Opinió

Efectivament, aquest 23 de febrer el periodista de TV3 Lluís Canut li va fer la primera entrevista al president del FC Barcelona, Sandro Rosell. Vaig seguir tota l’entrevista, era com un aconteixement únic, poder escoltar i veure al president del Barça, per primera vegada, en un plató després de les Eleccions celebrades al mes de juny. I, certament, semblava una entrevista una mica pre-cuinada, o va ser la meva sensació. Tot i així, vaig notar a un Sandro Rosell un pèl incòmode al principi -ja sabem que el seu fort no és, precisament, xerrar davant les càmeres de TV- però més natural al final -incrementa la seva seguretat en sí mateix quan es mostra en plan tertulià-. De tot el que va parlar en aquesta mitja hora en prime time, hi ha coses que m’agradaria comentar i compartir. Anem pam a pam…

El més positiu:

- Renovació d’en Guardiola: crec que s’ha gestionat molt bé, però em sobren les insistents paraules del president que, ara, de cop i volta, li agrada molt la fòrmula 1+1+1 quan durant tota la campanya va insistir, una i altra vegada, de renovar a l’entrenador per 6 anys. Potser molts socis que el van votar s’ho van arribar a creure. Tret d’això, crec que el paper de la junta directiva en aquest tema s’ha portat d’una forma excel.lent.

- Renovació d’en Xavi Pascual: no es va parlar d’això anit però ja que hi som, vull destacar, també, el paper discret i efectiu de la junta en la gestió i posterior renovació del millor entrenador de bàsquet d’Europa, en Xavi Pascual. Ara falta que rubriqui la seva firma en Joan Creus, director esportiu de la secció de bàsquet, per rematar la feina.

- Horaris partits: segons Rosell, si els partits s’estan jugant a hores poc “familiars”, tal com va prometre en campanya, és perquè hi ha contractes signats amb les TV per l’anterior junta directiva fins d’aquí un parell o tres de temporades. Val, dit això, que deu ser verídic, queda clar que un futur candidat a presidir el club no podrà tornar a prometre en campanya electoral una reestructuració d’horaris si no sap què hi ha firmat dins del club… Ho deixem en “positiu”, però crec que ha trigat a respondre una qüestió que molts socis es plantejaven darrerament. Més val tard que mai, d’acord.

No tan positiu:

- Due Diligence: qüestió que segueix “grinyolant” i generant massa dubtes a l’aire, com bé va dir un bon amic culer. L’acció de responsabilitat a l’anterior junta es va postular en la darrera Assemblea com “la decisió social més important de la història del nostre club”, segons paraules del propi president. Crec que s’hauria d’haver portat a referèndum com a tal, on molts dels 170.000 socis haguéssim pogut exercir el nostre dret i no només un miler d’ells -que representen un percentatge baixíssim de la massa social blaugrana- que van ser-hi presents a la magistral obra de teatre, digne de Broadway. I, la votació en blanc d’uns quants directius -entre ells del propi president- el dia de l’Assemblea en l’acció de responsabilitat a l’anterior junta directiva, ho considero una falta de personalitat total, com qui tira la pedra i amaga la mà. I no em val que Rosell es justifiqui dient que va actuar “com a president” del Barça… Recordo que durant les eleccions va dir, una i altra vegada, que ell volia ser president però a la vegada soci… En què quedem? Va tenir una oportunitat històrica de fer un pas en ferm -equivocat per alguns, encertat per altres, però en ferm- i no va ser capaç…

- Qatar Foundation: segueixo amb un nus a l’estómac quan es parla del nou patrocinador del Barça. Qatar Foundation, segons Rosell, és una “associació solidària”. Ja… qui paga al Barça? La fundació solidària supervisada pels reis d’allà o bé Qatar Investiments, una empresa molt vinculada al món de l’esport i als negocis de l’actual president del Barça? Un règim com Qatar crec que MAI hauria de ser “amo i senyor” de la nostra samarreta, ni per 30, ni per 40 ni per 50 milions d’euros a l’any. Per mi és inacceptable, per res ajuda a mantenir (i/o ampliar) els valors històrics d’un club com el nostre, amb 111 anys d’història. Sé que molts socis, principalment els qui van votar legítimament a Rosell, defensen aquest acord però els hi formulo una qüestió: “hi havia alternatives per patrocinar la samarreta a Qatar?” -Rosell no ho va acabar d’aclarir massa anit-, “estem d’acord que un règim dictatorial, on només quatre -els qui manen, empresaris reconeguts, turistes i enxufats- viuen amb dignitat, a cos de rei, sigui el nostre patrocinador principal?”… I no parlo d’altres drets perquè no sóc expert en polítiques exteriors però a Internet hi ha prou informació com per saber més sobre el nostre nou i poderós “partner”.

- De vacances a Qatar: seguim amb el tema. La resposta de Rosell va ser l’esperada, com si ho tingués gravat en un disc: “invito als socis del Barça que vagin a Qatar i veuran quina meravella, tindran una altra opinió…”. I tan ample. Senyor Rosell, els socis són prou intel.ligents i espavilats per informar-se bé de què és Qatar i treure les seves pròpies conclusions. Vostè té les seves, queda clar, però respecti la dels altres socis, que en són uns quants milers, i no vagi invitant als socis a conèixer les delícies de Qatar quan es tracte d’un règim dictatorial, més sanejat que Líbia o Irán, sí, però igualment liderat per 4 amos del petroli on els extrems son massa evidents: o ets ric i vius com un ric o ets pobre i vius com un pobre. Sí, això també passa a altres països que anem tolerant i acceptant a Can Barça i a la nostra societat, però… seguim ampliant la “nòmina” o estem a temps de parar, recular i reconduïr la situació?

Crec que el president del Barça i la seva junta han pres decisions encertades però també crec que algunes d’elles, molt importants, no han tingut el consens esperat. Suposo que Rosell i el seu equip treballen molt i ho deuen fer amb bona voluntat -com va dir anit el president-, però permeteu-me que tingui un espai pels dubtes. Seguirem pendents, amb respecte i cautela, dels passos i decisions de l’actual junta directiva encapçalada per Sandro Rosell. Si ells fan la seva feina pensant i actuant amb els valors cívics i democràtics del nostre club, del club que pertany a 170.000 socis i que és seguit per milions de seguidors d’arreu del món, els aplaudirem. Però, avui per avui, tinc dubtes després d’aquests primers mesos de govern al club, sincerament. Tenen temps per demostrar que vaig equivocat.

Josep Piqué. Soci FC Barcelona 28.322.”

Entrada publicada a Entorn, Opinió el dijous, 24/02/2011 a les 11:59.
Subscriu-te a l'RSS de comentaris d'aquesta entrada.
Deixa-hi el teu comentari o fes-ne referència al teu blog personal.