Més enllà del suport final

Quan parlem del nou paradigma digital en el món del llibre quasi sempre pensem en el nous suports de lectura. Sempre apareix al nostre cap la imatge dels lectors, de les tauletes, del nous formats dels llibres, de les aplicacions… i tal vegada estem oblidant que el nou paradigma obre un horitzó d’expectatives molt més ampli. Més enllà de la irrupció del canvi en el suport final, hi ha canvis en el procés de gestió i de comunicació del treball editorial que tal vegada són igual d’importants per al món de l’edició, o fins i tot més.

Avui us convidem a parar atenció en la comunicació entre editors, autors, il·lustradors, correctors i el destinatari final del seu treball: el lector. El trajecte de comunicació entre tots aquests membres del procés d’edició fins fa alguns anys estava perfectament bastit sobre una carretera unidireccional. El grup de creadors creava i el grup de receptors, els lectors, llegien. El procés era tan fàcil i evident com seguir el curs d’un riu des del seu naixement al cap del creador, fins a la desembocadura en el delta de la lectura.

Però, de sobte, ens trobem amb un nou paradigma digital que modifica les distàncies espai i temps en aquesta geografia editorial que ha estat vigent durant tants anys. El lector té al seu abast eines per poder allargar la mà i tocar l’aigua fresca que està naixent del cap del creador. Les xarxes socials i la comunicació digital faciliten un nou transcurs del procés d’edició: es tracta d’un procés més obert i més participatiu, si volem. I per a res aquesta nova forma de producció no està determinada pel format final del projecte (no sabem si el llibre serà en paper o en format digital), el nou paradigma va més enllà. Caldria preguntar-se quanta interacció generen els seus projectes: si interessen als lectors, si reben aportacions interessants, si els autors comparteixen les seues propostes, si els il·lustradors proposen el seus punts vista… en definitiva, si les aigües corren en molts sentits i així enriqueixen els llibres aprofitant les opcions que ofereix el món digital.

Davant d’aquests fets, els dubtes i les incerteses van més enllà de quins suports tindrà el resultat final. Tal vegada les preguntes que hauríem de fer-nos tots els que estem implicats en el món de l’edició és anar discernint quin ha de ser el nou procés editorial. En l’actual context de la societat de la informació, és sostenible seguir donant continuïtat al model unidireccional de creació i producció editorials? Ens podem permetre el luxe de deixar de banda les possibilitats que ens ofereixen les noves tecnologies per implicar els lectors en el procés?

Per no quedar-nos en reflexions sense referents reals, intentarem contrastar tota aquesta reflexió amb una experiència sobre la realitat virtual. Us convidem a fer una exploració per Internet: quin és l’ús majoritari que fan les editorials de les xarxes socials? Si fem un tomb veurem que principalment informen de les novetats editorials i de les notícies i campanyes que elles generen. I allò que més els preocupa és saber quants seguidors o fans tenen les seues pàgines. Per tant, observem que no hi ha canvi: estem aplicant la vella fórmula de seguir el curs del riu des del naixement fins a la desembocadura.

 

Tal vegada, per aprofitar millor el món digital ens caldria valorar l’“acció” i la “reacció” que provoquen els nostres projectes, com fomentem l’aportació dels lectors, com cerquem noves idees i descobrim nous talents, com compartim èxits i fracassos. En definitiva, tot sembla indicar que cal fugir del monòlegs i posar l’orella a prop de les xarxes socials per fomentar els diàlegs.

No hem de ser apocalíptics, perquè la fórmula encara funciona, i els comptes de resultats encara són positius. Però, tal vegada, com ja està passant en altres àmbits de la nostra societat, cal començar a pensar que els ciutadans/lectors volen -o voldran- alguna cosa més que ser simples espectadors que veuen passar l’aigua al seu davant.

@ricardperis , editor d’Andana Editorial

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús