La broma de Confuci

confuci.jpg

Confuci-ó? (l'han posat massa fàcil, ho sento, no ho he pogut evitar)

Si Confuci realment hagués pronunciat tants proverbis com se li adjudiquen, sospito que no hagués tingut temps de massa més a la vida. La seva influència ha perdurat des de fa 2.500 anys de manera inequívoca en el pensament oriental, des del comportament humà fins al sistema polític, tot i que el seu ús, segons quan, és força discutible. A vegades un té la sensació de que s’apel·la a Confuci per sortir del pas, un argument d’autoritat que derrota qualsevol apel·lació, com quan a l’escola, de ben petits, s’escoltava allò de “perquè ho diu el meu pare”.

Aquesta bonica entrada ve perquè aquests dies Xina ha entregat el Premi Confuci de la Pau. Ah, sóna prometedor, no? Un Comité Confuci -qui si no- ha considerat que Xina també ha de deixar empremta en el camp de la pau mundial. La raó que esgrimeixen és sòlida: “Xina és un símbol de la pau, alhora que posseeix el poder absolut per a mantenir la pau. Amb més de 1.000 milions d’habitants, hauria de tenir més veu en els assumptes de la pau mundial”. Traduït del llenguatge diplomàtic, un som molts, som poderosos i no manem prou. Diuen que la inspiració ve de la visió oriental de la pau, que lliga amb l’armonia i, bàsicament, el no aixecar la veu.

Aquesta és la sensació extesa al país (vaja, al Partit Comunista, que no es ben bé el mateix) per la concessió del premi Nobel de la Pau al dissident xinès Liu Xiaobo. Liu va ser condemnat a onze anys de presó per incitar a la subversió contra l’Estat, sentència que li va arribar després de ser un dels autors de la Carta 08, un manifest que demana reformes polítiques al règim. Reformes, per cert, que ja contempla la Constitució xinesa des de fa anys però que, coses que tenen els règims autoritaris, no s’han portat a la pràctica.

Per això, en alguna cosa que s’assembla força a una rebequeria, una suposada organització independent que no se sap massa bé d’on ha sortit ha creat el premi Confuci, un Nobel a la xinesa amb guardonats poc incòmodes.  La llàstima és que tot plegat s’ha fet tan a cuïta i corrents per intentar tapar la cerimònia d’entrega del Nobel demà a Oslo que ni el propi premiat (Lien Chan, un dirigent taiwanés) sabia que l’havien distingit ni, és clar, ha pogut assistir a la festa en el seu honor. Els fills de Mao van decidir que el millor que podien fer era posar a una nena de sis anys a recollir el premi. Passa alguna cosa si no coneixia de res al guanyador? I ara! Que somrigui!

“Mai hem escoltat res d’un premi així i per suposat que el senyor Lien no té plans d’acceptar-lo”, ha dit un portaveu de l’oficina de Lien Chan des de Taipei (sic). Altres nomitats per al reconeixement han estat Nelson Mandela, Bill Gates o el Panchen Lama, el segon líder en importància dels tibetans, però aquest és amic i nombrat directament per Pekín.

Segur que si Confuci aixequés el cap i veies la que li han muntat li vindria algun proverbi nou… Des d’aquí, humilment, proposo la que diu

Només els savis més excel·lents i els necis més acabats són incomprensibles.

1 comentari

  • Luis

    12/01/2011 20:39

    Confucio era grande, pero no tanto. Está sobrevalorado, como la amistad, las carreras universitarias y las pollas largas.

    Y yo no haría mucho caso a la película que ha protagonizado Chow Yun Fat. Me da que tiene tanto de histórico como la guarrada esa de Bruc, que más bien se podría titular “El Rambo de Montserrat”.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús