El club del “señorío” ranci…

dilluns, 2/05/2011


“Tenia un problema amb la paraula “señorío”. La sento cada vegada més sovint emprada com a atribut del Real Madrid, però no acabava d’entendre el significat exacte. En els contextos en què s’emprava, no acabava d’ identificar res que es pogués correspondre amb aquest mot. I no creia que gent culta com, per exemple, periodistes o directors generals i presidents d’un club com el Real Madrid, n’estiguessin fent un ús inadequat.

Així que, finalment, vaig decidir tirar de diccionari, al web de la RAE. Hi vaig cercar les paraules “señorío” i “señor”. I ara ho entenc, i puc donar fe que l’ús que se’n fa del mot és força adequat quan es refereix al Real Madrid. Seria totalment injust negar que aquest terme, avui més que mai, li escau d’allò més bé al Real Madrid.

Read the rest of this entry »

Gran Barça. Gran Pep!

dijous, 28/04/2011

Sou molt grans! / F: EFE

“Un gran equip. Fins a la dotzena de la pedrera. Un equipàs. Valdés en el seu millor moment, entrant a la història per números i per mèrit, Keita immensament lliurat al col·lectiu, Messi celestial…  Esperit, tenacitat, afany d’escriure història, transcendir el que és tot just un esport, excel·lir-hi perquè se sap que és alhora això, un joc que se juga amb els peus, però que alhora és una metàfora de la vida i alhora, també, el gresol d’una transcendència col·lectiva. El que Mourinho i els seus mai ni somniaran. El que Mourinho i els seus, el que són i el que representen, mai no podran ni en somnis abolir.

Hi havia, però, una colla de batalles internes a guanyar: els entrebancs amb tant defensor lesionat, la mancança d’Iniesta, l’encara no resolta associació de Villa a Messi. I el dibuix d’avui era una proposta gens menyspreable. I saber en quin moment calia canviar Pedro per Afelay, que entrés un extrem fresc i que li fessin arribar pilotes bones, com la que Xavi li ha donat per encarar i superar Marcelo i arribant a l’alçada correcte fes la passada justa per a que un Messi genial es fes aquell que li cauen les copes i que al marcador pugés el nombre que feia justícia amb l’esport que s’havia vingut a jugar. Si, fins aquí, feina del míster. Ben feta i per això cobra. Però és que a més, com passa amb els bons jugadors que quan cal es posen els equips a l’esquena i remunten costes costerudes, ha passat que en Pep no s’ha posat l’equip a les espatlles, sinó que ha calgut que s’hi posés tota la institució: calia, era imprescindible la roda de premsa d’ahir, calia aturar tanta soflama incendiària de la central lletera i començar a anomenar les coses pel seu nom, calia precisar on s’acaba la prudència i comença la traïció, i poc que es podia comptar per aital tasca amb tot aquest amorrallat, mel·liflu banc de peix bullit que tenim a la junta, aquests que sortint de dinar amb la junta blanca en lloen el “señorío” amb aquell aire de provincià, tan Sazatornil.

La victòria ens l’ha donat l’equip, i Messi amb els dos gols. De la vergonya, que és pitjor que la derrota, estúpids resultadistes tant en victòries com en derrotes, de la vergonya ens ha lliurat el míster. La Moreneta ens el conservi.

Joan Capdevila i Esteve

Director d’El Matí Digital i Soci núm. 76709″

 

Eric Abidal: estem amb tu

dimecres, 16/03/2011

Ens hem llevat amb una mala noticia que publica el diari ARA:

“El jugador del Barça, Eric Abidal, haurà de ser operat d’un tumor al fetge que se li ha detectat. En un comunicat, el club blaugrana ha informat que al futbolista “se li ha estat detectat un tumor que serà tractat quirúrgicament el proper divendres”.

L’operació es farà al BarnaClínic i anirà a càrrec del doctor Josep Fuster. La nota del club demana “el màxim respecte al dret a la seva privacitat” per desig exprés del jugador.”

Segons les darreres informacions, els experts creuen que el tumor és benigne i que podria estar recuperat en 4-6 setmanes.Esperem que així sigui. Des d’aquest blog volem transmetre tota la nostra força al que, segons la nostra opinió, està sent el jugador més decisiu del Barça aquesta temporada. Esprit Eric, estem amb tu Eric!

Per donar suport a Abidal al twitter, el hashtag més utilitzat és: #animsabidal

Els himnes del millor club del món

dilluns, 14/03/2011

El diumenge passat, durant la prèvia del partit Sevilla-Barça, a la transmissió d’en Puyal a Catalunya Ràdio van estar parlant dels diferents himnes que el nostre club ha tingut al llarg dels seus 111 anys d’història -el club va ser fundat el 29 de novembre de l’any 1899 per Joan Gamper-. A  Passió Blaugrana hem cregut oportú “recuperar” en un post aquests meravellosos cants que han sonat des del 1923 fins el dia d’avui, des del vell Camp de Les Corts al Camp Nou.

Ben aviat, el club preveu retre homenatge als autors de l’actual Cant del Barça, Josep Maria Espinàs i Jaume Picas, que van escriure la lletra del nostre himne amb la música de Manel Valls.

Aquests són els enllaços de tots els himnes de la nostra història, del millor club del món, el FC Barcelona:

1. Himne del 1923, de Rafael Folch i Capdevila i música d’ Enric Morera:  http://www.fcbarcelona.cat/web/downloads/himnes/track_03.mp3

2. Himne del 1949, d’Esteve Calzada i música de Joan Dotras: http://www.fcbarcelona.cat/web/downloads/himnes/track_04.mp3

3. Himne del 1957, de Josep Badia i música d’Adolf Cabané: http://www.fcbarcelona.cat/web/downloads/himnes/track_05.mp3

4. Himne del 1974 (l’actual), de Josep Mª Espinàs i Jaume Picas i música de Manel Valls: http://www.fcbarcelona.cat/web/downloads/himnes/track_07.mp3

5. Himne del centenari, de Ramon Solsona i música d’Antoni Ros Marbà:  http://www.fcbarcelona.cat/web/downloads/himnes/track_01.mp3

La nova samarreta del Barça 2011-12?

dilluns, 28/02/2011

F: Google

Ja la tenim gairebé aquí… Sembla ser que aquesta serà la nova samarreta del FC Barcelona per la temporada 2011-12. La principal novetat, a banda de les línies curvades, serà l’aparició de Qatar Foundation com a patrocinador al frontal de la samarreta. Qué passarà amb UNICEF? Pels partits de la Lliga, Copa del Rei, Copa de Catalunya i amistosos l’entitat solidària apareixerà a l’esquena, sota el dorsal. En partits de la Champions League, UNICEF no apareixerà per enlloc perquè la UEFA, avui per avui, no ho permet, tot i que des del club s’està intentant convèncer a la UEFA que UNICEF no és un sponsor pel Barça.

Dit això… us agrada la nova samarreta per la temporada que ve?

Acabem febrer amb set punts al sarró

dilluns, 28/02/2011

“El partit, res que no haguem vist. Un rival que ajunta línies i mira de trabucar-nos el mig del camp, que cal estovar i que pot costar més o menys segons i com, però que acaba estovat quan arriba el golàs que obre la llauna, sovint a peus de Messi, que no para de sumar i créixer. Diríem allò d’e la nave va, però aquí sense rivalitats de prime donne, res a veure amb la referència felliniana. I menys si l’heroi del partit és Keita, l’antípoda de la prima donna, l’exemple de la robusta, física, lliurada ànima del que es lliura a l’equip, generós sabent que transcendeix en tant que donat al col·lectiu. Mancaven quatre titulars indiscutits, i, fora d’algun moment de boira baixa, hem vist la substància Barça intacte, ahir amb un registre nou, assenyalant el cel de la història del futbol i dient que no, que encara no ho hem vist tot, que els gemecs dels pobres Salieris, que això del febrer maleït, és més un exorcisme del mediocre, més una invocació que un malefici real.

Que vagin dient, que la nau navega.

Joan Capdevila i Esteve, veterinari, director del Matí Digital i soci núm.76709.”

No tan efectivament…

dijous, 24/02/2011

Efectivament, aquest 23 de febrer el periodista de TV3 Lluís Canut li va fer la primera entrevista al president del FC Barcelona, Sandro Rosell. Vaig seguir tota l’entrevista, era com un aconteixement únic, poder escoltar i veure al president del Barça, per primera vegada, en un plató després de les Eleccions celebrades al mes de juny. I, certament, semblava una entrevista una mica pre-cuinada, o va ser la meva sensació. Tot i així, vaig notar a un Sandro Rosell un pèl incòmode al principi -ja sabem que el seu fort no és, precisament, xerrar davant les càmeres de TV- però més natural al final -incrementa la seva seguretat en sí mateix quan es mostra en plan tertulià-. De tot el que va parlar en aquesta mitja hora en prime time, hi ha coses que m’agradaria comentar i compartir. Anem pam a pam…

Read the rest of this entry »

Candidatura ECOM-María José Vázquez: treball, esforç i sentit d’equip.

dimarts , 15/02/2011

Fa uns dies que ens va deixar Ma. José Vázquez, Presidenta d’ECOM i de COCARMI. La seva mort suposa una gran pèrdua per a les persones amb discapacitat física, atesa la seva constant lluita per tal de millorar la qualitat de vida d’aquestes persones.

La seva tasca fou especialment reconeguda a Barcelona, motiu pel qual va ser distingida l’any 2006 amb la Medalla d’Honor de la Ciutat. Els reconeixements resultaren ben merescuts i no es produiren de manera gratuïta. Els seus esforços provenien d’una llarga trajectòria en la defensa de l’exercici dels drets de les persones amb discapacitat.

María José Vázquez esdevingué, sens dubte, un referent indiscutible no només per a aquest col·lectiu, sinó també per a tota la comunitat política de la ciutat. No parlem, però, d’un lideratge artificial ni interessat. Fruit de dècades de lluita perseverant, va sorgir espontàniament. El seu tarannà dialogant i proper (sempre tenia uns minuts per a tothom), el concepte de ciutat que defensava i la seva vàlua sembraren la llavor que la van fer persona de referència, fora i dins de l’àmbit de la discapacitat. Potser, i subratllo potser, també va influir el fet que mai no va treballar amb l’objectiu de convertir-se’n.      

L’únic objectiu que movia la María José era aconseguir una Barcelona que alliberés de les dependències les persones amb discapacitat. Per assolir-ho, calia la posada en marxa de plans d’accessibilitat envers la seva autonomia, però també una visió global del conjunt de la problemàtica, així com de les solucions requerides. Justament en aquest punt, va néixer la seva convicció de treballar de forma transversal amb totes les àrees municipals, amb la idea de garantir la plena execució de drets i benestar de les persones amb discapacitat, així com d’impulsar projectes innovadors.

Ma. José Vázquez valorava els avenços aconseguits. Faltaria més. Al cap i a la fi, provenien de la seva feina, dels seus esforços i de les seves aportacions. Però també era prou conscient que s’havia de dur a terme un constant seguiment que n’assegurés la millora i la consolidació.

Però, per damunt de tot, la Presidenta d’ECOM tenia com a prioritat fonamental la revitalització de l’IMPD. La preocupava, i força!, que els últims 4 anys s’hagués allunyat de la filosofia amb què va néixer. Actualment, una de les seves prioritats reivindicatives  consistia (continuarem treballant amb el mateix esperit) en convertir l’IMPD en un òrgan veritablement eficaç, en un interlocutor legitimat i en una entitat de referència per al desenvolupament de polítiques socials que afavoreixen la integració dels col·lectius amb discapacitat física.

Havia posat les ganes i la il·lusió que sempre van presidir els seus projectes. Dona de gran capacitat d’anàlisi, va comprendre que l’IMPD s’havia de revitalitzar. Esdevenia imprescindible renovar-lo per retornar-li la vivacitat dels seus inicis.

En aquests moments, es troba tan lluny dels orígens que l’hem de fer reviure. Conscient de la realitat, María José Vázquez treballava colze a colze amb un grup humà dotat d’un alt grau de qualificació, de seriositat i, sobretot, amb una gran convicció de la tasca en equip. Un grup capaç d’elaborar un programa meditat i consensuat amb aquest mateix esperit d’equip. El resultat ha estat una proposta que abraça totes les àrees de la discapacitat i que ofereix una proposta de serveis i de recursos per cobrir les necessitats de les entitats i de les persones del col·lectiu.

María José li va dedicar tota l’atenció, amb el respecte que requereix un projecte de l’envergadura de l’IMPD, fins l’últim moment, fins l’últim alè de vida. Per a la nostra Candidatura ha estat molt dur substituir-la per una altra persona –Antonio Guillén Martínez. D’altra banda, a mode de penúltim homenatge, vàrem decidir anomenar la nostra llista Candidatura ECOM-MARÍA JOSÉ VÁZQUEZ.

Ha estat dur, però no suposa cap alteració del nostre full de ruta. María José mai no ho hauria volgut. Les persones de la Candidatura tenim molt clara la metodologia amb què hem de continuar: treball, esforç i sentit d’equip. També l’objectiu: no defraudar-la. Ara, més que mai, ens sobren els motius.

María José Vázquez sempre serà present en la lluita i en el cor de totes les persones amb discapacitat.

Manel Mora, Candidatura ECOM-MARÍA JOSÉ VÁZQUEZ a l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat de Barcelona.

Nota: Passió Blaugrana vol sumar-s’hi al reconeixement de la seva figura. Des d’aquestes pàgines, li rendim el més respectuós dels homenatges.

Som i serem!

dijous, 3/02/2011

“Un bon amic culé m’ha fet arribar una informació d’una pàgina web anglesa (Co-operatives UK) on prenen el Barça i el Real Madrid com a exemples de clubs esportius propietat del soci. Segons aquest portal, tant el Barça com el Real Madrid són clubs exemplars, capdavanters, que lluiten sempre pels grans títols, que han aconseguit trencar amb la creença que els clubs propietat dels socis són clubs de “segona línia” i consideren que això pot ser un exemple a seguir, en un futur, per alguns clubs anglesos que ara són propietat d’empreses o d’empresaris, o sigui, clubs privatitzats.

Read the rest of this entry »

BarçaBank

diumenge, 30/01/2011

La coneguda facècia associada al periodisme “no deixis que la veritat t’espatlli una bona notícia” tindria un símil adequat al to general de la premsa esportiva catalana dels darrers anys: “no deixis que el sentit comú i la decència intel·lectual t’espatllin una bona ensabonada al Sandro Rosell”.

Després de l’exercici de funambulisme retòric del sandrisme per a traspassar el bassal de Qatar sense enfangar-se els peus amb algunes vulneracions de no-res dels drets humans, l’amic Joan Vehils ens premiava en la seva columna de dissabte amb un altre exercici culminant de l’art d’agafar el rave per les fulles per preparar una amanida i servir-li a l’amo en perfecte maridatge amb un raig d’arguments pel broc gros.

Read the rest of this entry »