Què sabia Benedito i per què va mentir Rosell?

dissabte, 9/03/2013

Albert Solé, un d’aquests bons periodistes que queden al sector dels mitjans de comunicació, ha publicat aquest dissabte un article al diari ARA sobre la mentida de l’actual president del Barça, Sandro Rosell, que va negar a Agustí Benedito, en el debat electoral de 8TV, l’existència de l’acord firmat amb la Grada d’animació.

De lectura recomenada… Llegir AQUÍ

La mentida (greu) de Sandro Rosell

divendres, 8/03/2013

Per arribar a president del Barça no s’hi val tot. Cal obtenir la confiança dels socis. Però això també obliga a tenir-los el respecte que mereixem. I Sandro Rosell ens va faltar a aquest respecte, al mentir-nos a tots el dia que es va fer el el debat electoral de 8TV en campanya del 2010.

Aquesta falsedat s’ha sostingut durant mesos, al preu d’acabar fent tot el contrari del que es va prometre: tirar endavant la grada jove, contra la recomanació dels Mossos, sense la seguretat garantida, d’esquenes a la massa social i d’amagat de la policia.

Jo, personalment, he perdut la confiança en el president després de repassar alguns d’aquests videos. Per mi, Sandro Rosell no pot continuar sent president del Barça perquè considero que ens va faltar al respecte en un cas que considero molt greu. I si som molts els que pensem així, ha de dimitir, entri o no entri la pilota, perquè el Barça és més important, fins i tot, que el futbol i uns resultats esportius circumstancials. Al menys en casos com aquests…

El VIDEO  que ho demostra.

Més info amb el famós document.

Visca el Barça, el de tots!

Josep Piqué. Soci 27.134 FC Barcelona

Responsabilitats immediates

diumenge, 3/03/2013

Després d’escoltar les declaracions del vicepresident i responsable de l’àrea social del FC Barcelona, Jordi Cardoner, que reconeixia a TV3  que el club va vendre entrades a un preu més econòmic a socis i no socis del Barça pel partit de tornada de semifinals de Copa contra el R.Madrid, em vaig quedar literalment encongit.

I més després de llegir el comunicat posterior dels Mossos d’Esquadra on denuncien que el Barça ha actuat a les seves esquenes en materia de seguretat -passant per alt les seves indicacions i recomenacions- i posen en estat d’alerta al club després del llençament d’una bengala al gol sud, durant el clàssic, i més control perquè han detectat, a través de les càmares de seguretat, la presència a l’estadi de persones declarades perilloses que, curiosament, van adquir un paquet d’aquestes entrades venudes a baix cost o directament obsequiades.

És molt trist que el club hagi actuat d’esquenes als Mossos. És molt trist que el vicepresident de l’àrea social, Jordi Cardoner, negués en primera instància i reconegués, a posteriori, les denuncies de la Policia. On és la transparència que tan venien en campanya electoral el 2010?

Per moltíssims socis i no socis del Barça, que ens estem movilitzant per exigir responsabilitats immediates a qui li pertoqui, des del sr. Cardoner, fins al propi president del nostre club, Sandro Rosell, no ens valen les “mentides” o les “mitges veritats”, ni les posteriors “disculpes”. No ens valen les declaracions de Cardoner dient que des del club han fet allò que no fa ningú en aquest país, que és rectificar i donar la cara. En quin món vivim? En aquest cas concret, no s’ha de rectificar, algú ha de dimitir per una greu imprudència i temeritat. 

Aclaracions  i màxima transparència envers als fets, sense mentides, sense amagar realitats. I responsabilitats immediates davant d’un cas que considerem d’extrema gravetat i del tot injustificable després d’escoltar la versió oficial dels Mossos i també d’escoltar, atendre i llegir a diversos testimonis ubicats a la zona del gol sud del nostre estadi.

Tot això no pot ser producte d’una ingenuïtat per part de la junta. Tot això no pot quedar així. Aquí algú ha d’explicar, fil per randa, aquesta situació trista i lamentable. I sino, seguirem insistint, fins arribar al final de la qüestió. La seguretat a l’estadi, el primer de tot. Per sobre dels partits, resultats, gols, Messis i Milans. Tot això, sense seguretat, no té cap sentit. I per damunt de favoritismes miserables i retorns de favors electorals que poden costar molt car al club.

Ens hem de quedar quiets als socis i no socis del Barça davant d’aquesta situació? No, no i no!  No som tan porucs i deixats com per deixar-ho córrer. Som el Barça i volem un Camp Nou lliure de radicals, de bengales i de situacions de pànic. Alguns membres de la junta sembla que ho vulguin rebentar tot. Fins i tot passen per alt les indicacions i/o consells dels Mossos. Increïble. Allà ells… Lamentable i trist, molt trist.

 Josep Piqué. Soci FC Barcelona.

 

No ho espatllarem ara, ho reforçarem. El món ens mira.

diumenge, 7/10/2012

Espanya estarà molt pendent del partit d’aquest vespre al Camp Nou, en termes estrictament futbolístics. Però hi ha una altra Espanya que estarà molt més pendent de la nostra reacció a la graderia que del propi partit en sí, que també… Avui es viurà un ambient únic al nostre “temple”, amb una atmòsfera reivindicativa, una barreja poderosa de sentiments inevitables.

Després de tot el que s’ha dit a l’Espanya més “profunda”, després de tots els insults que hem hagut d’aguantar i que, molts d’ells, han estat difosos pels mitjans més centralistes del Estado Español, hem de seguir el nostre camí, per la via diplomàtica i l’actitud cívica. Perquè Europa ens mira. I el món sencer, també.

Més de 400 milions d’espectadors d’arreu del planeta estaran pendents de si Messi o Ronaldo perforaran la xarxa de Casillas i Valdés respectivament, però també estaran pendents, de reüll ni que sigui, de l’actitud dels seguidors del Barça, dels catalans que omplirem d’estelades i blaugranes les graderies. Estaran pendents de la veu d’un país petit que anhela un somni: la plena sobirania, l’estat propi, la independència. Avui, però, l’objectiu principal és guanyar als blancs per allunyar-nos a 11 punts en aquesta Lliga que ha començat de manera pletòrica. Vindran amb moltes ganes d’aixafar-nos la festa. Lògic…

Es tracte del clàssic, del millor partit que tot bon amant del futbol pot gaudir en l’actualitat. Si a banda de guanyar al Mou Team, la graderia es reivindica solemnament i es volca cívicament amb un parell de crits, “Barça” i “Catalunya“, sense malgastar la nostra energia amb crits de menyspreu al rival o cap a Espanya, sino concentrant-la amb crits d’ànims a favor del Barça i de llibertat per Catalunya, sense posar-nos al nivell tan baix i vomitiu d’aquesta Espanya carregada de ràbia i ressentiment, reforçarem encara més el nostre status. Només així continuarem sent l’admiració de tot Europa i de tot el món, que ens valora pel nostre civisme i les nostres maneres de fer i d’actuar. Les nostres reivindicacions de l’11 de setembre a Barcelona van donar la volta al món, amb un feedback molt positiu per part de la societat internacional. No ho espatllarem ara, ho reforçarem.

Seguim anant a la nostra. Cridem tant com vulguem. Expressem-nos amb civisme i llibertat. Anem “a favor de”, no “en contra de”. Messi, Iniesta, Xavi, Villa, Alexis, Cesc… s’encarregaran de fer la resta. Visca el Barça i Visca Catalunya, lliure!

 

Tard o d´hora tot s’acaba. Però tornarà a començar. Tornaràs…

divendres, 27/04/2012

Tot el que pugui escriure sobre la figura, sobre el mite Pep Guardiola, és poc. Realment s’escriu i s’escriurà molt, moltíssim del tècnic que més ens ha fet gaudir, que més ens ha fet guanyar. Definitivament, ha estat el més gran. L’evolució perfecte de Cruyff, de Van Gaal, de Rijkaard…

A banda dels títols, que en són molts, ha deixat una emprempta de valor incalculable: els valors d’un club admirat arreu del món. Potser m’equivoco però res tornarà a ser com abans, i avui, tot el que ens ha deixat en 4 anys, sembla irrepetible…

 

Gràcies Pep, gràcies mestre. Ets un exemple, ets un mite. Tornaràs. #GràciesPep

 

“Tard o d´hora tot sacaba però tornarà a començar, com la llum del dia que en deixa lobscuritat.

El silenci del poeta i la pàgina en blanc conviuran fins que el cercle es torni, un altre cop, a tancar.

Però avui sembla irrepetible, avui sembla diferent; cada cop sembla l’últim cop, però aquesta nit la màgia ens ha agafat.

Cada esforç sembla el primer esforç, però aquesta nit el cercle s’ha trencat.

Però la màgia del solstici avui ens ha captivat, enmig del cercle ha entrat la llum i res no tornarà a ser com abans.

Enmig del cicle, al mateix punt, el món sembla haver-se aturat…” 

ESCOLTAR “CERCLES”

Música: Pep Sala. Lletra: Pep Sala i Carles Sabater.

Del disc: “JUNTS DE NOU PER PRIMER COP” de SAU

Gràcies, Pep! / F: Ara.cat

La ignorància fa més mal

diumenge, 22/01/2012

Després d’escoltar i llegir (massa) sobre el tema estrella del clàssic R.Madrid-Barça del dimecres passat al Bernabéu -cas Pepe-, he arribat a una conclusió de definició impossible: hauríem d’intentar ignorar als blancs el proper dimecres al Camp Nou. No hi ha res més dolorós per l’etern rival que la ignorància, el despreci, cap a ells. Com si d’un equip petit, minúscul, es tractés.

- Us imagineu la cara dels jugadors del Madrid saltant al camp per escalfar i no sentir ni un sol xiulet, ni una sola esbroncada per part del seguidor culer?

- Us imagineu la cara dels jugadors del Madrid saltant al terreny de joc i no sentir ni un sol xiulet, ni una sola esbroncada per part del seguidor culer mentre Manel Vich ens informa de l’alineació de Mourinho?

- Us imagineu la cara dels jugadors del Madrid, un cop acabat el partit i amb el marcador 3-0 -per posar un exemple-, agraïnt-lis la seva presència, un cop més, al Camp Nou amb un missatge als marcadors que digui (en castellà, per cortesia, perquè després no diguin…): “Gracias por su visita al Nou Camp. Ha sido un placer compartir juego con ustedes. Feliz retorno a su hogar.”?

- Us imagineu a José Mourinho, en roda de premsa, contestant algunes preguntes dels periodistes catalans i aquests agraïnt-lis les seves respostes dèspotes: “Ha sido usted muy amable con nosotros. Todo un ejemplo de cordialidad… Feliz regreso y hasta la próxima Sr. Mourinho…”

 

Sé que és una utopia, però només d’imaginar-m’ho… segur que s’ho prendrien molt pitjor que si entrem en debats, en tensió i en la carnassa que ells busquen habitualment. Crec que l’acció i actitud de Pepe és absolutament lamentable, però… l’hem de canviar nosaltres o el madridisme? Ha d’actuar Competició? que s’ho fagin, tu!. No malgastem energies pensant amb ells. Nosaltres a la nostra i a protegir, el màxim possible, als nostres cracks. Ah! I avui s’ha de guanyar al Màlaga, sí o sí, o la Lliga se’ns escapa. Potser pretenen això…

Ignorar a “todo un Real Madrid” seria la culminació d’una època brillant. El despreci més gran que podria rebre el madridisme, el Pepe, el Mourinho, el Florentino Perez i la mare que els va matricular… La ignorància fa molt mal, més que entrar en una “brega” constant amb aquesta colla d’animals.

Dimeccres tornaran les esbroncades, els xiulets, la tensió… però per la meva part, no em penso immutar. Ja s’ho faran. A gaudir dels nostres, a animar-los i a fotre’ls un nou recital.

Josep Piqué. Soci FC Barcelona 27.697

Madrid: aquí, el millor equip del món!

diumenge, 11/12/2011

Definitivament, aquest equip ens té molt ben acostumats, i que duri! Al clàssic vam viure una nova història d’onze jugadors vestits de blaugrana fent anar la pilota com els angelets. Ells, els onze herois, tocant i tocant, movent-se pel terreny de joc com si féssin balls de saló, amb sincronia, amb una entesa descomunal, amb una brillantor gairebé anormal. És clar, som el millor equip de futbol del món. I jo m’atreviria a dir més: de la història moderna del futbol, per davant d’aquell màgic Milan de Sacchi, Van Basten, Gullit, Rijkaard, Baresi…

Read the rest of this entry »

A l’assalt del Bernabéu!

diumenge, 4/12/2011

Toca anar a la capital d’Espanya, a l’estadi d’un Real Madrid “muy crecidito”. Sembla ser que aquesta temporada va més fort, però el nostre Barça, amb el seu estil inconfusible, anirà a l’atac i assaltarà el Bernabéu amb la màxima valentia per exhibir el seu joc ofensiu i endur-se tres punts d’or, que serien més psicològics i vitals que mai -no oblidem que tenim 3 punts menys amb un partit més que el nostre rival-. Read the rest of this entry »

Mala escena al “Coliseum”. Ho hem d’arreglar…

diumenge, 27/11/2011

Trompada a Getafe. Escena accidentada al “Coliseum”. El Barça de Pep Guardiola va perdre el seu primer partit en molt de temps i deixa escapar a un Madrid que segueix força intractable en aquesta Lliga. Ja marxen a 6 punts. No és una renda definitiva -ni molt menys- però si important a aquestes alçades de la temporada.

Tothom parla del clàssic del Bernabéu, del proper 10 de desembre, com si es decidís la Lliga, però abans seria bo que fessim cas al nostre tècnic i ens centressim en els partits del Rayo Vallecano i del Llevant, si no volem anar al Bernabéu amb la cua sota les cames.

Read the rest of this entry »

Messi? Sí, volem.

dissabte, 19/11/2011

No sé si acabarà jugant Messi avui contra el Saragossa, però segur que Messi té unes ganes boges de jugar amb la samarreta del Barça i continuar demostrant qui és el millor jugador del moment.

Ahïr, en roda de premsa, Guardiola va fer una pregunta intel.ligent i directa: “Voleu veure jugar Messi o no?”. Una pregunta que, indiscutiblement, tindria una resposta afirmativa, un “Sí” rotund per part dels seguidors culers, i una resposta negativa, un “No”, per part del seguidors rivals.

Per tant, al final serà Guardiola qui decideixi, evidentment, i l’aplaudirem. Però… un partit amb Messi, junt amb Iniesta, Xavi, Pedro, Cesc, Busquets, etc. és el millor espectacle que hom pot gaudir avui dia, a banda de bons concerts musicals, bones pel.lícules o grans obres de teatre.

Així doncs, torna el futbol. El de veritat, aquell que a nosaltres NO ens aburreix i SÍ ens fascina. Volem veure Messi. Com també volem veure a la resta dels nostres practicar ballet sobre gespa. Per fi, torna el futbol artístic al nostre Estadi!

Per cert, aprofito per anunciar el naixement d’una nova ràdio esportiva catalana, Esport 360 Ràdio, on un servidor col.labora estretament amb aquest grup de joves entusiastes i emprenedors de la comunicació. Si no teniu res més a fer, ja sabeu, ens podeu seguir també a la ràdio. Com? Aquí t’ho expliquem.

Visca el Barça i visca els mitjans catalans!