Després d’escoltar les declaracions del vicepresident i responsable de l’àrea social del FC Barcelona, Jordi Cardoner, que reconeixia a TV3 que el club va vendre entrades a un preu més econòmic a socis i no socis del Barça pel partit de tornada de semifinals de Copa contra el R.Madrid, em vaig quedar literalment encongit.
I més després de llegir el comunicat posterior dels Mossos d’Esquadra on denuncien que el Barça ha actuat a les seves esquenes en materia de seguretat -passant per alt les seves indicacions i recomenacions- i posen en estat d’alerta al club després del llençament d’una bengala al gol sud, durant el clàssic, i més control perquè han detectat, a través de les càmares de seguretat, la presència a l’estadi de persones declarades perilloses que, curiosament, van adquir un paquet d’aquestes entrades venudes a baix cost o directament obsequiades.
És molt trist que el club hagi actuat d’esquenes als Mossos. És molt trist que el vicepresident de l’àrea social, Jordi Cardoner, negués en primera instància i reconegués, a posteriori, les denuncies de la Policia. On és la transparència que tan venien en campanya electoral el 2010?
Per moltíssims socis i no socis del Barça, que ens estem movilitzant per exigir responsabilitats immediates a qui li pertoqui, des del sr. Cardoner, fins al propi president del nostre club, Sandro Rosell, no ens valen les “mentides” o les “mitges veritats”, ni les posteriors “disculpes”. No ens valen les declaracions de Cardoner dient que des del club han fet allò que no fa ningú en aquest país, que és rectificar i donar la cara. En quin món vivim? En aquest cas concret, no s’ha de rectificar, algú ha de dimitir per una greu imprudència i temeritat.
Aclaracions i màxima transparència envers als fets, sense mentides, sense amagar realitats. I responsabilitats immediates davant d’un cas que considerem d’extrema gravetat i del tot injustificable després d’escoltar la versió oficial dels Mossos i també d’escoltar, atendre i llegir a diversos testimonis ubicats a la zona del gol sud del nostre estadi.
Tot això no pot ser producte d’una ingenuïtat per part de la junta. Tot això no pot quedar així. Aquí algú ha d’explicar, fil per randa, aquesta situació trista i lamentable. I sino, seguirem insistint, fins arribar al final de la qüestió. La seguretat a l’estadi, el primer de tot. Per sobre dels partits, resultats, gols, Messis i Milans. Tot això, sense seguretat, no té cap sentit. I per damunt de favoritismes miserables i retorns de favors electorals que poden costar molt car al club.
Ens hem de quedar quiets als socis i no socis del Barça davant d’aquesta situació? No, no i no! No som tan porucs i deixats com per deixar-ho córrer. Som el Barça i volem un Camp Nou lliure de radicals, de bengales i de situacions de pànic. Alguns membres de la junta sembla que ho vulguin rebentar tot. Fins i tot passen per alt les indicacions i/o consells dels Mossos. Increïble. Allà ells… Lamentable i trist, molt trist.
Josep Piqué. Soci FC Barcelona.
Per arribar a president del Barça no s’hi val tot. Cal obtenir la confiança dels socis. Però això també obliga a tenir-los el respecte que mereixem. I Sandro Rosell ens va faltar a aquest respecte, al mentir-nos a tots el dia que es va fer el el debat electoral de 8TV en campanya del 2010.
