Per a què serveix una formiga?

dimecres, 24/04/2013

La cançó del Quimi Portet i del Manolo García anava pel cantó surrealista de la qüestió, però és que últimament ens estem veient en una tessitura tan o més absurda que la que plantejaven els versos de l’Último de la Fila en aquell vinil ja una mica llunyà. Vostès han sentit mai que li demanin a una empresa per a què serveix? Doncs a les ONG ens ho demanen constantment, per dies amb la intensitat d’un tercer grau, per a que al final confessem una veritat oculta i sospitada per una majoria descreguda.
Afortunadament, aquests dies s’ha concatenat una sèrie d’aquells petits miracles que els equips humils de la lliga, i permeteu-me el símil esportiu, recordem tota la vida i ens donen corda i embranzida per molt estona. En aquest cas, fins i tot esdevenen una píndola contra l’amnèsia, la pèrdua sobtada de la raó o una mena de síndrome d’Estocolm induït pels nostres captors finançadors; realment ja no sé com dir-li.

Algú pensa que s’aconsegueix un Tractat Internacional per regular el comerç d’armes per la sola voluntat dels governs? O que s’eviten els abusos amb les patents d’una gran farmacèutica a l’Índia perquè aquesta entra sobtadament en raó? O que una multinacional li torna als seus legítims propietaris les seves terres perquè la justícia ugandesa és una màquina perfectament engreixada?

Això ho fan unes formiguetes, petites i tossudes, que de vegades fan nosa, dibuixant camins que no sembla que vagin enlloc, i que poden fins i tot envair les nostres impol·lutes estovalles, un diumenge qualsevol al camp. “No les matis, que fan la seva feina”, em deia ma mare de petit.
No us feu els homenots absurdament, no les mateu, si us plau, o ningú farà una feina que necessita tothom.

L’Agronegoci es reparteix les subvencions de la UE

dilluns, 22/04/2013

Aquesta és una entrada escrita per en Javier Guzmán, Director de VSF Justícia Alimentària Global.

 

La setmana passada en un comunicat el Tribunal de Comptes Europeu afirmava que el destí final dels 5.600 milions d’euros concedits des de la UE en ajudes per a que els estats elaborin programes de Desenvolupament Rural per a l’augment del valor afegit dels productes agrícoles o millorar la competitivitat de l’agricultura en realitat no ha estat aquest.

Lluny d’orientar el finançament a aquells projectes que tenen una necessitat demostrable d’ajuda pública ho han convertit la mesura en una subvenció general a empreses que inverteixen en el sector de la transformació alimentària, amb els riscos afegits de distorsió de la competència i malbaratament dels escassos fons públics.

Simplement afirmen que han estat una “donació a empreses del sector de la transformació alimentària” millorant artificialment els seus comptes de resultats.

Per a aquest informe el Tribunal de Comptes va analitzar 6 grans programes de tota la UE, entre ells un de Castella i Lleó.

Aquest informe contrasta dramàticament amb la situació agrària a l’Estat Espanyol. Alhora que succeeix tot això, l’agricultura familiar pateix una crisi sense precedents, aixafada per una agroindústria cada vegada més poderosa i uns supermercats més agressius. Amb enormes dificultats d’accés a terra per a nous agricultors, amb cap recolzament per posar en marxa explotacions familiars, produccions artesanals, això sí amb totes les barreres administratives i legislatives perquè l’agricultura familiar i sostenible no es pugui donar.

Ara sabem que una petita minoria s’ha beneficiat de nou a costa de molts petits productors. És urgent que el Govern posi fi a aquest escàndol i que reorienti i controli aquests ajuts, en un moment en què a més no en sobren.

Llegiu el comunicat.

Amb el menjar no es juga!

dimecres, 17/04/2013

Fa poc, la meva banquera de confiança, davant la meva insistència en conèixer què feien amb els estalvis de tota una vida i en demanar explicacions sobre l’ètica de les seves inversions, em va dir, tota ufana, quan havia regirat tots els fulletons i catàlegs de la sucursal: “Eureka! Tinc un producte per a la teva mentalitat.”
Com va la cosa? Tenen un producte financer per a cada mentalitat a tots els bancs? O la gent s’ajunta per tipologies de mentalitat en determinades entitats bancàries? Imagino, doncs, que la gent que s’ajunta a les entitats bancàries que especulen amb productes alimentaris es varen agrupar com afectats per algun trauma infantil amb el menjar. Pares i mares massa rigorosos, obligant la canalla, un cop i un altre, a menjar-se naps, cols i d’altres rareses gastronòmiques. Repartint clatellades a aquells que fèiem ninots amb el pa, avorrits d’una, aleshores, incomestible escudella. Amenaçats amb no veure l’episodi sabatí de Mazinger Z si no ens empassàvem la paella.
Aquesta gent creix i, clar, reacciona al trauma posant els estalvis en una Food Commodity. La venjança és un plat que se serveix fred, deixeu-me fer l’acudit de tercera. Si-us-plau, feu-nos un favor: aneu al psicòleg i resoleu els vostres comptes amb el passat. Milions de camperols al món us agrairan que no jugueu al monopoly amb les seves collites, que no especuleu amb el preu dels aliments per assegurar-vos una pensió més sucosa o l’apartament a Cubelles, perquè potser ells no en tindran ni pensió ni casa ben aviat.
Avui és el Dia de la Lluita Camperola a tot el món. Si veieu algú fent malabars amb peces de fruita o intentant ingressar paquets d’arròs i demanant la seva rendibilitat a la vostra sucursal, sapigueu que és una acció de protesta i que el vostre banc fa aquestes coses tan lletges amb el menjar. Potser no ho sabíeu, ja passa. Però feu l’esforç, reviseu la vostra cartera i demaneu sinceritat per un cop a la vida a les vostres targes de crèdit.
Enfronteu-vos a la veritat com a aquell plat d’espinacs bullits i recordeu que amb el menjar no es juga. Au, ja podeu veure el Pedro i la Heidi.

 

 

Benvinguda Mrs. Marshall

dimecres, 10/04/2013

Si heu anat avui a la perruqueria, encara haureu pogut veure a l’Hola les seves evolucions dançaires sobre la terra de Manhiça (Moçambic), molts quilòmetres lluny de la Zarzuela i de la seva residència habitual a Londres. Allà estava, és impossible que no l’hagueu vist, entre la resta de cròniques de la jet que es dedica a espletar la fauna de la sabana durant els seus viatges. Ben al contrari, ella porta tones d’esperança per equipatge (literalment).

El que ha costat tota l’operació de màrqueting i els canapès del seu seguici deu ser més o menys el que hem gastat (són els nostres impostos, per això ho dic) en explicar a la gent, aquí, a casa, què és això de la pobresa, el desenvolupament, la solidaritat i d’altres conceptes realment complicats, a la vista dels comentaris que un ha de llegir o sentir quan surt el tema a qualsevol taxi.

Ens equivocàvem, està clar, cal tornar a les arrels. A fer-se fotos pintoresques o voltada de nens amb mosques, fent així amb la maneta i ensenyant fins el darrer queixal, en un somriure de Denticlor. A omplir les bodegues dels Jumbos (si cal, substituïm els Airbus, per donar-li més autenticitat i dramatisme) amb una bona càrrega de qualsevol cosa que ens sobri, i arribar del cel repartint pans i peixos, com als bons temps. Jo te’n dono i tu en rebs, les coses clares, deixem-nos de marejar el personal amb teories subversives.

I, au! A fer marca (ja no es fa país, no esteu al dia, petits), vendre revistes del cor i sortir als telenotícies, fent pedagogia de la bona. Si surt a la tele, és que serà així i no pot ser de cap altra manera, la cooperació i la resta de les coses d’aquest món.

Mrs. Marshall, benvinguda. Que ens heu portat res?

 


 

Internacionalistes del món, uniu-vos!

dimecres, 3/04/2013

Benvolguts i benvolgudes lectores,

l’endemà d’aprovar el Tractat Internacional que regula el comerç d’armes a nivell internacional a Nova York, mentre jutgen a Ríos Montt a Guatemala i arriba la premsa “lliure” a Birmània, des d’Àgora Nord Sud us presentem un nou blog.

Tothom que escriurà aquí, i jo mateix qui coordinarà aquest espai, us intentarem explicar les coses des del nostre punt de vista internacionalista, una paraula a la que caldrà treure-li la flaire a càmfora i posar-la al dia, avui que a massa gent sembla importa-li només allò que passa al seu racó del món i li afecta immediatament. Com si tot no estigués ja irremeiablement connectat i qualsevol fenòmen es pogués explicar aïllat de la resta de realitats.
Amb el vostre permís, i pesi les retallades, els cinismes i les impostures, la nostra determinació és entendre el món que ens volta i ser-ne part, actuar, lluitar i transformar, per guanyar els drets que uns pensaven que mai perdrien i d’altres no sabien ni que existien. Us ho intentarem explicar aquí, com un mateix relat, el mateix relat a qualsevol riba, barri o llogaret del nostre món.

Tant de bo us agradi, està fet amb el nostre cor.

 

Miquel Carrillo