Els millors llibres del món

divendres, 25/07/2014

ots aquells als que ens agraden els llibres infantils tenim una informació important que volem compartir amb la resta del món: els llibres infantils són els millors del món. Al mateix temps que faig aquesta afirmació sóc conscient que tots aquells altres que desconeixen (o avorreixen) els llibres infantils i juvenils trobaran que aquesta opinió és massa categòrica. Pot ser si, o pot ser no. Ací tens algunes de les meues raons, i alguna que altra emoció.

perdut-i-trobatComençarem per posar cara a aquestes persones que no saben (encara) valorar el món del llibre infantil. Podria fer-ho de forma gràfica i posar una foto d’un persona que em va confessar que “menyspreava” qualsevol llibre infantil. Però, anem a respectar el “secret de confessió” i contaré un fet real viscut en una llibreria: Recorde que en Andana acabàvem de publicar el primer àlbum il·lustrat de l’editorial, Perdut i trobat d’Oliver Jeffers. Nerviosos i contents visitàvem algunes llibreries dissimulant entre els prestatges per veure si algú s’acostava a fullejar “la nostra novetat”. I de sobte, unes persones (ja no els direm anònimes perque vam esbrinar on vivien i les vigilem) van veure el GRAN llibre, el van obrir i desprès de mirar les primeres pàgines van comentar: “Mira, què fàcil és fer un llibre infantil, poses uns quants dibuixets, i 10 o 12 frases i ja el tens…”.  Quina cara ens van deixar.

Ara que han passat els anys, i han passat moltes coses, podem parlar d’aquella situació que vaig viure. Realment aquelles persones humanes no sabien veure el que tenien al davant. Tenien un dels millors llibres del món, però era impossible que ho descobriren perquè ningú els havia ajudat a entrar a dins del llibre i valorar com cal el “regal” que tenien al davant. I per això, per a tots aquells que es troben en una situació semblant (esperem que no) he decidit fer un breu, però contundent, argumentari per explicar perquè els llibres infantils han de considerar-se “els millors del món”*.

*Advertència inicial: quan parlem dels llibres infantils, volem dir els BONS llibres infantils.

Algunes raons per considerar que el llibres infantils són els millors:

- Els llibres infantils han sabut trobar l’essència de l’excel·lència. Per aquest motiu, moltes vegades,  els relats són breus i entenedors. No necessiten més elements que aquells necessaris per bastir una història que ens arriba al fons de l’ànima.

- Aquest llibres s’adrecen al públic més sincer del món: als més menuts. Ells no saben de convencions socials ni de “postureo”. Ells diuen i fan allò que volen i senten, per tant, han de ser llibres bons per agradar als lectors més exigents.

-Les il·lustracions transmeten emocions, expliquen una història, atrapen als lectors. Sabem que contar històries amb el dibuix és un costum que portem a dins els humans des dels nostres origen (recordeu les pintures rupestres), per aquest motiu, actualment,  els àlbums il·lustrats són vertaderes mostres d’art que aconsegueixen arribar al nostre interior.

- Els llibres infantils, si són realment bons, són el somni de qualsevol director comercial (i també dels editors, autors, il·lustradors….) d’una editorial perquè el seu públic va des de 0 a 1000 anys. I això és així. Els àlbums agraden tant (o més) als adults com als més menuts, i per a confirmar-ho us diré que a la darrera visita d’Oliver Jeffers a Barcelona, un 70% dels que van venir a que els signarà el llibre eren…adults.

- Finalment, el darrer argument que podeu donar a algú per explicar-li que els llibres infantils són els millors del món, és que els llibres infantils són un dels pilars sobre els quals s’aixecarà el nostre futur. Les lectures que els oferim als joves són fonamentals per formar el seu esperit davant la vida, per ajudar-los a saber el que va passar ahir i així fer un millor demà, per despertar-los la fantasia que els ajudarà respirar en el nostre entorn, per amanir els seus valors, per ajudar-los a trobar les persones que els ajudaran a crèixer i també per viure els somnis que voldran fer realitat.

 No et sembla que són arguments suficients? Tens alguns més? Els vols compartir?

Una experiència de lectura “fantàstica”

dimarts , 4/06/2013

La guerra ha començat. No hi ha treva, ni pietat. Els dos bàndols ben alineats i preparats mostren les seues millors armes en aquest enfrontament que des de fa alguns anys té lloc en diferents camps de batalla. Per una banda, tenim el llibre en paper, portador de la tradició, de l’esperit de la imaginació, coneixedor del model de negoci que tants anys ha donat de menjar a moltes tropes. I en l’altre bàndol, el llibre digital, un descarat i imprevisible contrincant que ha aparegut en aquesta batalla literària fent gala de recursos audiovisuals, de capacitats d’informació insospitada i de l’atractiu indefugible que dóna ser el “nou” actor d’aquesta lluita cultural… Vivim els últims anys enmig d’aquesta guerra, però… i si una aliança fos possible? I si poguérem trobar una forma de gaudir del millor d’un bàndol i de l’altre? Tal vegada el Sr. Lessmore té la solució.

Read the rest of this entry »

Més enllà del suport final

diumenge, 24/02/2013

Quan parlem del nou paradigma digital en el món del llibre quasi sempre pensem en el nous suports de lectura. Sempre apareix al nostre cap la imatge dels lectors, de les tauletes, del nous formats dels llibres, de les aplicacions… i tal vegada estem oblidant que el nou paradigma obre un horitzó d’expectatives molt més ampli. Més enllà de la irrupció del canvi en el suport final, hi ha canvis en el procés de gestió i de comunicació del treball editorial que tal vegada són igual d’importants per al món de l’edició, o fins i tot més.

Avui us convidem a parar atenció en la comunicació entre editors, autors, il·lustradors, correctors i el destinatari final del seu treball: el lector. El trajecte de comunicació entre tots aquests membres del procés d’edició fins fa alguns anys estava perfectament bastit sobre una carretera unidireccional. El grup de creadors creava i el grup de receptors, els lectors, llegien. El procés era tan fàcil i evident com seguir el curs d’un riu des del seu naixement al cap del creador, fins a la desembocadura en el delta de la lectura.

Però, de sobte, ens trobem amb un nou paradigma digital que modifica les distàncies espai i temps en aquesta geografia editorial que ha estat vigent durant tants anys. El lector té al seu abast eines per poder allargar la mà i tocar l’aigua fresca que està naixent del cap del creador. Les xarxes socials i la comunicació digital faciliten un nou transcurs del procés d’edició: es tracta d’un procés més obert i més participatiu, si volem. I per a res aquesta nova forma de producció no està determinada pel format final del projecte (no sabem si el llibre serà en paper o en format digital), el nou paradigma va més enllà. Caldria preguntar-se quanta interacció generen els seus projectes: si interessen als lectors, si reben aportacions interessants, si els autors comparteixen les seues propostes, si els il·lustradors proposen el seus punts vista… en definitiva, si les aigües corren en molts sentits i així enriqueixen els llibres aprofitant les opcions que ofereix el món digital.

Davant d’aquests fets, els dubtes i les incerteses van més enllà de quins suports tindrà el resultat final. Tal vegada les preguntes que hauríem de fer-nos tots els que estem implicats en el món de l’edició és anar discernint quin ha de ser el nou procés editorial. En l’actual context de la societat de la informació, és sostenible seguir donant continuïtat al model unidireccional de creació i producció editorials? Ens podem permetre el luxe de deixar de banda les possibilitats que ens ofereixen les noves tecnologies per implicar els lectors en el procés?

Per no quedar-nos en reflexions sense referents reals, intentarem contrastar tota aquesta reflexió amb una experiència sobre la realitat virtual. Us convidem a fer una exploració per Internet: quin és l’ús majoritari que fan les editorials de les xarxes socials? Si fem un tomb veurem que principalment informen de les novetats editorials i de les notícies i campanyes que elles generen. I allò que més els preocupa és saber quants seguidors o fans tenen les seues pàgines. Per tant, observem que no hi ha canvi: estem aplicant la vella fórmula de seguir el curs del riu des del naixement fins a la desembocadura.

 

Tal vegada, per aprofitar millor el món digital ens caldria valorar l’“acció” i la “reacció” que provoquen els nostres projectes, com fomentem l’aportació dels lectors, com cerquem noves idees i descobrim nous talents, com compartim èxits i fracassos. En definitiva, tot sembla indicar que cal fugir del monòlegs i posar l’orella a prop de les xarxes socials per fomentar els diàlegs.

No hem de ser apocalíptics, perquè la fórmula encara funciona, i els comptes de resultats encara són positius. Però, tal vegada, com ja està passant en altres àmbits de la nostra societat, cal començar a pensar que els ciutadans/lectors volen -o voldran- alguna cosa més que ser simples espectadors que veuen passar l’aigua al seu davant.

@ricardperis , editor d’Andana Editorial

Nova temporada de “Mapa Editorial”

diumenge, 10/02/2013

La constant evolució del Mapa editorial no és cap novetat, tot al contrari: és un fet que estem observant des de fa anys. L’univers de l’edició, acostumat a moure’s a un ritme poc frenètic, s’ha vist immers en els últims anys en la cursa de la innovació més pròpia de l’univers tecnològic. Però la celeritat dels canvis que ha experimentat  l’estructura editorial durant els últims mesos és realment sorprenent.

Cal considerar-nos afortunats pel fet de poder observar de ben a prop tots aquests esdeveniments: som testimonis privilegiats d’un canvi de paradigma. Tots podem veure com aquesta transformació del sector del llibre es manifesta cada dia en múltiples fenòmens: les fusions editorials, la creació de nous segells, l’aparició d’empreses dedicades únicament a l’edició digital, les plataformes de distribució de continguts digitals…

Read the rest of this entry »

Els (interminables) reptes de l’edició

divendres, 7/12/2012

Que avorrida seria la vida sense reptes. Si per a cada problema ens donaren la solució màgica no caldria ni esforç ni enginy, només aplicar al peu de la lletra les indicacions per aconseguir l’èxit. Aquesta és la part “romàntica”, però al mateix temps em queda ben clar que en més d’una ocasió molts estarien (estaríem) disposats a fer qualsevol cosa per tenir aquest llibre “secret” que ens indique les receptes per superar els reptes.

I si parlem de reptes, un dels més importants és el que viu el món de l’edició. Des de fa alguns anys aquest sector viu una dolça “angoixa” provocada per la indefugible arribada de la digitalització (tot i que seria més exacte dir que l’angoixa afecta més concretament al negoci editorial). De moment, no hi ha “llibre secret” que indique les receptes que solucionen tots els dubtes que estan fent trontollar les principals empreses editorials mundials, les quals ja han encetat un procés de fusió i adaptació per mantenir la seua posició. En definitiva, moltes coses estan canviant.

Davant aquest allau de canvis, una de les reaccions més interessants és la multiplicació d’activitats, encontres i comunicacions que s’han convocat per superar els “reptes de l’edició davant el món digital”. Els principals actors del món editorial, i altres convidats provinents d’altres sectors (els informàtics, els investigadors, desenvolupadors….) es donen cita en taules rodones  per compartir la seua percepció sobre aquest futur del llibre (o tal vegada seria millor dir present). En aquests encontres, tal vegada ningú porte davall el braç el full de ruta ideal, però el fet de compartir taula i conversa ja és un pas endavant per enfrontar-se a aquest dinàmic i canviant escenari.

Dins d’aquest nou escenari del món digital, la Universitat Oberta de Catalunya ha escrit en els últims anys un dels capítols més innovadors en el món educatiu. Aquest fet li concedeix una experiència acumulada única i una legitimitat  per endinsar-se en els reptes del món digital. Per aquest motiu, els propers dies 11 i 12 de desembre de 2012 tindrà lloc el Seminari Els Reptes de l’Edició Digital, organitzat pel postgrau Llibre i lectura en la societat de la informació UOC-Grup 62 dels Estudis d’Arts i Humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya. Una iniciativa que torna a posar al voltant d’una taula a experts i professionals que treballen i investiguen per seguir superant els (interminables) reptes del llibre. Un fet ben positiu perquè mentre hi ha reptes hi ha futur.

Aquí teniu més informació del Seminari: http://blogs1.uoc.es/llibredigital/2012/11/08/seminari-els-reptes-de-ledicio-digital/

Una revolució editorial diferent

diumenge, 4/11/2012

El món dels llibres viu des de fa anys una revolució. I amb aquesta sentència de segur que no he atrapat al lector, ja que no serà la primera vegada que ho escolta  (lamantablement tampoc serà l’última). No obstant això, és important matissar que aquesta “revolució” no és com molts pensen un canvi de format: del paper al llibre digital. El canvi de paradigma va  més enllà.

Davant una situació incerta com la que estem vivint aquests anys, i molt probablement no deixem de viure ja mai més, ha quedat demostrat que seguir aplicant “la recepta de tota la vida” ja no és suficient. Cal experimentar, provar noves formes de fer les coses, aprendre de les errades, mirar endavant, trobar aliats i cercar complicitats. I aplicant aquest llistat de bones intencions a Andana Editorial hem decidit apostar per una nova forma de dur endavant el nou projecte editorial: el micromecenatge. Per necessitat, però sobretot per convenciment, ja que hem descobert que ens ofereix moltes coses positives.

[vimeo 52561305]

Tal vegada, l’aspecte més positiu que ens aporta aquesta nova metodologia es la possibilitat de crear aliances verticals. Des del creador al lector, tots s’impliquen en el procés. És el moment d’obrir al món els teus projectes, i en aquest cas la nostra idea és crear un àlbum il·lustrat que porta per títol “Llegeix-me”. I publicar un llibre ja no es decideix en un despatx de l’editorial, o en l’estudi de la il·lustradora o de l’escriptora. Ara la decisió està en la xarxa.

Ara, per aconseguir dur endavant un projecte com aquest cal sumar l’esforç de molta gent: d’una escriptora, com Amaia Crespo; una il·lustradora com Paula Bonet, una editorial com Andana editorial; un projecte web de micromecentatge com Verkami; i fonamentalment uns mecenes amb noms i cognoms que creuen, participen i s’impliquen en el projecte, no només amb el suport econòmic, també suggerint i indicant possibilitats per millorar el llibre final. Ja no estem davant un procés editorial tradicional on uns creadors i editors ideaven un llibre i el llançaven al carrer, ara les noves  tecnologies  han permès obrir de bat a bat tot el procés editorial per enriquir-lo, millorar-lo i donar-li el suport necessari per ser realitat.

I aquesta forma de dur endavant un nou projecte és realment una part fonamental d’aquesta “revolució” que ha arribat al món dels llibres. Però, no s’hi quedarà ací,  tal vegada aquesta “revolució” tecnològica i participativa  també marcarà el camí per dur endavant els futurs projectes en molts àmbits professionals, i vitals.

Si voleu veure el projecte del llibre “Llegeix-me” podeu visitar-ho a: http://www.verkami.com/projects/3578-llegeix-me

El primer

dijous, 8/03/2012

Sempre hi ha una primera vegada per a tot. Algunes vegades ho recordem, i en moltes ocasions hem oblidat quin va ser el primer cop de moltes de les coses que hem fet a la vida. En el llistat dels oblidats queden les primeres passes, la primera paraula que vam pronunciar, el primer llibre que vam llegir. I en la llista dels “primers”  importants  que recordem tots tenim el moment de tindre al nostre fill per primera vegada als braços, el primer amor, el primer bes, la primera escola, el primer treball…

La inexperiència, el temor o el desig són alguns dels acompanyants que envolten aquestes primeres vegades. I quan passen els anys, la memòria s’encarrega de tenyir aquells innocents inicis de color d’enyorança. Era tan ingenu en aquell moment! Ens diguem a nosaltres mateixa quan recordem aquelles iniciàtiques vivències.

Qui fa el primer pas? Qui diu la primera paraula? En aquestes ocasions sempre tenim tants dubtes! Perquè les primeres vegades són plenes d’incertesa davant les reaccions dels altres. Com resultarà la teua primera novel·la? Quina serà l’acollida de la primera arribada del diari Ara al País Valencià?  Quines seran les conseqüències de la primera gran mobilització dels estudiants valencians davant les retallades?

No obstant això, de vegades davant els grans dubtes no calen tantes enrònies i cal actuar de forma inconscient, com en aquest meu primer post al diari Ara.