La cadena arriba a Andorra.

No hi aniríem si estiguéssim per casualitat a Londres i l’acte es fes en aquesta ciutat?

Com és sabut a Andorra també es va formar una cadena humana en suport a la Via Catalana o cadena humana reivindicativa més famosa de la història recent, creada i feta al llarg de 400 km pel litoral català, resseguint la històrica Via Agusta, aquella que antigament unia tots els camins.
A Andorra, va ser al dia abans de la Diada catalana, el passat dia 10 de setembre a les vuit de vespre a la plaça del Poble d’Andorra la Vella. No feia massa bon temps i la concentració preveia ser pobra. Pocs minuts abans d’iniciar l’acte la cautela era la nota predominant dels assistents a l’acte: banderes estelades ben plegades a les butxaques i mirades incisives dels pocs assistents per veure qui hi havia i qui hi deixava de ser, i la plaça buida, freda. Pocs minuts després de les vuit, els organitzadors de l’acte (Agrupació de Catalans Residents a Andorra i la ANC) quedaven desbordats per la gran assistència de persones, la plaça ara era plena. Tal com es diu en alguns àmbits la sorpresa saltava al camp en aquest cas a la plaça; andorrans i residents sorpresos per l’èxit i bocabadats per la gentada, poques vegades vista a Andorra en actes similars, amb un ambient familiar, festiu, pacífic i reivindicatiu.
Possiblement la plaça va quedar petita. Per volum i longitud, la cadena va tenir que limitar-se a unes quantes rotllanes simultànies, atapeïdes unes dintre de les altres, amb aplaudiments, cant dels Segadors i crits d’independència. L’acte no va durar més de quinze minuts, ja n’hi havia prou, més no es podia fer, però la gent no volia abandonar la plaça; s’hi estava bé, volia comentar amb companys i coneguts el que havia passat i el que passaria el dia següent a tot Catalunya. La cadena a Andorra havia estat un èxit.
Els catalans i Catalunya necessitaven un recolzament del poble andorrà; poble germà amb qui es comparteix cultura, llengua i moltes més coses, i aquesta resposta hi va ser, sincera, humil i forta.
Pocs dies abans de la convocatòria un company andorrà em deia quan parlàvem de l’acte i la seva assistència: no hi aniríem si estiguéssim per casualitat a Londres i l’acte es fes en aquesta ciutat?

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús