Dies i Diades lluny de casa

 

 

Deixar el teu país per anar a viure a un lloc nou s’assembla molt a trencar amb una parella de fa molts anys: la rutina s’esvaeix i, de sobte, tens la possibilitat de reinventar-te: tu, que abans treballaves en un cafè que feia cantonada servint als mateixos clients el mateix cafè a la mateixa hora, ara  pots dir que ets ocenògraf, fotògraf o cartògraf al primer o a la primera que et pregunti a què et dediques, a les dues de la matinada en una discoteca amb un gintònic a la mà. Al principi, parlar de balenes, referents fotogràfics o l’orígen babilònic del mapa és divertit però, amb el temps, quan entres a una cafeteria, l’olor del cafè et porta records que, no t’ho haguéssis pensat mai, però s’han convertit en alguna cosa agradable. No saps si saps si és comfort? pertinença? o enyorança? però del que no dubtes és que es tracta d’un principi de nostàlgia.

La nostàlgia és un sentiment inevitable de tots aquells que vivim a l’estranger, per alguns pot ser més gran i per altres més petita, però el que és indiscutible és que sempre és allà, com un monument més de la ciutat on vius però que no és la teva: l’Empire State, l’Statue of Liberty i la Nostalgia for Catalonia. Com a immigrant, davant d’aquesta, tens dues possibilitats: rendir-te (això vol dir fer maletes i tornar a casa) o combatre-la.

COMBATRE-LA: En una ciutat com Nova York, amb més habitants que els que té Catalunya sencera, els catalans que vivim en aquesta ciutat seriem suficients com per poblar un d’aquells poblets empedrats de dues o tres-centes persones cap allà dalt a l’Empordà. I encara que les dimensions d’aquest poblet asfaltat en què vivim són massa gran com per trobar-nos tot comprant el pa o fent una cervesa al bar de la plaça, de tant en tant ens ho fem venir bé per coincidir en una o altra coordenada de la ciutat: 150E 86th street, per exemple.

150E 86th street és la direcció d’un dels Barnes and Nobles que hi ha escampats per la ciutat (com l’FNAC a Barcelona). Allà, ahir, els vilatans de Nova York  ens vam trobar per celebrar el nostre Sant Jordi particular: en Jordi Puntí va presentar la seva última novel·la “Maletes Perdudes”, seguit d’un debat on es va parlar de la situació actual de Catalunya. Naturalment l’acte va congregar la comunitat catalana i algunes rareses dignes d’estudi per l’Institut Ramón Llull (com alguns americans que parlaven un català correctissim i es declaraven obertament independentistes): és a dir, el públic ideal per organitzar un referèndum i aconseguir un sí rotund per la independència en cinc minuts, ja que, ahir a les 12 del matí, des de diferents punts de la ciutat, tots els conveçuts, haviem peregrinat fins a la meca.

En acabar l’acte, tothom parlava amb tothom, dirigint-se els uns als altres amb aquella distància afable amb què es saluden els parents que només veus un parell de cops a l’any: per Nadal i Setmana Santa i amb qui, encara que no tinguis massa res a dir-te, saps que existeix aquell sentiment protector que provoca el saber que, d’alguna manera, sou família i si mai et falta alguna cosa hi pots comptar.

A fora de la sala, hi havia roses vermelles (com ha de ser, morin les roses blaves de sang reial?) i aquells que venien amb amics o parelles que no coneixien la tradició, els hi explicaven el significat d’aquestes: la sang del drac com un símbol d’amor de Sant Jordi per la princesa… I encara que, demà 23 d’abril, a Nova York no serà el mateix: perquè al carrer, en comptes de parades de llibres hi haurà les clàssiques parades de carcasses d’Iphone i aquí les roses només es poden comprar a dotzenes, pot ser que aquell amic o amiga, nòvio o nòvia, marit o dona que, tu, com a bon català has adoctrinat per quan arribi aquest moment, et vindrà amb un somriure i una rosa o un llibre i , sense entendre molt bé perquè es troba fent una cosa així, tindrà la vague idea que aquest gest vol dir “t’estimo” en català.

1 comentari

  • Berta Esteve i Soler

    22/04/2013 22:54

    Mes nostalgia tinc amb aquesta descripcio…

    Ets una flor!!!

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús