Amor

Un dimarts d’abril, a la Llacuna, ple de gom a gom.

Poques vegades podem veure una demostració pública d’amor com la que vam poder veure i sobretot sentir, entenent sentir dins el significat més emocional que pugui tenir la paraula, el passat dimarts al Centre Cultural de la Llacuna situat al bell mig d’Andorra la Vella.
El motiu: la presentació de l’última novel•la del company Joan Peruga titulada “El museu de l’elefant”, una novel•la històrica ambientada a l’Andorra dels anys 30, protagonitzada pel fill petit de la famosa i polifacètica nissaga andorrana dels Areny-Plandolit.
El fet: la dedicació, en finalitzar l’acte, directa, sincera, emotiva amb tots els mots i sentits de l’autor cap a la seva dona Pilar. Una demostració desinhibida, sense vergonyes ni complexos, directa a una, sola, única persona que ocupava un racó humil de la tercera o quarta filera de cadires de la sala i que, pel Joan, ho és tot i així ens ho va voler fer saber a tothom. No es pot descriure en paraules, però permeteu-me que ho destaqui i que hi dediqui aquest escrit, i és que no hi estem acostumats i aquestes demostracions escassegen i sacsegen i, qui no ho pensi així, tal com deia el poeta, és que no és d’eixe món.
Amb la boca petita dic que encara no m’he llegit la novel•la. La dictadura del temps no m’ho ha permès. Ho faré. En parlaré més endavant. Intentaré desgranar-la com aquell que desgrana un gatim de raïm, gra a gra, assaborint amb calma els grans més saborosos. Assaborint aquests grans, si puc, amb el mateix autor per ajudar-me a que siguin més dolços.
Vaig dir-li al Joan que en parlaria a mitjan maig, amb tranquil•litat, quan ja l’hagués llegit (Joan, perdona però no me n’he pogut estar). Bé, de fet, més que de la novel•la en si, parlo de l’acte de presentació (això no ho teníem pactat), de l’acte d’amor; el reivindico. I és que aquella sala que acollia la presentació, en menys de deu minuts, es va fer petita i al so i compàs de Glenn Miller, el “gran Joan”, com algú l’anomena, ens va induir en l’aventura, en el misteri, ens va encomanar la seva passió per l’escriptura, ens va fer riure i ens va fer emocionar. Tot a canvi d’un bitllet de 419 pàgines d’anada i tornada per viatjar a l’Andorra dels anys 30, o potser només d’anada, qui sap, les aventures que crea el Joan són imprevisibles. Res més, d’aquí pocs dies hi tornarem.

P.D. Si mai trobeu el Joan Peruga pel carrer, atureu-lo, hàgiu llegit o no les seves novel•les, parleu-li, ell més que ningú sap el secret d’Andorra, pregunteu-li, us seduirà.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús