NY FUM FUM FUM

 

Fa dos dies que neva, neva i neva a Nova York.

La ciutat s’ha convertit en un traster colossals cobert amb un gran llençol blanc ple de pertuberances, que en realitat són els gratacels acabats en punxa sota seu. Caminar-hi pel damunt requereix una vestimenta incòmode, a les antípodes del comfort, però malgrat la inconveniència del temporal, la neu és l’única cosa poètica de l’hivern d’aquí, la resta és només un desig animal d’aprendre a arraulir-se al fons d’una cova, en posició fetal, i quedar-se així fins l’arribada de la primavera; però als novayorquesos els agrada la neu, especialment si és pels volts de Nadal i cau a poc a poc i sense pausa.

La neu és el toc final per acabar de decorar una ciutat que des de principis de desembre ja s’ha estat preparant per escalfar les butxaques de la gent que, hipnotitzada per les llumetes de colors i les nadales, es dirigeix cap a Times Square, Soho i la cinquena avinguda per comprar compulsivament, com si el 24 de desembre de cada any s’hagués d’acabar el món i fós imprescindible passar a l’altre vida amb unes Converse liles, uns Levi’s Strauss i uns calçotets Calvin Klein, no fós cas que al més enllà l’única vestimenta que et donguin sigui una fulla de parra i tira milles.

Alguna de les coses més característiques d’aquestes dates són els voluntaris de la Salvation Army, que recol·lecten diners pels més desafortunats, i es passen el dia vestits amb una parca negra i una capa vermella fent sonar una campana també vermella, acompanyant un radiocassete que escup cançons nadalenques fins la sacietat, amb un somriure d’orella a orella que mirar-los fa pensar que aquesta gent no sent el fred, perquè la seva actitud tan bondadosa a els escalfa el cor i per això no senten el fred com el sents tu.

Una altra entrenyable tradició nadalenca que caracteritza Nova York aquests dies és el famós arbre de Nadal que el senyor Rockefeller plantifica al jardí de casa seva. Acte que, juntament amb el concurs de menjadors de Hot Dog’s cada 4 de Juliol a Coney Island, es retransmet per la NBC’s, sent un dels moments de major audiència de la cadena al llarg de l’any. I es que el Nadal té un poder purgatiu tan fort que fins i tot és capaç d’entendrir l’ànima d’un dels homes més rics del món, el senyor Rockefeller, que una vegada passades les festes, lliure l’arbre a les cases de caritat per subministrar-los llenya per la resta de l’hivern.

I ja per acabar, una altra anècdota imperdible del Nadal a Nova York, és el multitudinari acte de SantaCon, nascut a Sant Francisco el 1994 i establert a Nova York des del 1997, convertint-se any rere any en un acte multitudinari on milers de persones vestides de pare noëls i rens s’emborratxen de bar en bar, fins el punt que el tendríssim vellet vestit de vermell es converteix en una colla de vells verds i patètics –retornant així el personatge als seus orígens cromàtics, perquè que ara vesteixi de vermell és culpa de la Coca-Cola, que li va canviar el seu color original per una qüestió de màrqueting que, certament, va funcionar i molt bé- empaitant rens i mare noëls amb minimaldilles de vellut vermell i sostenidors amb plumes blanques, a risc de traumatizar els pocs nens que es veuen obligats a viure en aquesta ciutat.

I encara que tot això faci pudor de crítica (perquè una mica ho és i una mica mereix ser-ho), per altra banda també haig de dir que no he vist cap altra ciutat del món que el Nadal li quedi tan bé, perquè ja sigui estiu, tardor, primavera o hivern aquesta ciutat és un passebre permanent, el passebre més gran del món,  de fet: la ciutat està plena de llumetes blanques tot l’any i a totes hores –depenent dels horaris d’oficina dels gratacels- i no només té un arbre de Nadal immens i inamovible, sinó dos: un és el Chrysler, per aquells més sobris i elegants, i l’altre és l’Empire State, per aquells que cada dia esperen la nit per saber avui de quin color estarà il·luminat.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús