El primer

Sempre hi ha una primera vegada per a tot. Algunes vegades ho recordem, i en moltes ocasions hem oblidat quin va ser el primer cop de moltes de les coses que hem fet a la vida. En el llistat dels oblidats queden les primeres passes, la primera paraula que vam pronunciar, el primer llibre que vam llegir. I en la llista dels “primers”  importants  que recordem tots tenim el moment de tindre al nostre fill per primera vegada als braços, el primer amor, el primer bes, la primera escola, el primer treball…

La inexperiència, el temor o el desig són alguns dels acompanyants que envolten aquestes primeres vegades. I quan passen els anys, la memòria s’encarrega de tenyir aquells innocents inicis de color d’enyorança. Era tan ingenu en aquell moment! Ens diguem a nosaltres mateixa quan recordem aquelles iniciàtiques vivències.

Qui fa el primer pas? Qui diu la primera paraula? En aquestes ocasions sempre tenim tants dubtes! Perquè les primeres vegades són plenes d’incertesa davant les reaccions dels altres. Com resultarà la teua primera novel·la? Quina serà l’acollida de la primera arribada del diari Ara al País Valencià?  Quines seran les conseqüències de la primera gran mobilització dels estudiants valencians davant les retallades?

No obstant això, de vegades davant els grans dubtes no calen tantes enrònies i cal actuar de forma inconscient, com en aquest meu primer post al diari Ara.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús