudis per la Pau JM Delàs i l’Observatori del Deute en la Globalització (ODG), entitats que impulsem la Campanya ‘Caixabank sense armes’, hem participat una vegada més a la Junta General d’Accionistes de Caixabank, que s’ha celebrat a Barcelona el dijous 25 d’abril. La delegació de més de 45.000 accions -l’anomenat activisme accionarial- ens ha donat veu davant els responsables i accionistes d’aquesta entitat bancària.

La Junta d’Accionistes va començar amb un vídeo mostrant les bonances de l’Obra Social de La Caixa, l’anomenada “ànima de La Caixa”. Com pot ser que per una banda s’inverteixi en empreses d’armament i, per l’altra, es destini recursos a entitats que treballen per a la cultura de pau? D’això en diem Responsabilitat Social Corporativa?

Ja és hora de deixar clar als bancs que no volem que se’ns enganyi, que no volem que amb els nostres diners es generi crisi, es desnoni, es vulnerin els drets humans o es promoguin conflictes armats. Tenim una alternativa real i propera: la banca ètica (http://www.bancaetica.cat), que sí pot fer que els nostres diners actuïn en coherència amb els nostres valors, fem totes i tots el canvi!

Podeu llegir les intervencions completes a la Junta d’Accionistes de Caixabank al web www.caixabanksensearmes.org.

Per a què serveix una formiga?

dimecres, 24/04/2013

La cançó del Quimi Portet i del Manolo García anava pel cantó surrealista de la qüestió, però és que últimament ens estem veient en una tessitura tan o més absurda que la que plantejaven els versos de l’Último de la Fila en aquell vinil ja una mica llunyà. Vostès han sentit mai que li demanin a una empresa per a què serveix? Doncs a les ONG ens ho demanen constantment, per dies amb la intensitat d’un tercer grau, per a que al final confessem una veritat oculta i sospitada per una majoria descreguda.
Afortunadament, aquests dies s’ha concatenat una sèrie d’aquells petits miracles que els equips humils de la lliga, i permeteu-me el símil esportiu, recordem tota la vida i ens donen corda i embranzida per molt estona. En aquest cas, fins i tot esdevenen una píndola contra l’amnèsia, la pèrdua sobtada de la raó o una mena de síndrome d’Estocolm induït pels nostres captors finançadors; realment ja no sé com dir-li.

Algú pensa que s’aconsegueix un Tractat Internacional per regular el comerç d’armes per la sola voluntat dels governs? O que s’eviten els abusos amb les patents d’una gran farmacèutica a l’Índia perquè aquesta entra sobtadament en raó? O que una multinacional li torna als seus legítims propietaris les seves terres perquè la justícia ugandesa és una màquina perfectament engreixada?

Això ho fan unes formiguetes, petites i tossudes, que de vegades fan nosa, dibuixant camins que no sembla que vagin enlloc, i que poden fins i tot envair les nostres impol·lutes estovalles, un diumenge qualsevol al camp. “No les matis, que fan la seva feina”, em deia ma mare de petit.
No us feu els homenots absurdament, no les mateu, si us plau, o ningú farà una feina que necessita tothom.

L’Agronegoci es reparteix les subvencions de la UE

dilluns, 22/04/2013

Aquesta és una entrada escrita per en Javier Guzmán, Director de VSF Justícia Alimentària Global.

 

La setmana passada en un comunicat el Tribunal de Comptes Europeu afirmava que el destí final dels 5.600 milions d’euros concedits des de la UE en ajudes per a que els estats elaborin programes de Desenvolupament Rural per a l’augment del valor afegit dels productes agrícoles o millorar la competitivitat de l’agricultura en realitat no ha estat aquest.

Lluny d’orientar el finançament a aquells projectes que tenen una necessitat demostrable d’ajuda pública ho han convertit la mesura en una subvenció general a empreses que inverteixen en el sector de la transformació alimentària, amb els riscos afegits de distorsió de la competència i malbaratament dels escassos fons públics.

Simplement afirmen que han estat una “donació a empreses del sector de la transformació alimentària” millorant artificialment els seus comptes de resultats.

Per a aquest informe el Tribunal de Comptes va analitzar 6 grans programes de tota la UE, entre ells un de Castella i Lleó.

Aquest informe contrasta dramàticament amb la situació agrària a l’Estat Espanyol. Alhora que succeeix tot això, l’agricultura familiar pateix una crisi sense precedents, aixafada per una agroindústria cada vegada més poderosa i uns supermercats més agressius. Amb enormes dificultats d’accés a terra per a nous agricultors, amb cap recolzament per posar en marxa explotacions familiars, produccions artesanals, això sí amb totes les barreres administratives i legislatives perquè l’agricultura familiar i sostenible no es pugui donar.

Ara sabem que una petita minoria s’ha beneficiat de nou a costa de molts petits productors. És urgent que el Govern posi fi a aquest escàndol i que reorienti i controli aquests ajuts, en un moment en què a més no en sobren.

Llegiu el comunicat.

Amb el menjar no es juga!

dimecres, 17/04/2013

Fa poc, la meva banquera de confiança, davant la meva insistència en conèixer què feien amb els estalvis de tota una vida i en demanar explicacions sobre l’ètica de les seves inversions, em va dir, tota ufana, quan havia regirat tots els fulletons i catàlegs de la sucursal: “Eureka! Tinc un producte per a la teva mentalitat.”
Com va la cosa? Tenen un producte financer per a cada mentalitat a tots els bancs? O la gent s’ajunta per tipologies de mentalitat en determinades entitats bancàries? Imagino, doncs, que la gent que s’ajunta a les entitats bancàries que especulen amb productes alimentaris es varen agrupar com afectats per algun trauma infantil amb el menjar. Pares i mares massa rigorosos, obligant la canalla, un cop i un altre, a menjar-se naps, cols i d’altres rareses gastronòmiques. Repartint clatellades a aquells que fèiem ninots amb el pa, avorrits d’una, aleshores, incomestible escudella. Amenaçats amb no veure l’episodi sabatí de Mazinger Z si no ens empassàvem la paella.
Aquesta gent creix i, clar, reacciona al trauma posant els estalvis en una Food Commodity. La venjança és un plat que se serveix fred, deixeu-me fer l’acudit de tercera. Si-us-plau, feu-nos un favor: aneu al psicòleg i resoleu els vostres comptes amb el passat. Milions de camperols al món us agrairan que no jugueu al monopoly amb les seves collites, que no especuleu amb el preu dels aliments per assegurar-vos una pensió més sucosa o l’apartament a Cubelles, perquè potser ells no en tindran ni pensió ni casa ben aviat.
Avui és el Dia de la Lluita Camperola a tot el món. Si veieu algú fent malabars amb peces de fruita o intentant ingressar paquets d’arròs i demanant la seva rendibilitat a la vostra sucursal, sapigueu que és una acció de protesta i que el vostre banc fa aquestes coses tan lletges amb el menjar. Potser no ho sabíeu, ja passa. Però feu l’esforç, reviseu la vostra cartera i demaneu sinceritat per un cop a la vida a les vostres targes de crèdit.
Enfronteu-vos a la veritat com a aquell plat d’espinacs bullits i recordeu que amb el menjar no es juga. Au, ja podeu veure el Pedro i la Heidi.

 

 

Benvinguda Mrs. Marshall

dimecres, 10/04/2013

Si heu anat avui a la perruqueria, encara haureu pogut veure a l’Hola les seves evolucions dançaires sobre la terra de Manhiça (Moçambic), molts quilòmetres lluny de la Zarzuela i de la seva residència habitual a Londres. Allà estava, és impossible que no l’hagueu vist, entre la resta de cròniques de la jet que es dedica a espletar la fauna de la sabana durant els seus viatges. Ben al contrari, ella porta tones d’esperança per equipatge (literalment).

El que ha costat tota l’operació de màrqueting i els canapès del seu seguici deu ser més o menys el que hem gastat (són els nostres impostos, per això ho dic) en explicar a la gent, aquí, a casa, què és això de la pobresa, el desenvolupament, la solidaritat i d’altres conceptes realment complicats, a la vista dels comentaris que un ha de llegir o sentir quan surt el tema a qualsevol taxi.

Ens equivocàvem, està clar, cal tornar a les arrels. A fer-se fotos pintoresques o voltada de nens amb mosques, fent així amb la maneta i ensenyant fins el darrer queixal, en un somriure de Denticlor. A omplir les bodegues dels Jumbos (si cal, substituïm els Airbus, per donar-li més autenticitat i dramatisme) amb una bona càrrega de qualsevol cosa que ens sobri, i arribar del cel repartint pans i peixos, com als bons temps. Jo te’n dono i tu en rebs, les coses clares, deixem-nos de marejar el personal amb teories subversives.

I, au! A fer marca (ja no es fa país, no esteu al dia, petits), vendre revistes del cor i sortir als telenotícies, fent pedagogia de la bona. Si surt a la tele, és que serà així i no pot ser de cap altra manera, la cooperació i la resta de les coses d’aquest món.

Mrs. Marshall, benvinguda. Que ens heu portat res?

 


 

Internacionalistes del món, uniu-vos!

dimecres, 3/04/2013

Benvolguts i benvolgudes lectores,

l’endemà d’aprovar el Tractat Internacional que regula el comerç d’armes a nivell internacional a Nova York, mentre jutgen a Ríos Montt a Guatemala i arriba la premsa “lliure” a Birmània, des d’Àgora Nord Sud us presentem un nou blog.

Tothom que escriurà aquí, i jo mateix qui coordinarà aquest espai, us intentarem explicar les coses des del nostre punt de vista internacionalista, una paraula a la que caldrà treure-li la flaire a càmfora i posar-la al dia, avui que a massa gent sembla importa-li només allò que passa al seu racó del món i li afecta immediatament. Com si tot no estigués ja irremeiablement connectat i qualsevol fenòmen es pogués explicar aïllat de la resta de realitats.
Amb el vostre permís, i pesi les retallades, els cinismes i les impostures, la nostra determinació és entendre el món que ens volta i ser-ne part, actuar, lluitar i transformar, per guanyar els drets que uns pensaven que mai perdrien i d’altres no sabien ni que existien. Us ho intentarem explicar aquí, com un mateix relat, el mateix relat a qualsevol riba, barri o llogaret del nostre món.

Tant de bo us agradi, està fet amb el nostre cor.

 

Miquel Carrillo