Entrades amb l'etiqueta ‘Messi’

La ignorància fa més mal

diumenge, 22/01/2012

Després d’escoltar i llegir (massa) sobre el tema estrella del clàssic R.Madrid-Barça del dimecres passat al Bernabéu -cas Pepe-, he arribat a una conclusió de definició impossible: hauríem d’intentar ignorar als blancs el proper dimecres al Camp Nou. No hi ha res més dolorós per l’etern rival que la ignorància, el despreci, cap a ells. Com si d’un equip petit, minúscul, es tractés.

- Us imagineu la cara dels jugadors del Madrid saltant al camp per escalfar i no sentir ni un sol xiulet, ni una sola esbroncada per part del seguidor culer?

- Us imagineu la cara dels jugadors del Madrid saltant al terreny de joc i no sentir ni un sol xiulet, ni una sola esbroncada per part del seguidor culer mentre Manel Vich ens informa de l’alineació de Mourinho?

- Us imagineu la cara dels jugadors del Madrid, un cop acabat el partit i amb el marcador 3-0 -per posar un exemple-, agraïnt-lis la seva presència, un cop més, al Camp Nou amb un missatge als marcadors que digui (en castellà, per cortesia, perquè després no diguin…): “Gracias por su visita al Nou Camp. Ha sido un placer compartir juego con ustedes. Feliz retorno a su hogar.”?

- Us imagineu a José Mourinho, en roda de premsa, contestant algunes preguntes dels periodistes catalans i aquests agraïnt-lis les seves respostes dèspotes: “Ha sido usted muy amable con nosotros. Todo un ejemplo de cordialidad… Feliz regreso y hasta la próxima Sr. Mourinho…”

 

Sé que és una utopia, però només d’imaginar-m’ho… segur que s’ho prendrien molt pitjor que si entrem en debats, en tensió i en la carnassa que ells busquen habitualment. Crec que l’acció i actitud de Pepe és absolutament lamentable, però… l’hem de canviar nosaltres o el madridisme? Ha d’actuar Competició? que s’ho fagin, tu!. No malgastem energies pensant amb ells. Nosaltres a la nostra i a protegir, el màxim possible, als nostres cracks. Ah! I avui s’ha de guanyar al Màlaga, sí o sí, o la Lliga se’ns escapa. Potser pretenen això…

Ignorar a “todo un Real Madrid” seria la culminació d’una època brillant. El despreci més gran que podria rebre el madridisme, el Pepe, el Mourinho, el Florentino Perez i la mare que els va matricular… La ignorància fa molt mal, més que entrar en una “brega” constant amb aquesta colla d’animals.

Dimeccres tornaran les esbroncades, els xiulets, la tensió… però per la meva part, no em penso immutar. Ja s’ho faran. A gaudir dels nostres, a animar-los i a fotre’ls un nou recital.

Josep Piqué. Soci FC Barcelona 27.697

Madrid: aquí, el millor equip del món!

diumenge, 11/12/2011

Definitivament, aquest equip ens té molt ben acostumats, i que duri! Al clàssic vam viure una nova història d’onze jugadors vestits de blaugrana fent anar la pilota com els angelets. Ells, els onze herois, tocant i tocant, movent-se pel terreny de joc com si féssin balls de saló, amb sincronia, amb una entesa descomunal, amb una brillantor gairebé anormal. És clar, som el millor equip de futbol del món. I jo m’atreviria a dir més: de la història moderna del futbol, per davant d’aquell màgic Milan de Sacchi, Van Basten, Gullit, Rijkaard, Baresi…

(més…)

Messi? Sí, volem.

dissabte, 19/11/2011

No sé si acabarà jugant Messi avui contra el Saragossa, però segur que Messi té unes ganes boges de jugar amb la samarreta del Barça i continuar demostrant qui és el millor jugador del moment.

Ahïr, en roda de premsa, Guardiola va fer una pregunta intel.ligent i directa: “Voleu veure jugar Messi o no?”. Una pregunta que, indiscutiblement, tindria una resposta afirmativa, un “Sí” rotund per part dels seguidors culers, i una resposta negativa, un “No”, per part del seguidors rivals.

Per tant, al final serà Guardiola qui decideixi, evidentment, i l’aplaudirem. Però… un partit amb Messi, junt amb Iniesta, Xavi, Pedro, Cesc, Busquets, etc. és el millor espectacle que hom pot gaudir avui dia, a banda de bons concerts musicals, bones pel.lícules o grans obres de teatre.

Així doncs, torna el futbol. El de veritat, aquell que a nosaltres NO ens aburreix i SÍ ens fascina. Volem veure Messi. Com també volem veure a la resta dels nostres practicar ballet sobre gespa. Per fi, torna el futbol artístic al nostre Estadi!

Per cert, aprofito per anunciar el naixement d’una nova ràdio esportiva catalana, Esport 360 Ràdio, on un servidor col.labora estretament amb aquest grup de joves entusiastes i emprenedors de la comunicació. Si no teniu res més a fer, ja sabeu, ens podeu seguir també a la ràdio. Com? Aquí t’ho expliquem.

Visca el Barça i visca els mitjans catalans!

Maaaaaambo!

diumenge, 18/09/2011

8 preciosos golets, 8. Perdonin si faig tard, però és que els estava paint i, deu ser l’edat, deu ser la mala bava, i aquests temps i aquests costums d’aquest país, que ens tenen més acostumats a l’estirabot del que convindria, però m’ha passat que he hagut d’escriure fins a tres vegades la crònica del Barça-Osasuna del 17 de setembre de 2011 (apuntin la data, que en parlarem cops), fins a tres vegades, perquè sense voler acabava insultant massa: als del rumrum, als porucs, als nostres enzes de plantilla; a aquesta premsa tan i tan provinciana; al Mou i els del Madrid; a la COPE i els seus suburbis que encara els faran bons; als pericos! fixin-se que pobres no hi tenen res a veure… i no és l’hora.

Avui és un dia per a celebrar, i revisar resums del partit. I pitet. Alegria, que és festa major. Al meu barri, i arreu que hi hagi cors que bateguin veient futbol ben fet. Traca i mocador, i alegria, que és el que més ens convenia venint d’aquests dos empats tontorrons, festa a major honor i glòria del 3-4-3, amb elegància, amb la gosadia que s’empara en saber-se amarat d’ortodòxia, com un exèrcit en ordre de batalla tancant cap possibilitat d’accions perilloses del contrari, generant molta acció, penetrant amb una missió al cap, i amb dues meravelles d’armes letals, Cesc i Messi, que cada dia es compenetren més bé, i que aviat si no ja, retroalimentant-se de geni, jugaran de memòria. Visca, i no em planyin el rival, que ja ho va dir el míster a la sala de premsa: la millor manera de respectar el contrari és prendre’t seriosament la teva feia. Guardiola Dixit.

Joan Capdevila i Esteve. Director de El Matí Digital i Soci del FC Barcelona.

Entre tocar el cel… i ser-hi!

dilluns, 30/05/2011

Messi, molt gran! / F: AP

Ahir era una jornada d’aquelles: “on eres tu quan…?”; i tothom s’esplaia en els detalls, i somriu tancant els ulls amarat de memòria, selectiva de vegades, potser sí, però quan te sents part del somni, quin mal hi ha a aportar-ne un bocinet, sobretot si el fa més agradable? A qui subscriu no li caldrà, però, més que aixecar-ne aquesta simple acta.

(més…)

Gran Barça. Gran Pep!

dijous, 28/04/2011

Sou molt grans! / F: EFE

“Un gran equip. Fins a la dotzena de la pedrera. Un equipàs. Valdés en el seu millor moment, entrant a la història per números i per mèrit, Keita immensament lliurat al col·lectiu, Messi celestial…  Esperit, tenacitat, afany d’escriure història, transcendir el que és tot just un esport, excel·lir-hi perquè se sap que és alhora això, un joc que se juga amb els peus, però que alhora és una metàfora de la vida i alhora, també, el gresol d’una transcendència col·lectiva. El que Mourinho i els seus mai ni somniaran. El que Mourinho i els seus, el que són i el que representen, mai no podran ni en somnis abolir.

Hi havia, però, una colla de batalles internes a guanyar: els entrebancs amb tant defensor lesionat, la mancança d’Iniesta, l’encara no resolta associació de Villa a Messi. I el dibuix d’avui era una proposta gens menyspreable. I saber en quin moment calia canviar Pedro per Afelay, que entrés un extrem fresc i que li fessin arribar pilotes bones, com la que Xavi li ha donat per encarar i superar Marcelo i arribant a l’alçada correcte fes la passada justa per a que un Messi genial es fes aquell que li cauen les copes i que al marcador pugés el nombre que feia justícia amb l’esport que s’havia vingut a jugar. Si, fins aquí, feina del míster. Ben feta i per això cobra. Però és que a més, com passa amb els bons jugadors que quan cal es posen els equips a l’esquena i remunten costes costerudes, ha passat que en Pep no s’ha posat l’equip a les espatlles, sinó que ha calgut que s’hi posés tota la institució: calia, era imprescindible la roda de premsa d’ahir, calia aturar tanta soflama incendiària de la central lletera i començar a anomenar les coses pel seu nom, calia precisar on s’acaba la prudència i comença la traïció, i poc que es podia comptar per aital tasca amb tot aquest amorrallat, mel·liflu banc de peix bullit que tenim a la junta, aquests que sortint de dinar amb la junta blanca en lloen el “señorío” amb aquell aire de provincià, tan Sazatornil.

La victòria ens l’ha donat l’equip, i Messi amb els dos gols. De la vergonya, que és pitjor que la derrota, estúpids resultadistes tant en victòries com en derrotes, de la vergonya ens ha lliurat el míster. La Moreneta ens el conservi.

Joan Capdevila i Esteve

Director d’El Matí Digital i Soci núm. 76709″

 

Acabem febrer amb set punts al sarró

dilluns, 28/02/2011

“El partit, res que no haguem vist. Un rival que ajunta línies i mira de trabucar-nos el mig del camp, que cal estovar i que pot costar més o menys segons i com, però que acaba estovat quan arriba el golàs que obre la llauna, sovint a peus de Messi, que no para de sumar i créixer. Diríem allò d’e la nave va, però aquí sense rivalitats de prime donne, res a veure amb la referència felliniana. I menys si l’heroi del partit és Keita, l’antípoda de la prima donna, l’exemple de la robusta, física, lliurada ànima del que es lliura a l’equip, generós sabent que transcendeix en tant que donat al col·lectiu. Mancaven quatre titulars indiscutits, i, fora d’algun moment de boira baixa, hem vist la substància Barça intacte, ahir amb un registre nou, assenyalant el cel de la història del futbol i dient que no, que encara no ho hem vist tot, que els gemecs dels pobres Salieris, que això del febrer maleït, és més un exorcisme del mediocre, més una invocació que un malefici real.

Que vagin dient, que la nau navega.

Joan Capdevila i Esteve, veterinari, director del Matí Digital i soci núm.76709.”

Orgullosos de Xavi, Iniesta i Messi

dimarts , 7/12/2010

“Després d’assolir els títols més destacats, batre récords històrics i jugar partits memorables, el model Barça està arribant al seu màxim esplendor, ja que a més de tots aquests mèrits, els considerats tres millors futbolistes del món són tres jugadors del Barça. Són tres jugadors que s’han format a La Masia. Són Xavi, Iniesta i Messi.

El reconeixement de tres futbolistes creats a La Masia solidifica la idea que aquest equip no només és un dels millors equips de la història del futbol pel seu joc i pels seus títols, sinó també per ser la conseqüència d’anys i anys de seguir un model, el model d’èxit del Barça iniciat per Cruyff i Rexach, seguit pels entrenadors del futbol base i portat a l’excel·lència per Guardiola.

Guanyi qui guanyi la Pilota d’Or és indubtable que el gran guanyador és el Barça, el model, la perseverança en el model. Són els millors anys de la història del Club, mai havíem guanyat tants títols ni mai havíem jugat tant bé i tenim els millors futbolistes del món. És moment de centrar-nos, tot el barcelonisme, en no perdre ni una engruna d’aquest enorme capital. És moment de gaudir-ne i d’impulsar-ho.

Jordi Mayoral. Soci del FCB i impulsor d’ ÈXIT BLAUGRANA.”

Grup “Jo també estic orgullós de Xavi, Iniesta i Messi”