La coneguda facècia associada al periodisme “no deixis que la veritat t’espatlli una bona notícia” tindria un símil adequat al to general de la premsa esportiva catalana dels darrers anys: “no deixis que el sentit comú i la decència intel·lectual t’espatllin una bona ensabonada al Sandro Rosell”.
Després de l’exercici de funambulisme retòric del sandrisme per a traspassar el bassal de Qatar sense enfangar-se els peus amb algunes vulneracions de no-res dels drets humans, l’amic Joan Vehils ens premiava en la seva columna de dissabte amb un altre exercici culminant de l’art d’agafar el rave per les fulles per preparar una amanida i servir-li a l’amo en perfecte maridatge amb un raig d’arguments pel broc gros.