L’autor

Sóc nascut el 1981 i he crescut i après a la capital del Baix Llobregat, tot i que també he passat pel Vallès i últimament faig força el barcelonauta.La inquietud i la curiositat m’han fet sempre un punt tastaolletes. Davant un món que demanda especialització a tots els nivells a mi també m’ha anat bé, tant implicant-me socialment i políticament com en el món laboral, especialment en entitats no lucratives. Les organitzacions, per transformar la realitat, despleguen diferents estratègies i la polivalència sembla que és un bé prou preuat. Uf, va dir ell…He passat uns anys feliços en l’escoltisme: de nen, cap escolta, de formador, en equips generals… Tot plegat un espai de vivències i d’aprenentatges d’alt voltatge.

He estat fundador i president del primer mitjà de comunicació gestionat per una cooperativa de consum del país i també de tot l’estat: el mitjà local Fet a Sant Feliu. Un model innovador, democràtic i sense ànim de lucre, inspirat en l’històric diari alemany Taz, que ara segueixen altres mitjans com La Directa o l’espanyol La Marea.

He tingut la sort de copsar la política local i institucional de la meva ciutat molt de prop durant uns anys, on també he participant en diferents entitats de cultura popular i tradicional. Sóc membre de la Intersindical-CSC, del CIEMEN, de l’Associació d’Amistat amb el Poble de Guatemala i de l’Associació per a la Promoció del Transport Públic. El fet és que tinc una especial interès pel cooperativisme i l’economia social, sóc un dels 150 socis delegats de consum d’Abacus, però també per l’educació per al desenvolupament, la diversitat lingüística i cultural, la comunicació, la participació i l’associacionisme i la política en general.

Qui participant de l’associacionisme educatiu no hagi començat fent menjadors, extraescolars i casals que tiri la primera pedra. He treballat més de dos de tècnic en una organització política, tres més a l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, i tres més l’àmbit de la participació juvenil. A la Fundació Triangle Jove, a més de recórrer el país, vaig aprendre a muntar saraus importants i al Consell Nacional de la Joventut de Catalunya a agafar sentit crític al voltant de la participació i l’associacionisme.

Enmig de tot això també vaig tenir experiències en el que més d’un que em conec en diria amb sorna “feines de debò”. Sigui dit de passada que l’únic lloc on he vist treballadors jugant al solitari, literalment, ha estat en una multinacional química amb milers de treballadors…

Actualment sóc tècnic al Servei Civil Internacional de Catalunya, una associació dedicada al voluntariat interancional i a l’educació per la pau, i participo també de la Federació Catalana d’ONG per al Desenvolupament, la Pau i els Drets Humans.

I amb aquestes motxilles, arriba el blog Panxa enlaire, però no com a sinònim de passivitat si no d’obertura i observació i de desacomplexament i naturalitat. A la vegada pretenc posar panxa enlaire allò que em grinyola o que passa desapercebut.

Un dia un amic em va dir afectuosament que a vegades actuava com un “gas democràtic”: allà on trobava un espai de participació jo l’ocupava. Doncs això és el que intentaré fer amb aquest nou espai, ocupar-lo amb propostes i reflexions de l’actualitat política, d’espais de participació i d’iniciatives de transformació social.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús