Albert Solé, un d’aquests bons periodistes que queden al sector dels mitjans de comunicació, ha publicat aquest dissabte un article al diari ARA sobre la mentida de l’actual president del Barça, Sandro Rosell, que va negar a Agustí Benedito, en el debat electoral de 8TV, l’existència de l’acord firmat amb la Grada d’animació.
De lectura recomenada… Llegir AQUÍ
Per arribar a president del Barça no s’hi val tot. Cal obtenir la confiança dels socis. Però això també obliga a tenir-los el respecte que mereixem. I Sandro Rosell ens va faltar a aquest respecte, al mentir-nos a tots el dia que es va fer el el debat electoral de 8TV en campanya del 2010.
Aquesta falsedat s’ha sostingut durant mesos, al preu d’acabar fent tot el contrari del que es va prometre: tirar endavant la grada jove, contra la recomanació dels Mossos, sense la seguretat garantida, d’esquenes a la massa social i d’amagat de la policia.
Jo, personalment, he perdut la confiança en el president després de repassar alguns d’aquests videos. Per mi, Sandro Rosell no pot continuar sent president del Barça perquè considero que ens va faltar al respecte en un cas que considero molt greu. I si som molts els que pensem així, ha de dimitir, entri o no entri la pilota, perquè el Barça és més important, fins i tot, que el futbol i uns resultats esportius circumstancials. Al menys en casos com aquests…
El VIDEO que ho demostra.
Més info amb el famós document.
Visca el Barça, el de tots!
Josep Piqué. Soci 27.134 FC Barcelona
Continúa la guerra civil a Can Barça entre dos personatges carismàtics, l’ex-president, Joan Laporta -d’ara en endavant Jan- i l’actual president, Sandro Rosell -d’ara en endavant Sandro-.
En Jan i en Sandro segueixen el seu frec a frec per buscar raons i complicitats entre els molts culers que n’estem tips, literalment, de les seves històries que afecten, sempre, a la institució.
En aquest post, volem explicar-vos un conte. Bé, millor dit, un capítol d’una història que a molts barcelonistes us sonarà. Amb humor i ironia, és una història narrada per un culer patidor, per una persona especialment sensible amb tot el què envolta el nostre Barça. Comparteix aquest “Conte d’un bon negoci” amb nosaltres. Ja estic pensant editar-lo per Sant Jordi…
Des que va deixar la presidència del Barça l’any 2000, després de 22 anys governant el club, Josep Lluís Núñez havia moderat moltíssim les seves aparicions públiques. Ara, des que Sandro Rosell va guanyar les eleccions el juny de l’any passat, l’ex-president apareix constantment, com un mosquit ressucitat, donant lliçons d’economia a tort i a dret, llençant floretes al tècnic de l’etern rival que ha faltat al respecte a tota la nostra institució i buscant un afecte que ara no li correspon. I dic que no li correspon perquè, tot i que va deixar en “herència” molt de patrimoni pel club, les seves estafes a Hisenda han tacat la seva imatge i, en conseqüència i indirectament, la del Barça. Avui, per molts, no és, precisament, un bon exemple a seguir.
Fins fa uns dies, encara tenia esperances de que tot això no fos real, de que tot plegat era una guerra entre “ismes”, no m’ho acabava de creure , no em podia creure que l’actual deixava de ser aquell Laporta del 2003, pletòric i agitador que necessitava el barcelonisme, junt amb els demés membres d’aquell equip “Primer, el Barça” que van guanyar contra pronòstic a Bassat i companyia.
El socis compromissaris van decidir sobre els punts més calents i trascendents per la massa social blaugrana. La junta liderada pel president Sandro Rosell ha sortit molt reforçada d’aquesta Assemblea general ordinària després del què vàrem veure “in situ” al Palau de Congressos de Catalunya aquest dissabte, 24 de setembre.
Agustí Benedito farà balanç de l’actual temporada i ho farem en roda de premsa dilluns 20 de juny a les 11,30 a la sala d’actes del Col·legi de Periodistes.
Les seves aparicions a la premsa fins ara han estat esporàdiques. Només ho ha fet davant de fets puntuals. S’ha mantingut fidel al full de ruta que es va traçar en finalitzar la campanya electoral hem de deixar treballar la junta directiva del FC Barcelona durant un període de temps prudencial.
Malgrat la insistència amb què els mitjans de comunicació l’han requerit, ha restat ferm en el seu propòsit: ja tindrem temps el mes de juny de fer balanç del primer any de gestió de la junta de Rosell. I, efectivament, un cop hem arribat al mes de juny, parlarà.
Agustí Benedito ha manifestat a través de facebook que ha arribat l’hora de dir la nostra… Molts barcelonistes esperen amb interès la seva valoració sobre alguna de les decisions que han pres Sandro Rosell i el seu equip.
Sens dubte, Agustí Benedito va ser el Candidat revelació durant les passades eleccions a la Presidència del FCB. Inicialment, partia com a “convidat de pedra”. Ningú no comptava amb ell. Però l’efecte Benedito, nom amb què els mitjans el van batejar, es va consolidar i va agafar l’empenta suficient per situar-lo com a segon Candidat més votat (per davant d’Ingla i de Ferrer). Resulta evident que el seu missatge, el seu model de Barça, van arribar amb força als socis i sòcies barcelonistes.
Estarem pendents de les seves declaracions.
Efectivament, aquest 23 de febrer el periodista de TV3 Lluís Canut li va fer la primera entrevista al president del FC Barcelona, Sandro Rosell. Vaig seguir tota l’entrevista, era com un aconteixement únic, poder escoltar i veure al president del Barça, per primera vegada, en un plató després de les Eleccions celebrades al mes de juny. I, certament, semblava una entrevista una mica pre-cuinada, o va ser la meva sensació. Tot i així, vaig notar a un Sandro Rosell un pèl incòmode al principi -ja sabem que el seu fort no és, precisament, xerrar davant les càmeres de TV- però més natural al final -incrementa la seva seguretat en sí mateix quan es mostra en plan tertulià-. De tot el que va parlar en aquesta mitja hora en prime time, hi ha coses que m’agradaria comentar i compartir. Anem pam a pam…
La coneguda facècia associada al periodisme “no deixis que la veritat t’espatlli una bona notícia” tindria un símil adequat al to general de la premsa esportiva catalana dels darrers anys: “no deixis que el sentit comú i la decència intel·lectual t’espatllin una bona ensabonada al Sandro Rosell”.
Després de l’exercici de funambulisme retòric del sandrisme per a traspassar el bassal de Qatar sense enfangar-se els peus amb algunes vulneracions de no-res dels drets humans, l’amic Joan Vehils ens premiava en la seva columna de dissabte amb un altre exercici culminant de l’art d’agafar el rave per les fulles per preparar una amanida i servir-li a l’amo en perfecte maridatge amb un raig d’arguments pel broc gros.