Jueus Hassidics i hipsters: una relació d’amor-odi

 

Cal haver viscut un temps a la ciutat per adonar-se que a Nova York, darrera qualsevol aparença totalment normal –duen sabates de tacó les dones, americanes de marca els homes, deixen el 20% de propina (la majoria), treballen a Wall Street i són directors de cine- s’amaga una inmensa comunitat jueva. Mostra d’això és que durant les dates de celebracions jueves com Rosh Hashana (el principi de l’any jueu), Yom Kipur (el dia del perdó) o Hanukkah (el nadal jueu) la ciutat es veu estranyament buida: al metro hi ha més seients del normal, no cal fer cua a l’Starbucks i durant aquests dies els restaurants no fan calers.

Just a l’altra banda d’un dels tres ponts (el de Williamsburg), el mateix que Woody Allen –jueu també, per cert- a través de les seves pel·lícules ha impremtat a la nostra ment com a simbol imperatiu de la ciutat hi ha Williamsburg, actualment una de les zones més cares de la ciutat, per la invasió hipster que ha patit el barri en aquests els últims anys. Només dividit per un carrer –Broadway-, els pentinats més moderns, els looks més estrafolaris, l’aglomeració de macs i un alt índex de supermercats orgànics xoquen amb una frontera invisible que divideix el segle XXI del que fàcilment podria semblar el rodatge d’una pel·lícula del segle XIX, em refreixo a la part sud de Williamsburg: Flushing,  on viu la major comunitat de jueus ortodoxos (millor dit, ultraortodoxos) de Nova York.

El seu territori és imperdible perquè, com si visquéssin dins un filat transparent que fa que no puguin anar més enllà del que aquest delimita, així que t’hi endinses t’adones que tot aquí dins és igual: els homes, permanentment vestits amb camisa blanca, pantalons i americana negra–plogui, nevi o faci sol-, els tirabuixons que els hi pengen davant de les orelles i l’inconfusible biber hit (barret d’ala negre); les dones, amb faldilles per sota el genoll, camises recatades, rebequetes de llana i totes amb un tallat de cabell curiosament idèntic i els nens, que les mares els vesteixen com adults encongits.

Malgrat la discrecció absoluta d’aquesta comunitat ultraortodoxa, que l’únic que demana és que els deixin viure en pau, hi ha alguns detalls en la seva cultura que fa que quan (per proximitat física) un la viu d’aprop, encara que sigui de resquitllada, són estremediors:

Les dones, així que es casen, les obliguen a rapar-se el cabell al zero per tal d’extirpar d’arrel qualsevol indici de sensualitat, és per això que aquestes, quan es passegen pel carrer, es cobreixen el cap amb un mocador o bé amb perruques, totes del mateix estil –sempre castanyes, llises i per sota les orelles, amb el serrell inclinat cap a un costat-.

Els homes, que segons la llei de “Tzinut” (que significa pudor o decència) no poden tocar a cap dona que no sigui la seva pròpia esposa –i a aquesta, només en privat- es passegen per la ciutat amb una actitud de negació constant, esquivant qualevol possibilitat de tenir el més mínim contacte amb una dona, encara que això no contempla la prostitució, que no compta perquè aquestes, segons els jasídics, no són considerades  persones.

O els nens, que ja formen part icònica de la postal de Flushing (nom del carrer principal que travessa el barri dels jueus ortodoxes), assegudets als balcons de barrots que, com ocells dins una gàbia de tamany humà, observen el carrer, amb els peus penjant al buit, les mans a les baranes i la mirada fixada en les joguines lluents amb què els fills dels hipsters es passegen a sota el carrer.

Aquest xoc d’eres no seria tan controvers si no fós per la proximitat amb què conviuen els uns dels altres i els interessos que, a dia d’avui, uneixen als jueus jasídics i als hipsters. Degut a l’antiguitat dels jueus a la zona i el seu característic afany pels negocis fa que aquests siguin els principals propietaris del barri de moda de la ciutat, el que els obliga a mantenir relacions comercials amb els hipsters,  ja que és gràcies a aquesta nova onada de joves descarats però adinerats que ara els jasídics estan fent els seus millors negocis: llogant-els-hi habitacions a preus inimaginables, construint apartaments per a multimilionaris i obrint negocis de moda i restaurants de luxe que ells mai trepitjaran.

Així doncs, hipsters i jueus –que l’únic que comparteixen és l’extravagància de les seves barbes- ara es troben mantenint una relació d’amor-odi gràcies a contractes econòmics desorbitats per poder viure al Brooklyn més blanc i car de la ciutat.

M’imagino com deuen acabar aquestes transaccions en el despatx boirós (pel fum del tabac, perquè fumen molt) i terriblement desorganitzat d’un propietari jueu i un parell de noies hipsters que acaben de llogar un flamant apartament al cor de Williamsburg: un xec ple de fons paterns, un seguit de signatures, una fallida encaixad de mà (defugida per l’amo) i així que aquests surten de la porta, una repassada de cua d’ull al cul –perfectament tonificat gràcies al yoga- de les noies que, excitades pensant en la seva nova llar, van a celebrar-ho al restaurant vegà (propietat del seu nou llogueter) de la cantonada.

1 comentari

  • Joan Solergibert Sorni

    24/10/2013 17:53

    Molt correcte i veridic

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús