Opinió

“Emocions. Ovacions i silencis. Celebració i memòria. Pel Hattrick de la Masia a la Pilota d’Or; pel primer de la Masia, que per hores no ho podia veure. Això és molt gran. És molt gran això del Barça. I això és la causa dels títols, no n’és l’efecte. Obvi, oi?. Doncs encara hi ha qui en dubta i es ven la samarreta. En fi.

I un rival a l’alçada de les circumstàncies. Concentrat, ben travat, atent, sortint de darrera bé i pressionant a dalt amb grapa com només el Vilareal havia fet. De Primera.

Tornàvem a provar el 3 4 3 que varem començar a assajar amb els russos però que les lesions no ens van acabar de deixar-nos-la de veure bé. Arriscat, perquè fa patir perquè estàs a estones amb 2 defenses reals, grans Puyol i Piqué, però tot plegat 2, obligant a donar el màxim, i pendents que els laterals gairebé convertits en extrems hagin de baixar in extremis segons l’atac vingués per un costat o per l’altre. La pressió a dalt del Betis ens ho ha posat molt difícil, i gairebé ha calgut tota la primera part per estovar-los i començar a fer el rondo. I, és clar, la jugada: Iniesta esperant tant com calia per a donar-li on Messi la havia de convertir en una vaselina perfecta, per a marcar el punt d’inflexió.

I després, la riuada. La traca, el mocador i el pitet. Tornar del descans i veure que, desfondat el contrari, tot esdevenia tan lògic com una sonata de Bach: Messi, Messi, Messi, Pedrito i Keita, i la joia anava pujant al marcador i tot anava convertint-se en el que algun dia possiblement anomenarem la temporada dels 5 a 0. Ho veuen? Celebració i memòria. És molt gran això del Barça.

Joan Capdevila i Esteve, veterinari, director del Matí Digital i soci núm.76709.”

“Demano disculpes per endavant, però no estic d’humor per a fer jocs de paraules fàcils ni expressions al·lusives a la festivitat, o sigui que si volen “victòria treballada en una nit màgica” i “els Reis van passar per San Mamés”, ja em perdonaran, però hauran de passar per una altra botiga, que en deuen anar plenes, que aquí aquest gènere no el toquem. No treu que els desitgi que els Reis s’hagin portat bé (com vostès es mereixin, i àdhuc un xic més) amb vostès i els seus.

Ahir vàrem ser a San Mamés per a demostrar que el Barça és un equip grandiós, immens, pràcticament insuperable en els termes i amb els arguments futbolístics que ara com ara planteja. Els equips gran són els que saben fer un bon joc, el seu, i que saben imposar el seu joc, i guanyen. Els equips grandiosos són els que guanyen fins i tot quan no poden jugar del que ells son i saben. Coratge. Exemple: ahir a San Mamés.

(més…)