Continúa la guerra civil a Can Barça entre dos personatges carismàtics, l’ex-president, Joan Laporta -d’ara en endavant Jan- i l’actual president, Sandro Rosell -d’ara en endavant Sandro-.
En Jan i en Sandro segueixen el seu frec a frec per buscar raons i complicitats entre els molts culers que n’estem tips, literalment, de les seves històries que afecten, sempre, a la institució.
Un acusa l’altre. L’altre, al ser acusat, acusa a l’acusador, lògic… i així sense parar. I, mentrestant, alguns mitjans afins al Jan i al Sandro segueixen el joc, sabent que els convé per generar controvèrsies i, en conseqüència, una crispació constant que no ens porta enlloc. Sempre he defensat que el debat és positiu pel Barça, com a club plural i independent que som, però sempre i quan aquest sigui amb un format constructiu i basat en comentaris creïbles, intentant fugir d’ismes desmesurats.
Personalment, i com a soci, no acceptaré, en cap cas, que un ex-president, un president i un futur president del Barça, del nostre Barça, arreplegui un sol cèntim de la caixa, executi operacions i negocis descaradament a costa del club -aprofitant-se de la seva privilegiada situació- o tingui litigis o denúncies per corrupte.
Les noticies que arriben del Brasil pels possibles afers encara no demostrats que impliquen directa i indirectament al Sandro o el recent judici pel cas Uzbekistan que “esquitxa” a en Jan per tràfic d’influències (tot i que no ha comès cap ilegalitat), no són les millors raons per confiar en que tot això esdevingui en una solució òptima i ràpida pel bé i la tranquil.litat del club. Aquesta absurda batalla de dos prínceps que es miren el mirall i es pregunten: “Qui és més guapo: ell o jo?” s’huaria de liquidar. Com? No ho sé. Em sento impotent. Xerro a vegades amb els nuclis durs d’ambós bàndols -perquè té collons però… tots som culers, tot i que no ho sembli, oi?- i crec que no hi ha res a fer. Dos no es barallen si un no vol. I, avui per avui, la lluita d’egos sembla inapelable, al mateix temps que innecessària i absurda.
Per damunt de tot, el Barça. Sembla ser que alguns -tot i que ho entenen, no ho dubto-, no ho volen aplicar. Els costa, perquè, per damunt dels interessos del club, estan els seus, m’intueixo. I, lamentablement, això passa per menysprear la figura del teu antecessor o del teu successor, sigui com sigui. Tot s’hi val. Quan no hauria de ser així. En cap cas.
Arribat a aquest extrem, també crec que en Sandro, que és qui va començar amb els seus “fidels” aquesta batalla de difamacions contra en Jan, hauria d’aclarir molts punts, especialment aquells que l’acusen de corrupte, com el magazine internacional The Economist, o com ho ha fet recentment en Jan en una carta al diari El País (que no té poca audiència, precisament…)
Aquesta nova -i enèsima acusació-, aquest cop feta pel Jan, és molt greu. Si més no, crec necessari que en Sandro intervingui i…
1-. Negui rotundament, amb arguments sòlids i contrastats, les acusacions de certs mitjans internacionals i d’un ex-president del club (en aquest cas del Jan) sobre els hipotètics delictes econòmics que l’impliquen al Brasil. En aquest cas, si ho fes, en Jan tindria nous i seriosos problemes.
2-. Reconegui obertament que té una serie de denúncies sobre la taula per corrupció, frau fiscal i blanqueig de diners al Brasil, on té negocis privats i particulars, especialment amb una de les seves empreses, Alianto. En aquest cas, en Sandro hauria de dimitir immediatament del seu càrrec de president del Barça.
I en Sandro ha d’actuar públicament per una raó: pel bé del Barça. Ell és el president i la imatge del club s’ha vist “tocada”. I el dubte està al “núvol”, i el “núvol” es fa gran, es farà més gran i podria provocar una tempesta molt més forta.
Ni en Jan ni en Sandro, ni en Sandro ni en Jan, han d’estar per damunt del club amb els seus “enfrontaments” constants fets directa o indirectament (en el cas d’en Jan, fets en primera persona. En el cas d’en Sandro, fets a través de la premsa afí) per desprestigiar i triturar la imatge d’un i altre. I sempre acaba “pagant” el Barça. No fotem!
Josep Piqué. Soci FC Barcelona 28.322.