A NY es busca: Banksy!

aaaa

Aquest mes d’octubre, la ciutat cada dia ha anat a dormir (si és que dorm) amb aquella angoixa dels nens quan se’n van de colònies i saben que l’endemà quan es despertin és possible que algun graciós, en contra de la seva voluntat, els hi hagi pintat un bigoti a la cara.

La raó és l’arribada de Banksy a la ciutat, el graffitero per excel·lència del segle XXI, d’aparença invisible, edat desconeguda i orígen incert. Ningú l’ha conegut mai, no concedeix entrevistes i, tal vegada, tu o jo ens l’hem creuat alguna vegada pel carrer (potser fins i tot hem fet una cervesa al mateix bar que ell) sense saber que aquest home/senyor/nen o vell (qui sap?) era Banksy.

A diferència de l’anonimat del personatge les seves obres són fàcilment reconeixibles perquè ja sigui pels lloc polèmics on les pinta o els temes que decideix abordar depenent el context aquestes volen ser una crítica de la visió del món que donen els grans mitjans de comunicació. En aquesta línia, alguns dels graffitis més mítics de Banksy són: una nena que se’n va volant amb un manyoc de globus (pintada sobre el mur de Cisjordània) o, en aquesta mateixa localització, finestres que mostren paissatges d’un paradís a l’altra banda; policíes anglesos petonejant-se o un revolucionari tirant un ram de flors enc comptes d’un còctel molotov.

Bansky va començar la seva exposició a l’aire lliure l’1 d’octubre a Manhattan amb un graffiti d’un nen que agafa l’esprai d’una senyal on hi diu “Prohibit fer graffitis”, sent aquesta la primera provocació de la sèrie que estava a punt de dur a terme a la ciutat. Des d’aleshores, durant aquests dies –actuant en la foscor de la nit- Banksy ha despertat als nova yorquesos amb un ensurt diari: augmentant la població de rates de la ciutat (perquè un dels leitmotivs de la seva obra són les rates, segurament per ser urbanes i sigiloses com ell); dibuixant el perfil de les Torres Bessones amb un crisantem incrustat just allà on un dels avions va impactar l’11-S o plantificant, al Bronx, una gran escultura del pallasso més famós del món, Ronald McDonald’s, amb un actor de carn i òssos que li netejava les sabates.

Dijous, la portada del New York Post deia “Atrapeu en Banksy”, referint-se a l’objectiu de l’alcalde de la ciutat, Michael Bloomberg, que des de fa anys lluita per criminalitzar el graffiti per ser una mostra decadència i descontrol. Però, és només per higiene urbana el motiu pel qual la policia de Nova York està tapant les obres de Banksy que apareixen diariament a la ciutat o és el missatge el que està començant a irritant, de veritat, als americans? perquè l’artista, potser degut al poder de l’anonimat, aquests dies està bufetejant la ciutat amb missatges que critiquen la moral americana i el sistema imperialista d’aquesta.

A part d’aquesta faceta subversiva de l’artista, un altra dels interessos d’aquest és la desmitificació de l’art. Així ho va demostrar amb una performance al Central Park, on va muntar una parada de làmines amb dibuixos dels seus graffitis que venia un home (un actor) en una cadira plegable, gorra i samarreta sense mànigues (fent el paper de venedor avorrit i desinteressat en vendre gaire–badallant i deixant que els compradors li regatagéssin  el preu que volguéssin pel que tenia a la parada-). Les làmines, que es venien a 60$ , van passar desaparecebudes per la gran majoria de passejants i  només se’n van vendre una desena, algunes d’elles amb decompte i tot. El que ningú sabia era que es tractaven d’originals i que aquelles peces estan valorades en desenes de milers de dòlars.

Amb això, Banksy se’n reia, com fa sempre, de l’hipocresia que hi ha darrera el món de l’art, revelant-se com un artista del poble i pel poble, a qui  -segons els seus actes- no li interessa la fama i l’únic objectiu que té és remoure la consciència d’un poble adormit que, potser, l’endemà es despertarà i, a davant de casa seva, hi trobarà una pintada millonària.

Per veure l’exposició de Banksy pels  carrers de Nova York:

http://www.banksyny.com/

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús