Portella, amb A d’Andorra.

En el panorama cultura andorrà, avui dia, hi destaca un nom: col·lectiu Portella. Un col·lectiu format per unes persones amb una sensibilitat extrema cap a l’art i les lletres, amb ganes de remoure la pols a tot allò relacionat amb l’àmbit cultural descobert i per descobrir, relacionat amb Andorra, sigui des de l’avantguarda artística més avançada, com des de la més llunyana rereguarda literària. (Prometo que d’aquesta gent en parlaré en algun altre moment més, molt més).
Semestralment, el col·lectiu publica una revista amb el gust i la paciència dels bons artesans amb el mateix nom “Portella”. Una revista farcida de sensacions i bons arguments on, en aquest últim número publicat, referent a la tardor del 2013, hi participo amb un humil article descrivint l’Andorra d’ara i la que va captar el convilatà Josep Aladern fa més de cent anys, amb el que mantinc un intercanvi epistolar impossible, de 1891 a 2013. Trepitjant el mateix sòl, després de molts anys i molta pluja, pedra i pols.
(A continuació adjunto l’article publicat a Portella, nº7, tardor 2013, pàgines 64-71.)

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús