A Brooklyn, a poc a poc

 

 

A les carreteres més transitades que envolten el comtat de Brooklyn (per exemple aquelles que creuen els pont que travessen de Manhattan a Brooklyn) uns cartells lluminosos -verds fosforescents amb lletres blanques que brillen en la foscor, com aquells que anuncien les sortides a l’autopista o la velocitat màxima-  et dónen la benvinguda al comtat amb expressions tan col·loquials com “Fugheddaboudit” (Oblida-ho), “How Sweet it is” (Que dolç que és) , “Oy vey” (Oh estimat”) o “Home to Everyone from Everywhere” (Casa per a tothom d’arreu).

Aquesta falta de serietat –degut als senyals de placidesa- ja fan pensar que a Brooklyn –un dels cinc comtats que formen la ciutat de Nova York, juntament amb el Bronx, Manhattan, Queens i Staten Island- s’hi respira alguna cosa diferent. Crec que es tracta d’alguna cosa relacionada amb el temps, com si aquí les busques dels rellotges voltéssin a una altra velocitat, òptima per una certa qualitat de vida.

De fet, la forta identitat de Brooklyn -sempre estretament relacionada amb la possibilitat de viure una vida millor, lluny del tràfic de gent, mercancies i taxis, és clar- ja ve des de fa segles. Va ser el 1898 que Brooklyn va deixar de ser una ciutat independent i es va incloure dins el conglomerat urbà de Nova York. Fins aleshores, l’anomenaven  “La ciutat dels àrbres”, “La ciutat de les cases” o “La ciutat de les esglésies”: tres símbols (àrbres, cases, esglésies) inequívocs dins el camp semàntic de la tranquilitat o la família. Aquesta idea ha perdurat i, amb els anys, s’ha anat fortificant però, com totes les comoditats, això té un preu i avui dia viure a Brooklyn s’ha convertit en un luxe que no tenen els que viuen a Manhattan (víctimes de totes la formes de contaminació possible: hídrica, atmosfèrica, tèrmica, radioactiva, acústica, lumínica…).

Brooklyn (amb els seus barris benestants –alguns més que altres-) s’ha convertit en el lloc on tots aquells que de dia treballen a Manhattan compren allò que a qualsevol altre lloc del món ningú s’atreviria a anomenar mercancia: el temps. Això, quan et passeges per aquest barri, es veu en cada detall: bicicletes que circulen al rítme d’una agradable promenade, cafès plens de gent que se’l beuen amb tasses de ceràmica (sense pensar en el temps que guanyarien si se’l prenguéssin tot caminant pel carrer) o als parcs que, a diferència del Central Park, fins i tot hi ha nens (tota una raresa a Manhattan, els nens).

Però el millor de tot és que des de Brooklyn hi ha les millors vistes de Manhattan i mirar-te la ciutat des d’aquí –amb un riu entremig- recorda molt a aquella sensació de mirar les fotografies d’un viatge que fa temps que vas fer, on no s’hi veu el cansament, ni l’estrés, ni el gust d’aquell menjar tan dolent, ni el fred, res d’això; només imatges de monuments i moments feliços que provoquen en tu un exercici de memòria selectiva que fa que ja només puguis recordar-ne les coses bones, tot pensant: “Que bé que ens ho vam passar, però que bé que s’està a casa, també!”.

2 comentaris

  • David A. M.

    30/04/2013 12:29

    Sensacional microretrat de Brooklyn. Confirma la percepció que en vaig tenir i m’ha fet venir certa enyorança en recordar aquells cartells a que fas referència, les passejades pels seus barris, carrers amb noms tan alegres com “Pinneapple Street”, un taller brut i envellit en el qual vaig poder fotografiar-me amb un Chevrolet clàssic… En endavant, penso seguir el blog. Evocador.

  • Berta Esteve i Soler

    02/05/2013 0:29

    En tan sols una parada de Manhattan tot canvia. De cop, la gent ja no corre pel carrer……

    Missing you A…

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús